Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  08:41 13 ago 2018
m
Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '
Llínea 21: Llínea 21:  
En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.
 
En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.
   −
Estes nacionalitats no van tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats van haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els cassos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.
+
Estes nacionalitats no van tindre més llímit que el de l'artícul 149 de la Constitució per a l'atribució de competències polítiques i administratives des d'un primer moment, mentres que el rest de comunitats van haver d'esperar un periodo de cinc anys a partir de l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia]]. Este termine constitucional fon evadit, en els casos de [[Canàries]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] en lleis orgàniques fonamentades en l'artícul 150 CE, considerades per la majoria de la doctrina com de més que dubtosa constitucionalitat.<ref>[http://bremen.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/P%C3%A9rez%20Royo,%20Javier_1565_46_1.shtml] ''Les fonts del dret'' ([[Javier Pérez Royo]])</ref> Este fet ha donat lloc a que se denominen Estatuts o Autonomies de "via ràpida" o de "via llenta", referint-se respectivament als ya mencionats artícul 151 i 143. En el cas de la [[Comunitat Valenciana]],<ref>'''[http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=INI1&FMT=INITXD1S.fmt&DOCN=000000525 Proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià]''' Pàgina informativa i archius (<small>pdf</small>) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del ''proyecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià'' i aprovació final del ''Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982''</ref> encara que va accedir a l'autonomia per l'artícul 143, és dir, per ''via llenta'', se li va equiparar competencialment en menys d'un any a les comunitats històriques en l'aprovació d'una Llei específica per a tal fi,<ref>Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal en la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA.</ref> és dir, per ''via ràpida''.
    
En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.
 
En la nova etapa de reformes estatutàries iniciada en el [[Pla Ibarreche]] en [[2003]], el concepte de nacionalitat es basa en motivacions històric-culturals en conte de motivacions llegalistes, ya que comunitats com Aragó, Illes Balears o Canàries ya inclouen en els seus proyectes de reforma dels seus respectius Estatuts el reconeiximent com a nacionalitat, a pesar de no haver-hi dispost anteriorment d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]. En [[2006]] es reforma l'Estatut d'Autonomia Valencià, en noves competències, i en la que es declara la [[Comunitat Valenciana]] com a nacionalitat històrica en el primer artícul.
124 570

edicions

Menú de navegació