Canvis

Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escan de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]].​ Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.

Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escan de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]].​ Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.

Despuix d'abandonar la Secretaria d'Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l'[[Universitat de Valéncia]]. No obstant, mai abandonà els ambients polítics de [[Valéncia]] i [[Madrit]]. Aixina, a principis de la década de [[1990]] va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] que derivaria en ser una entitat [[Pancatalanisme|pancatalanista]] que no reconeix la llengua pròpia del [[Poble Valencià]], la [[Llengua Valenciana]].​

Despuix d'abandonar la Secretaria d'Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l'[[Universitat de Valéncia]]. No obstant, mai abandonà els ambients polítics de [[Valéncia]] i [[Madrit]]. Aixina, a principis de la década de [[1990]] va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], que derivaria en ser una entitat [[Pancatalanisme|pancatalanista]] que no reconeix la llengua pròpia del [[Poble Valencià]], la [[Llengua Valenciana]].​

El 15 de giner de 1992, quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, fon assessinat en atentat per la banda terrorista [[ETA]].

El 15 de giner de 1992, quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, fon assessinat en atentat per la banda terrorista [[ETA]].