Llínea 9: |
Llínea 9: |
| Estudià primer en [[Argentina]] i, durant la seua joventut, en [[Suïssa]]. Quan va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en l'any [[1914]] la família es va instalar en [[Ginebra]], on el jove Borges estudià francés i cursà la segona ensenyança en el Liceu Jean Clavin. En l'ajuda d'un diccionari deprengué per si mateix l'[[alemà]] i escrigué els seus primers versos en [[francés]]. | | Estudià primer en [[Argentina]] i, durant la seua joventut, en [[Suïssa]]. Quan va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en l'any [[1914]] la família es va instalar en [[Ginebra]], on el jove Borges estudià francés i cursà la segona ensenyança en el Liceu Jean Clavin. En l'ajuda d'un diccionari deprengué per si mateix l'[[alemà]] i escrigué els seus primers versos en [[francés]]. |
| | | |
− | Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la familia Borges va passar tres anys en [[Lugano]], [[Barcelona]], [[Mallorca]], [[Sevilla]] i [[Madrit]]. En esta época va coneixer al seu futur cunyat, [[Guillermo de Torre]], i alguns dels principals escritors espanyols de l'época, como [[Rafael Cansinos-Assens]] (a qui freqüentava en el famos [[Café Colonial]] i a qui sempre considerà el seu mestre), [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Valle Inclán]] i [[Gerardo Diego]]. | + | Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la familia Borges va passar tres anys en [[Lugano]], [[Barcelona]], [[Mallorca]], [[Sevilla]] i [[Madrit]]. En esta época va conéixer al seu futur cunyat, [[Guillermo de Torre]], i alguns dels principals escritors espanyols de l'época, como [[Rafael Cansinos-Assens]] (a qui freqüentava en el famos [[Café Colonial]] i a qui sempre considerà el seu mestre), [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Valle Inclán]] i [[Gerardo Diego]]. |
| | | |
| | | |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| Més tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'història de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines. | | Més tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'història de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines. |
| | | |
− | En [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademés, va coneixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despuix seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]]. | + | En [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademés, va conéixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despuix seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]]. |
| | | |
| En l'any [[1935]] edità ''Historia universal de la infamia'', una serie de relats breus, entre ells, ''"Hombre de la esquina rosada"''. Al any següent es publicaren els ensajos d'''Historia de la eternidad'', a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora. | | En l'any [[1935]] edità ''Historia universal de la infamia'', una serie de relats breus, entre ells, ''"Hombre de la esquina rosada"''. Al any següent es publicaren els ensajos d'''Historia de la eternidad'', a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora. |