1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 17:
Llínea 17: − + − + Llínea 33:
Llínea 33: − + Llínea 53:
Llínea 53: − + − + Llínea 90:
Llínea 90: − +
Corregits erros d'ortografia.
[[Image:Europa.jpg|thumb|300px|<center>Bandera de l''''Unió Europea'''</center>]]
[[Image:Europa.jpg|thumb|300px|<center>Bandera de l''''Unió Europea'''</center>]]
L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[organisació internacional|comunitat]] singular<ref>http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm </ref> de [[Estats membres de l'Unió Europea|vintisset Estats]] [[Europa|europeus]] que va ser establida el [[1 de novembre]] de [[1993]], quan va entrar en vigor el [[Tractat de l'Unió Europea]] (TUE), sent la successora ''[[de fet]] '' de les [[comunitats Europees]], creades en els [[anys 1950|anys 50 del sigle XX]].
L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[organisació internacional|comunitat]] singular<ref>http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm </ref> de [[Estats membres de l'Unió Europea|vintisset Estats]] [[Europa|europeus]] que va ser establida el [[1 de novembre]] de [[1993]], quan va entrar en vigor el [[Tractat de l'Unió Europea]] (TUE), sent la successora ''[[de facto]] '' de les [[comunitats Europees]], creades en els [[anys 1950|anys 50 del sigle XX]].
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa. Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa. Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.
|25 de març de 1957
|25 de març de 1957
|-
|-
|{{flagicon|Austria}} '''[[Austria]]'''
|{{flagicon|Austria}} '''[[Àustria]]'''
|[[Viena]]
|[[Viena]]
|1 de giner de 1995
|1 de giner de 1995
|-
|-
|{{flagicon|Belgium}} '''[[Belgica]]'''
|{{flagicon|Belgium}} '''[[Bèlgica]]'''
|[[Brusseles]]
|[[Brusseles]]
|25 de marzo de 1957
|25 de marzo de 1957
|1 de maig de 2004
|1 de maig de 2004
|-
|-
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croacia]]'''
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croàcia]]'''
|[[Zagrep]]
|[[Zagrep]]
|1 de juliol de 2013
|1 de juliol de 2013
|1 de giner de 1986
|1 de giner de 1986
|-
|-
|{{flagicon|Estonia}} '''[[Estonia]]'''
|{{flagicon|Estonia}} '''[[Estònia]]'''
|[[Tallin]]
|[[Tallin]]
|1 de maig de 2004
|1 de maig de 2004
|-
|-
|{{flagicon|Finland}} '''[[Finlandia]]'''
|{{flagicon|Finland}} '''[[Finlàndia]]'''
|[[Helsinki]]
|[[Helsinki]]
|1 de giner de 1995
|1 de giner de 1995
|-
|-
|'''[[Luxemburc]]'''
|'''[[Luxemburc]]'''
|[[Ciutat de Luxemburc|Luxenburc]]
|[[Ciutat de Luxemburc|Luxemburc]]
|25 de març de 1957
|25 de març de 1957
|-
|-