Canvis

La zona més antiga del castell és la zona nordest, en ella s'ubica la Torre de l'Homenage i la Capella, datades a finals del sigle XII i inicis del sigle XIII.

La zona més antiga del castell és la zona nordest, en ella s'ubica la Torre de l'Homenage i la Capella, datades a finals del sigle XII i inicis del sigle XIII.

El castell viu una història totalment unida en el devindre del núcleu poblacional d'Alcanyís, d'esta manera, despuix de passar a mitan del sigle XII Alcanyís a territori aragonés, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Cruz i don Artal de Aragón. És esta época en la que la vila rep [[Furs|Fur Real]] en [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]] i va portar a terme una ampliació territorial. Finalment, en [[1179]], [[Alfons II d'Aragó]] concedix el castell, aixina com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l'Orde Militar de Calatrava. D'esta manera, la Sèu de l'Encomana s'ubica en el castell.​

El castell viu una història totalment unida en el devindre del núcleu poblacional d'Alcanyís, d'esta manera, despuix de passar a mitan del sigle XII Alcanyís a territori aragonés, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Cruz i don Artal de Aragón. És esta época en la que la vila rep [[Furs|Fur Real]] en [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]] i va portar a terme una ampliació territorial. Finalment, en l'any [[1179]], [[Alfons II d'Aragó]] concedix el castell, aixina com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l'Orde Militar de Calatrava. D'esta manera, la Sèu de l'Encomana s'ubica en el castell.​

La progressiva independència del Consell d'Alcanyís, en el respal dels monarques aragonesos, i el seu important juderia, choquen constantment en els senyors calatraves del castell. En [[1283]] es produïx en la vila d'Alcanyís una de les moltes sublevacions contra el poder senyorial que eixercia l'Orde de Calatrava (a la que finalment va véncer)​. L'Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramón Berenguer IV havia concedit a la vila en otorgar-li la Carta de població en 1157.​ En el sigle XIV s'inicia la construcció del claustre, aixina com d'una série de dependències ordenades entorn ad este, i també es realisa la decoració mural de la Torre de l'Homenage.

La progressiva independència del Consell d'Alcanyís, en el respal dels monarques aragonesos, i el seu important juderia, choquen constantment en els senyors calatraves del castell. En l'any [[1283]] es produïx en la vila d'Alcanyís una de les moltes sublevacions contra el poder senyorial que eixercia l'Orde de Calatrava (a la que finalment va véncer)​. L'Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramón Berenguer IV havia concedit a la vila en otorgar-li la Carta de població en 1157.​ En el sigle XIV s'inicia la construcció del claustre, aixina com d'una série de dependències ordenades entorn ad este, i també es realisa la decoració mural de la Torre de l'Homenage.

En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.​

En morir el monarca [[Martí I d'Aragó]] sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a [[Aragó]] en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.​

Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell medieval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir.​ Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].

Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell medieval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en [[1738]]), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el [[sigle XIX]] i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir.​ Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any [[1537]]. Durant la [[Guerra de l'Independència]], el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en [[1809]]. Durant les [[Guerres Carlistes]], el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per [[Ramón Cabrera]].

Passà a ser sèu d'un parador nacional en els anys 60 del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”.​ Des de [[1992]] a [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.​

Passà a ser sèu d'un parador nacional en els [[anys 60]] del [[sigle XX]]. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”.​ Des de [[1992]] a [[1997]] el [[Govern d'Aragó]] va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.​

Novament, entre els anys [[2000]] i [[2001]] es va restaurar la decoració mural interior del castell per mig d'un Conveni de Colaboració entre el Ministeri d'Educació i Cultura, el Govern d'Aragó i Caixa d'Aforros de l'Inmaculada conseguint en això la posada en valor d'este gran conjunt pictòric.​ El Bolletí Oficial d'Aragó de 30 d'abril de [[2004]] publica l'Orde de 2 d'abril de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport, per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural del denominat Castell dels Calatrava, conforme a la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés, que inclou la seua delimitació, els bens mobles integrants del be i l'entorn afectat per la declaració.

Novament, entre els anys [[2000]] i [[2001]] es va restaurar la decoració mural interior del castell per mig d'un Conveni de Colaboració entre el Ministeri d'Educació i Cultura, el Govern d'Aragó i Caixa d'Aforros de l'Inmaculada conseguint en això la posada en valor d'este gran conjunt pictòric.​ El Bolletí Oficial d'Aragó de 30 d'abril de [[2004]] publica l'Orde de 2 d'abril de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport, per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural del denominat Castell dels Calatrava, conforme a la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés, que inclou la seua delimitació, els bens mobles integrants del be i l'entorn afectat per la declaració.