Canvis

En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en els restos dels reis [[Ferràn I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

En [[1836]] les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra els restos de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. En l'any [[1837]], el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar els restos reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En [[1841]] va fer lo mateix en els restos dels reis [[Ferràn I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

En l'any [[1843]] el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat dels restos des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, a soles identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que el restant de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] es dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vingut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].

Per Decret del 11 de maig de l'any [[1942]] es dispongué els trasllat dels restos dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon en l'any [[1952]] despuix d'atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Girona]], [[Balears]], [[Alacant]], [[Hosca]], [[Castelló de la Plana]], [[Lleida]] i [[Terol]] i una comissio de la Foral de [[Navarra]], aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Aragó, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El [[4 de juny]] de [[1952]] es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, [[Francisco Franco Bahamonde]], acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vingut expressament de [[Roma]] per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].