Llínea 17: |
Llínea 17: |
| D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. | | D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. |
| | | |
− | El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | + | El [[8 d'abril]] de l'any [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. |
| | | |
− | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. | + | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió varen quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. |
| | | |
− | Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | + | Fins a l'any [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| | | |
| == Monuments i llocs d'interés == | | == Monuments i llocs d'interés == |
− | *'''Porta migeval "El Portalet"''' | + | *Porta migeval "El Portalet" |
− | *'''Casa dels Fenollars''' | + | *Casa dels Fenollars |
− | *'''Casa dels Moncada''' | + | *Casa dels Moncada |
− | *'''Jardí de Sants''' | + | *Jardí de Sants |
− | *'''Font dels 30 canelles''' | + | *Font dels 30 canelles |
− | *'''[[Castillo de Penàguila]] ''': fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]]. | + | *[[Castillo de Penàguila]]: fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]]. |
| | | |
| == Política == | | == Política == |