Canvis

'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés|Austria-Hongria]] ([[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.

'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a l'any [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés|Austria-Hongria]] ([[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.

== Història ==

== Història ==

L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).  

En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).  

L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.