1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − + Llínea 19:
Llínea 19: − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
El ''''''Grec antic'''''' és el [[grec]] que se parlava a la [[Grècia Antiga]] i a les seues [[Colònia grega|colònies]] (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del [[Koiné|grec helenístic]] ''' o grec [[koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC).
El '''Grec antic''' és el [[grec]] que es parlava en la [[Grècia Antiga]] i en les seues [[Colònia grega|colònies]] (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del [[Koiné|grec helenístic]] o grec [[koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC).
El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]].
El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]].
La llengua grega de l'antiguetat se parlava no a soles en l'[[Antiga Grècia]] peninsular, sino també a les [[Colònia grega|colònies]], cosa que va donar lloc als distints [[dialecte]]s que en coneixem.
La llengua grega de l'antiguetat se parlava no a soles en l'[[Antiga Grècia]] peninsular, sino també en les [[Colònia grega|colònies]], lo que donà lloc als distints [[dialecte]]s que en coneixem.
La [[grec modern|llengua grega]] tal com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del [[Micènic|grec micènic]] de l'edat del bronze fins al [[grec demòtic]] contemporàneu, passant
La [[grec modern|llengua grega]] tal i com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del [[Micènic|grec micènic]] de l'edat del bronze fins al [[grec demòtic]] contemporàneu, passant
pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]].
pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]].
== Lliteratura ==
== Lliteratura ==
La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no se va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. [[Atenes]] i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins a que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia el [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de la influència atenenca.
La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no es va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. [[Atenes]] i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia l'any [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de l'influència atenenca.
Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquilo]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandro d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]].
Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]].
Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era Platón, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné.
Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné.
Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment comencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir Homero i atres obres mestres del grec antic.
Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic.
== Alfabet ==
== Alfabet ==
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants.
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants.
Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[lineal B]], en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides.
Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[llineal B]], en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides.
==Vore també==
==Vore també==