Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  09:56 23 feb 2018
m
Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'
Llínea 31: Llínea 31:     
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monover]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contengut autobiogràfic.
+
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monover]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.
   −
De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contengut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Notes socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.
+
De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Notes socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.
    
Es va examinar en [[Granada]] i [[Salamanca]], pero fon més estudiant que estudiós i més atent a les tertúlies, al periodisme, al teatre, a la lliteratura i als bous que a les lleis. Arribat el [[25 de novembre]] de [[1896]] a [[Madrit]] per a seguir els seus estudis, es va iniciar en mig de grans privacions en el periodisme republicà (''[[El País (Espanya)|El País]] '', d'on li van tirar; ''[[El Progrés]] '', periòdic de [[Alejandro Lerroux]]), rebent a soles el soport de [[Leopolt Alas (Clarí)|Leopoldo Alas]] en un dels seus ''Paliques'', a on va treballar com a crític, devall  els seudònims de ''Cándido'', en honor a [[Voltaire]], ''Ahrimán'', el deu persa de la destrucció, ''Charivari'' i ''Este'', entre atres. A poc a poc el seu nom fon apareixent cada vegada més en revistes i periòdics importants: ''Reviste Nova'', ''Joventut'' (firmant en Baroja i Maeztu com [[grup dels Tres]]), ''Art Jove'', ''El globo'', ''Ànima Espanyola'', ''Espanya'', ''L'Imparcial'', ''ABC''. Al mateix temps va publicant fullets i llibres. Escriu una trilogia de noveles autobiogràfiques a on ya utilisa el seu definitiu seudònim, '''Azorín''', que va començar a usar en [[1904]]: ''La voluntat'', ''Antoni Azorín'' i ''Les confessions d'un chicotet filòsof''.  
 
Es va examinar en [[Granada]] i [[Salamanca]], pero fon més estudiant que estudiós i més atent a les tertúlies, al periodisme, al teatre, a la lliteratura i als bous que a les lleis. Arribat el [[25 de novembre]] de [[1896]] a [[Madrit]] per a seguir els seus estudis, es va iniciar en mig de grans privacions en el periodisme republicà (''[[El País (Espanya)|El País]] '', d'on li van tirar; ''[[El Progrés]] '', periòdic de [[Alejandro Lerroux]]), rebent a soles el soport de [[Leopolt Alas (Clarí)|Leopoldo Alas]] en un dels seus ''Paliques'', a on va treballar com a crític, devall  els seudònims de ''Cándido'', en honor a [[Voltaire]], ''Ahrimán'', el deu persa de la destrucció, ''Charivari'' i ''Este'', entre atres. A poc a poc el seu nom fon apareixent cada vegada més en revistes i periòdics importants: ''Reviste Nova'', ''Joventut'' (firmant en Baroja i Maeztu com [[grup dels Tres]]), ''Art Jove'', ''El globo'', ''Ànima Espanyola'', ''Espanya'', ''L'Imparcial'', ''ABC''. Al mateix temps va publicant fullets i llibres. Escriu una trilogia de noveles autobiogràfiques a on ya utilisa el seu definitiu seudònim, '''Azorín''', que va començar a usar en [[1904]]: ''La voluntat'', ''Antoni Azorín'' i ''Les confessions d'un chicotet filòsof''.  

Menú de navegació