55
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: + + + Llínea 31:
Llínea 34: − + Llínea 98:
Llínea 101: − + Llínea 110:
Llínea 113: − +
sense resum d'edició
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa. Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.
== Estats membres ==
== Estats membres ==
|-
|-
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croacia]]'''
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croacia]]'''
|Zagrep
|[[Zagrep]]
|1 de juliol de 2013
|1 de juliol de 2013
|-
|-
|25 de març de 1957
|25 de març de 1957
|-
|-
|{{flagicon|Polska}} '''[[Polònia]]'''
|{{flagicon|Poland}} '''[[Polònia]]'''
|[[Varsòvia]]
|[[Varsòvia]]
|1 de maig de 2004
|1 de maig de 2004
|1 de giner de 1973
|1 de giner de 1973
|-
|-
|{{flagicon|Cze}} '''[[República Checa]]'''
|'''[[República Checa]]'''
|[[Praga]]
|[[Praga]]
|1 de maig de 2004
|1 de maig de 2004