Canvis

Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom.

Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom.

Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escan de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]].​ Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.

Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]].​ Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.

Despuix d'abandonar la Secretaria d'Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l'[[Universitat de Valéncia]]. No obstant, mai abandonà els ambients polítics de [[Valéncia]] i [[Madrit]]. Aixina, a principis de la década de [[1990]] va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], que derivaria en ser una entitat [[Pancatalanisme|pancatalanista]] que no reconeix la llengua pròpia del [[Poble Valencià]], la [[Llengua Valenciana]].​

Despuix d'abandonar la Secretaria d'Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l'[[Universitat de Valéncia]]. No obstant, mai abandonà els ambients polítics de [[Valéncia]] i [[Madrit]]. Aixina, a principis de la década de [[1990]] va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], que derivaria en ser una entitat [[Pancatalanisme|pancatalanista]] que no reconeix la llengua pròpia del [[Poble Valencià]], la [[Llengua Valenciana]].​

El 15 de giner de 1992, quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, fon assessinat en atentat per la banda terrorista [[ETA]].

El 15 de giner de 1992, quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, fon assessinat en atentat per la banda terrorista [[ETA]].

En el seu recort, l'[[Ajuntament de Valéncia]] va erigir una columna, rèplica de les que delimiten el Claustre de la sèu històrica de l'Estudi General de Valéncia (Carrer la Nao), en el mateix lloc de l'Avinguda Blasco Ibáñez on va caure abatut.

En el seu recort, l'[[Ajuntament de Valéncia]] va erigir una columna, rèplica de les que delimiten el Claustre de la sèu històrica de l'Estudi General de Valéncia (Carrer la Nao), en el mateix lloc de l'Avinguda Blasco Ibáñez a on va caure abatut.

S'ha publicat l'obra de caràcter documental: ''Manuel Broseta Pont. Imàgens d'una vida''. Edició de Bruno Broseta Dupré, Valéncia: Diputació de Valéncia, 2003, 330 p., ilustrada.

S'ha publicat l'obra de caràcter documental: ''Manuel Broseta Pont. Imàgens d'una vida''. Edició de Bruno Broseta Dupré, Valéncia: Diputació de Valéncia, 2003, 330 p., ilustrada.