Canvis

[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|miniaturadeimagen|Admiració maternal]]

[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|miniaturadeimagen|Admiració maternal]]

Una '''mare''' és la femella que [[part|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies el cria durant el primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].

Una '''mare''' és la femella que [[part|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]].

== Les mares humanes ==

== Les mares humanes ==

El model [[arquetip|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada a ella en els països [[cristianisme|cristians]] (sol celebrar-se el primer [[dumenge]] de [[maig]]). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona|femení]].  

Lo model [[arquetip|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada an ella en los països [[cristianisme|cristians]] (sol celebrar-se el primer domenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona|femení]].  

Una excessiva [[identitat|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com el [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia|sicopaties]] [[violència|violentes]], inseguritat o retarts en el desenrollament.  

Una excessiva [[identitat|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com lo [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia|sicopaties]] [[violència|violentes]], inseguritat o retarts en lo desenrollament.  

Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix els fills solen estar en ella i en alguns països el [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en els nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen el rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.

Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix los fills solen estar en ella i en alguns països lo [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en los nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.

Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].

Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]].

==La mare a la lliteratura==

==La mare a la lliteratura==

El tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació|llinage=Alkhalifa|nom=Waleed Saleh|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica|publicació=Anaquel de Estudios Árabes|data=2010|pàgines=221-234|eixemplar=21}}</ref>

Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació|llinage=Alkhalifa|nom=Waleed Saleh|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica|publicació=Anaquel de Estudios Árabes|data=2010|pàgines=221-234|eixemplar=21}}</ref>

== Vore també ==

== Vore també ==

{{referències}}

{{referències}}

[[Categoria:Maternitat]]

[[Categoria:Maternitat]]

[[Categoria:Parentiu]]

[[Categoria:Parentiu]]