Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | | |
| == Lliteratura == | | == Lliteratura == |
− | La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no es va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. [[Atenes]] i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia l'any [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de l'influència atenenca. | + | La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no es va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. [[Atenes]] i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia en l'any [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de l'influència atenenca. |
| | | |
| Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]]. | | Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]]. |
| | | |
− | Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné. | + | Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 a. C.]]-[[322 a. C.), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné. |
| | | |
| Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic. | | Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic. |