| [[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien sigut expulsats sigles abans, van començar a retornar a Mauritània. | | [[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien sigut expulsats sigles abans, van començar a retornar a Mauritània. |
− | En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou vinguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat. | + | En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat. |
| Els moros reaccionaren ad este canvi a l'aumentar la pressió per a arabisar molts aspectes de la vida mauritana, com ara la llei i l'idioma. Es va desenrollar un cisma entre aquells que consideren a Mauritània una nació àrap (principalment moros) i els que busquen un paper dominant per als pobles no moros. La discòrdia entre estes dos visions conflictives de la societat mauritana era evident durant la violència intercomunal que esclatà en abril de 1989, els [[Acontenyiments de 1989]], pero ya s'ha calmat. La tensió entre estes dos visions continua sent una característica del diàlec polític. Un número significatiu d'abdós grups, no obstant, busquen una societat més diversa i plural. | | Els moros reaccionaren ad este canvi a l'aumentar la pressió per a arabisar molts aspectes de la vida mauritana, com ara la llei i l'idioma. Es va desenrollar un cisma entre aquells que consideren a Mauritània una nació àrap (principalment moros) i els que busquen un paper dominant per als pobles no moros. La discòrdia entre estes dos visions conflictives de la societat mauritana era evident durant la violència intercomunal que esclatà en abril de 1989, els [[Acontenyiments de 1989]], pero ya s'ha calmat. La tensió entre estes dos visions continua sent una característica del diàlec polític. Un número significatiu d'abdós grups, no obstant, busquen una societat més diversa i plural. |