Canvis

L''''alquímia''' era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una atra, en un temps en qué encara no existien les disciplines empíriques de la [[química]] i de la [[física]]. Un dels objectius principals era l'investigació de la [[pedra filosofal]], que hauria de permetre transformar qualsevol metal en [[or]]. L'alquimia tenia tres vertents que la caracterisaven: l'experimentació en la matèria; la dissertació filosòfica que pretenia racionalisar estes pràctiques: i l'[[esoterisme]] i el [[misticisme]] que eren la vertent determinant.<ref name="Diccionari"/>

L''''alquímia''' era una doctrina i un estudi especulatiu que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una atra, en un temps en qué encara no existien les disciplines empíriques de la [[química]] i de la [[física]]. Un dels objectius principals era l'investigació de la [[pedra filosofal]], que hauria de permetre transformar qualsevol metal en [[or]]. L'alquimia tenia tres vertents que la caracterisaven: l'experimentació en la matèria; la dissertació filosòfica que pretenia racionalisar estes pràctiques: i l'[[esoterisme]] i el [[misticisme]] que eren la vertent determinant.<ref name="Diccionari"/>

Des d'un punt de vista actual, és una [[pseudociència]] sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la [[matèria]] estava composta per quatre elements: terra, [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. En el pla espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seua pròpia [[ànima]] abans de transmutar els [[metals]], això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se per mig de l'[[oració]] i el [[dejuni]]. Incorporaven una bona part de [[màgia]] i [[misticisme]] en les seues creences, i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta i apta només pels iniciats ([[hermetisme]]).  

Des d'un punt de vista actual, és una [[pseudociència]] sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la [[matèria]] estava composta per quatre elements: terra, [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. En el pla espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seua pròpia [[ànima]] abans de transmutar els [[metals]], això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se per mig de l'[[oració]] i el [[dejuni]]. Incorporaven una bona part de [[màgia]] i [[misticisme]] en les seues creences, i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta i apta a soles pels iniciats ([[hermetisme]]).  

Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la [[química]] moderna, abans de l'establiment del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier]], entre d'atres.

Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la [[química]] moderna, abans de l'establiment del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier]], entre d'atres.

Els aprenents d'alquimistes, en general havien de començar per treballar en el regne vegetal fins a dominar el règim del foc, les diverses operacions i el règim del temps. A lo llarc de l'història de la disciplina, es varen esforçar en entendre la naturalea d'estes principis i varen trobar algun orde i sentit en els resultats dels seus experiments alquímics, que a sovint eren socavats per [[reactiu]]s impurs o malament caracterisats, falta de mesures quantitatives i [[nomenclatura]] hermètica. Això motivava que molts anys despuix d'intensos esforços acabassen arruïnats i maleint l'alquímia.

Els aprenents d'alquimistes, en general havien de començar per treballar en el regne vegetal fins a dominar el règim del foc, les diverses operacions i el règim del temps. A lo llarc de l'història de la disciplina, es varen esforçar en entendre la naturalea d'estes principis i varen trobar algun orde i sentit en els resultats dels seus experiments alquímics, que a sovint eren socavats per [[reactiu]]s impurs o malament caracterisats, falta de mesures quantitatives i [[nomenclatura]] hermètica. Això motivava que molts anys despuix d'intensos esforços acabassen arruïnats i maleint l'alquímia.

Els alquimistes per diferenciar les substàncies vulgars d'aquelles fabricades per l'art alquímic, que sent designades pel mateix nom d'acort a alguna de les seues propietats, procedien a usar l'apelatiu de «filosòfic» o «nostre». Aixina, es parlava de «la nostra aigua» per diferenciar-la de l'aigua corrent, pero a lo llarc dels texts alquímics s'assumix que l'aprenent ya sap diferenciar una d'una atra i, a vegades, explícitament no s'usa, ya que d'acort a l'art hermètic «no s'ha de donar perles als porcs», raó per la qual molts fracassaven en seguir al peu de la lletra les diferents receptes. La «[[alucinació]]» només se conseguia despuix d'ardus anys de rigorós estudi i experimentació. Una vegada que l'aprenent conseguia controlar el foc, el temps dels processos i els processos mateixos en el regne vegetal, estava llest per accedir als [[arcans majors]], això és, els mateixos treballs en el regne animal i mineral. Sostenien que la potència dels [[teràpia|remeis]] era proporcional a cada naturalea.

Els alquimistes per diferenciar les substàncies vulgars d'aquelles fabricades per l'art alquímic, que sent designades pel mateix nom d'acort a alguna de les seues propietats, procedien a usar l'apelatiu de «filosòfic» o «nostre». Aixina, es parlava de «la nostra aigua» per diferenciar-la de l'aigua corrent, pero a lo llarc dels texts alquímics s'assumix que l'aprenent ya sap diferenciar una d'una atra i, a vegades, explícitament no s'usa, ya que d'acort a l'art hermètic «no s'ha de donar perles als porcs», raó per la qual molts fracassaven en seguir al peu de la lletra les diferents receptes. La «[[alucinació]]» a soles se conseguia despuix d'ardus anys de rigorós estudi i experimentació. Una vegada que l'aprenent conseguia controlar el foc, el temps dels processos i els processos mateixos en el regne vegetal, estava llest per accedir als [[arcans majors]], això és, els mateixos treballs en el regne animal i mineral. Sostenien que la potència dels [[teràpia|remeis]] era proporcional a cada naturalea.

Els treballs dels alquimistes es basaven en les naturalees, a cada regne li corresponia una meta: al regne mineral la [[transmutació]] de metals vulgars en [[or]] o [[argent]], al regne animal la creació d'una «[[panacea universal|panacea]]», un remei que supostament gojaria de totes les malalties i prolongaria la vida indefinidament.<ref>Antonio Las Heras, ''[http://books.google.cat/books?id=j9E245BRQP0C&pg=PA57&dq=panacea+alquimia&hl=ca&ei=Iev7TNn_DMaWOqqw1NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=panacea%20alquimia&f=false Alquímia/Alchemy]'', p.57 {{es}} </ref>  

Els treballs dels alquimistes es basaven en les naturalees, a cada regne li corresponia una meta: al regne mineral la [[transmutació]] de metals vulgars en [[or]] o [[argent]], al regne animal la creació d'una «[[panacea universal|panacea]]», un remei que supostament gojaria de totes les malalties i prolongaria la vida indefinidament.<ref>Antonio Las Heras, ''[http://books.google.cat/books?id=j9E245BRQP0C&pg=PA57&dq=panacea+alquimia&hl=ca&ei=Iev7TNn_DMaWOqqw1NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=panacea%20alquimia&f=false Alquímia/Alchemy]'', p.57 {{es}} </ref>  

L'alquimia comprén diverses tradicions filosòfiques abastant prop de quatre milenaris i tres continents. La general predilecció d'estes tradicions pel llenguage críptic i simbòlic fa que resulte difícil traçar les seues mútues influències i relacions «genètiques».

L'alquimia comprén diverses tradicions filosòfiques abastant prop de quatre milenaris i tres continents. La general predilecció d'estes tradicions pel llenguage críptic i simbòlic fa que resulte difícil traçar les seues mútues influències i relacions «genètiques».

Poden distinguir-se almenys dos tendències principals, que semblen ser àmpliament independents, almenys en les seues primeres etapes: l'[[alquímia chinenca]], centrada en [[Antiga China|China]] i la seua zona d'influència cultural, i l'[[alquímia occidental]], el centre de la qual es va desplaçar al llarc del temps entre l'[[antic Egipte]], [[antiga Grècia|Grècia]] i [[antiga Roma|Roma]], el món islàmic, i finalment de nou [[Europa]]. L'alquimia chinenca estava íntimament relacionada en el [[taoisme]], mentres que l'alquímia occidental va desenrollar el seu propi sistema filosòfic, en relacions només superficials en les principals religions occidentals. Encara està oberta la qüestió de si estes dos branques compartixen un orige comú o fins a quin extrem es varen influir una a l'atra.

Poden distinguir-se almenys dos tendències principals, que semblen ser àmpliament independents, almenys en les seues primeres etapes: l'[[alquímia chinenca]], centrada en [[Antiga China|China]] i la seua zona d'influència cultural, i l'[[alquímia occidental]], el centre de la qual es va desplaçar al llarc del temps entre l'[[antic Egipte]], [[antiga Grècia|Grècia]] i [[antiga Roma|Roma]], el món islàmic, i finalment de nou [[Europa]]. L'alquimia chinenca estava íntimament relacionada en el [[taoisme]], mentres que l'alquímia occidental va desenrollar el seu propi sistema filosòfic, en relacions a soles superficials en les principals religions occidentals. Encara està oberta la qüestió de si estes dos branques compartixen un orige comú o fins a quin extrem es varen influir una a l'atra.

=== L'alquimia en l'Antic Egipte ===

=== L'alquimia en l'Antic Egipte ===

L'orige de l'alquímia occidental pot situar-se en l'[[Antic Egipte]]. La [[metalúrgia]] i el [[misticisme]] estaven inexorablement unides al món antic. L'alquimia, la medicina i fins i tot la màgia eren aspectes de la religió en l'Antic Egipte i, per tant, del domini de la classe sacerdotal. Segons la tradició egípcia, el [[faraó]] [[Kheops]] va ser el més antic alquimista i l'autor del primer tractat d'alquímia.<ref>José Ignacio Velasco Montes, ''[http://www.institutoestudiosantiguoegipto.com/medicina5-1_velasco.htm Màgia, alquímia y medicina en el Antiguo Egipto]'' {{es}} </ref>  

L'orige de l'alquímia occidental pot situar-se en l'[[Antic Egipte]]. La [[metalúrgia]] i el [[misticisme]] estaven inexorablement unides al món antic. L'alquimia, la medicina i fins i tot la màgia eren aspectes de la religió en l'Antic Egipte i, per tant, del domini de la classe sacerdotal. Segons la tradició egípcia, el [[faraó]] [[Kheops]] va ser el més antic alquimista i l'autor del primer tractat d'alquímia.<ref>José Ignacio Velasco Montes, ''[http://www.institutoestudiosantiguoegipto.com/medicina5-1_velasco.htm Màgia, alquímia y medicina en el Antiguo Egipto]'' {{es}} </ref>  

L'alquimia egípcia és coneguda principalment a través dels escrits d'antics filòsofs [[Grècia|grecs]] (helènics), que al seu torn han perdurat a sovint només en traduccions islàmiques. Pràcticament no s'ha conservat cap document egipci original sobre l'alquímia. Estos escrits, si varen existir, provablement es varen perdre quan l'[[emperador romà]] [[Diocleci]] va ordenar la crema de llibres alquímics, atesos els problemes que suponia la falsificació de metals,<ref>{{en}} Henry Marshall Leicester, ''[http://books.google.cat/books?id=aJZVQnqcwv4C&pg=PA47&dq=dioclecian+alchemy+292&hl=ca&ei=Nuf9TIXqPMX5sga98bj9BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The historical background of chemistry]'', p.47</ref> i despuix de sofocar una revolta en Aleixandria ([[292]]), que havia passat en un centre d'alquímia egípcia.

L'alquimia egípcia és coneguda principalment a través dels escrits d'antics filòsofs [[Grècia|grecs]] (helènics), que al seu torn han perdurat a sovint a soles en traduccions islàmiques. Pràcticament no s'ha conservat cap document egipci original sobre l'alquímia. Estos escrits, si varen existir, provablement es varen perdre quan l'[[emperador romà]] [[Diocleci]] va ordenar la crema de llibres alquímics, atesos els problemes que suponia la falsificació de metals,<ref>{{en}} Henry Marshall Leicester, ''[http://books.google.cat/books?id=aJZVQnqcwv4C&pg=PA47&dq=dioclecian+alchemy+292&hl=ca&ei=Nuf9TIXqPMX5sga98bj9BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The historical background of chemistry]'', p.47</ref> i despuix de sofocar una revolta en Aleixandria ([[292]]), que havia passat en un centre d'alquímia egípcia.

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ya es coneixia en l'[[periodo predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI milenari aC, hi ha proves d'anàlisis químics durant els periodos [[Naqada]], com ferramentes de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ya es coneixia en l'[[periodo predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI milenari aC, hi ha proves d'anàlisis químics durant els periodos [[Naqada]], com ferramentes de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

Atres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ya en e l'any 4000 a. C., els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap a l'any 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] en l'any 1500 a. C. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxit de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es varen produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia segut inventat cap a l'any 3000 a. C.

Atres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ya en e l'any 4000 a. C., els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap a l'any 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] en l'any 1500 a. C. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxit de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es varen produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia segut inventat cap a l'any 3000 a. C.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|deu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda només per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|deu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda a soles per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

El primer punt de la Taula de Maragda explica el propòsit de la ciència hermètica: «en veritat certament i sens dubte, tot el que està a baix és com el que està dalt, i tot el que està dalt és com el que està a baix, per realisar els milacres d'una cosa». Esta és la creença [[macrocosmos]]-[[microcosmos]] principal per a la filosofia hermètica. En atres paraules, el cos humà (el microcosmos) es veu afectat pel món exterior (el macrocosmos), que inclou els cels a través de l'[[astrologia]] i la [[terra]] a través dels [[element clàssic|elements]], encara que quan un conseguix el domini sobre el món interior, comença a ser capaç de controlar el món exterior de formes poc convencionals.<ref name=TE>{{de}} Titus Burckhardt, ''Alchemie, Sinn und Weltbild''</ref>  

El primer punt de la Taula de Maragda explica el propòsit de la ciència hermètica: «en veritat certament i sens dubte, tot el que està a baix és com el que està dalt, i tot el que està dalt és com el que està a baix, per realisar els milacres d'una cosa». Esta és la creença [[macrocosmos]]-[[microcosmos]] principal per a la filosofia hermètica. En atres paraules, el cos humà (el microcosmos) es veu afectat pel món exterior (el macrocosmos), que inclou els cels a través de l'[[astrologia]] i la [[terra]] a través dels [[element clàssic|elements]], encara que quan un conseguix el domini sobre el món interior, comença a ser capaç de controlar el món exterior de formes poc convencionals.<ref name=TE>{{de}} Titus Burckhardt, ''Alchemie, Sinn und Weltbild''</ref>  

La filosofia pitagòrica és, essencialment, la creença en qué els números governen l'univers, sorgida de les observacions del sol, les estreles i formes geomètriques com els triànguls o qualsevol de la qual puga derivar-se una divisió.  

La filosofia pitagòrica és, essencialment, la creença en qué els números governen l'univers, sorgida de les observacions del sol, les estreles i formes geomètriques com els triànguls o qualsevol de la qual puga derivar-se una divisió.  

El pensament jònic es basava en la creença en qué l'univers podia ser explicat per mig de l'observació dels [[fenomen]]s naturals; es creu que esta filosofia va ser iniciada per [[Tales de Milet]] i el seu pupil [[Anaximandre de Milet]] i posteriorment desenrollada per [[Plató]] i [[Aristòtil]], les obres del qual varen arribar a ser una part integral de l'alquímia. Segons esta creença, l'univers pot ser descrit per unes poques lleis unificades que poden determinar-se només per mig de acorades, minucioses i àrdues exploracions filosòfiques.  

El pensament jònic es basava en la creença en qué l'univers podia ser explicat per mig de l'observació dels [[fenomen]]s naturals; es creu que esta filosofia va ser iniciada per [[Tales de Milet]] i el seu pupil [[Anaximandre de Milet]] i posteriorment desenrollada per [[Plató]] i [[Aristòtil]], les obres del qual varen arribar a ser una part integral de l'alquímia. Segons esta creença, l'univers pot ser descrit per unes poques lleis unificades que poden determinar-se a soles per mig de acorades, minucioses i àrdues exploracions filosòfiques.  

El tercer component introduït en la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, de que el món és imperfecte perqué va ser creat de manera imperfecta i que l'aprenentage sobre la naturalea de la substància espiritual portaria a la salvació. Fins i tot creen que [[Deu]] no «va crear» l'univers en el sentit clàssic, sino que l'univers va ser creat «d'ell» pero es va corrompre en el procés (en lloc de corrompre's per les transgressions d'Adam i Eva, el [[pecat original]]. Segons les creences gnòstiques, al adorar el cosmos, la naturalea o les criatures del món, es adora al Deu Verdader. Moltes sectes gnòstiques sostenien fins i tot que la deïtat bíblica seria dolenta i havia de ser una emanació caiguda de l'Elevat Deu a qui buscaven adorar i unir-se. No obstant això, l'aspecte del deu d'[[Abraham]] com ser malvat no va jugar en realitat cap paper en l'alquímia, pero l'aspecte de l'ascens a l'Elevat Deu provablement va tindre molta influència. Les teories platòniques i neoplatòniques sobre els [[problema dels universals|universals]] l'omnipotència de Deu també varen ser absorbides (les seues principals creences veuen l'aspecte físic del món com a imperfecte i creuen en Deu com una ment còsmica transcendent).

El tercer component introduït en la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, de que el món és imperfecte perqué va ser creat de manera imperfecta i que l'aprenentage sobre la naturalea de la substància espiritual portaria a la salvació. Fins i tot creen que [[Deu]] no «va crear» l'univers en el sentit clàssic, sino que l'univers va ser creat «d'ell» pero es va corrompre en el procés (en lloc de corrompre's per les transgressions d'Adam i Eva, el [[pecat original]]. Segons les creences gnòstiques, al adorar el cosmos, la naturalea o les criatures del món, es adora al Deu Verdader. Moltes sectes gnòstiques sostenien fins i tot que la deïtat bíblica seria dolenta i havia de ser una emanació caiguda de l'Elevat Deu a qui buscaven adorar i unir-se. No obstant això, l'aspecte del deu d'[[Abraham]] com ser malvat no va jugar en realitat cap paper en l'alquímia, pero l'aspecte de l'ascens a l'Elevat Deu provablement va tindre molta influència. Les teories platòniques i neoplatòniques sobre els [[problema dels universals|universals]] l'omnipotència de Deu també varen ser absorbides (les seues principals creences veuen l'aspecte físic del món com a imperfecte i creuen en Deu com una ment còsmica transcendent).

Un concepte molt important introduït en esta época, concebut per [[Empèdocles]] i desenrollat per Aristòtil, va anar que totes les coses de l'univers estaven formades per només quatre [[element clàssic|elements]]: [[terra]], [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. Segons Aristòtil, cada element tenia una esfera a la qual pertanyia i a la qual tornaria si se li deixava intacte.<ref name=Lindsay>Jack Lindsay, ''The Origins of Alchemy in Graeco-Roman Egypt'', p.15. Muller, Londres, 1970 {{en}} </ref>  

Un concepte molt important introduït en esta época, concebut per [[Empèdocles]] i desenrollat per Aristòtil, va anar que totes les coses de l'univers estaven formades per a soles quatre [[element clàssic|elements]]: [[terra]], [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. Segons Aristòtil, cada element tenia una esfera a la qual pertanyia i a la qual tornaria si se li deixava intacte.<ref name=Lindsay>Jack Lindsay, ''The Origins of Alchemy in Graeco-Roman Egypt'', p.15. Muller, Londres, 1970 {{en}} </ref>  

Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mig de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenrollar extensivament els aspectes místics d'este concepte.

Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mig de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenrollar extensivament els aspectes místics d'este concepte.

[[Robert Grosseteste]] va ser un pioner de la teoria científica que posteriorment seria usada i refinada pels alquimistes, prenent els métodos d'anàlisis d'Abelardo i afegint l'us d'observacions, experimentació i conclusions en realisar evaluacions científiques. També va treballar molt per a formar un pont entre el pensament platònic i l'aristotèlic.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 229-295</ref>

[[Robert Grosseteste]] va ser un pioner de la teoria científica que posteriorment seria usada i refinada pels alquimistes, prenent els métodos d'anàlisis d'Abelardo i afegint l'us d'observacions, experimentació i conclusions en realisar evaluacions científiques. També va treballar molt per a formar un pont entre el pensament platònic i l'aristotèlic.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 229-295</ref>

[[Albert el Gran]] i [[Tomàs d'Aquino]] varen ser dos membres de l'[[Orde dels Predicadors]] que varen estudiar a Aristòtil i varen treballar en la reconciliació de les diferències entre la filosofia i el cristianisme. Tomàs d'Aquino també va treballar intensament en desenrollar el [[método científic]]. Fins i tot va estar tan llunt com per a afirmar que els universals podrien ser descoberts només per mig del [[raonament llògic]] i, com la [[raó]] no pot oposar-se a Deu, deu per tant ser compatible en la [[teologia]].<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 290-294, p.255</ref> Això contradeya la comunament acceptada creença platònica que els universals es trobaven només per mig de l'[[iluminació divina]]. Abdós varen estar entre els primers en emprendre l'examen de la teoria alquímica i ells mateixos podrien ser considerats alquimistes, excepte pel fet que varen fer poc quant a l'[[experimentació]].

[[Albert el Gran]] i [[Tomàs d'Aquino]] varen ser dos membres de l'[[Orde dels Predicadors]] que varen estudiar a Aristòtil i varen treballar en la reconciliació de les diferències entre la filosofia i el cristianisme. Tomàs d'Aquino també va treballar intensament en desenrollar el [[método científic]]. Fins i tot va estar tan llunt com per a afirmar que els universals podrien ser descoberts a soles per mig del [[raonament llògic]] i, com la [[raó]] no pot oposar-se a Deu, deu per tant ser compatible en la [[teologia]].<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 290-294, p.255</ref> Això contradeya la comunament acceptada creença platònica que els universals es trobaven a soles per mig de l'[[iluminació divina]]. Abdós varen estar entre els primers en emprendre l'examen de la teoria alquímica i ells mateixos podrien ser considerats alquimistes, excepte pel fet que varen fer poc quant a l'[[experimentació]].

El primer alquimista autèntic en l'Europa migeval va ser [[Roger Bacon]], un [[franciscà]] d'[[Oxford]] que va estudiar l'[[òptica]] i els [[llingüística|llenguages]] ademés de l'alquímia. La seua obra va supondre tant per a l'alquímia com la de [[Robert Boyle]] per a la [[química]] i la de [[Galileu Galilei]] per l'[[astronomia]] i la [[física]]. Els ideals franciscans de conquistar el món en lloc de rebujar-ho li varen portar a la seua convicció que l'experimentació era més important que el raonament: «De les tres formes en les quals els hòmens pensen que adquirixen [[coneiximent]] de les coses: autoritat, [[raó|raonament]] i [[experiència]], només l'última és efectiva i capaç de portar la pau a l'intelecte.»<ref>{{en}} Roger Bacon, ''Speculum Alchemiæ'', p. 367</ref> «La ciència experimental controla les conclusions de totes les atres ciències. Revela veritats que el raonament dels principis generals mai haurien descobert».<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 294-295</ref> A Roger Bacon també se li ha atribuït l'inici de la investigació de la [[pedra filosofal]] i de l'elixir de la vida. La idea de la [[immortalitat]] va ser reemplaçada per la noció de la [[longevitat]]: despuix de tot, el temps que l'home passa en la Terra era simplement per esperar i preparar-se per a la immortalitat al món de Deu. La immortalitat en la Terra no encaixava en la teologia cristiana.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.37−38. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

El primer alquimista autèntic en l'Europa migeval va ser [[Roger Bacon]], un [[franciscà]] d'[[Oxford]] que va estudiar l'[[òptica]] i els [[llingüística|llenguages]] ademés de l'alquímia. La seua obra va supondre tant per a l'alquímia com la de [[Robert Boyle]] per a la [[química]] i la de [[Galileu Galilei]] per l'[[astronomia]] i la [[física]]. Els ideals franciscans de conquistar el món en lloc de rebujar-ho li varen portar a la seua convicció que l'experimentació era més important que el raonament: «De les tres formes en les quals els hòmens pensen que adquirixen [[coneiximent]] de les coses: autoritat, [[raó|raonament]] i [[experiència]], a soles l'última és efectiva i capaç de portar la pau a l'intelecte.»<ref>{{en}} Roger Bacon, ''Speculum Alchemiæ'', p. 367</ref> «La ciència experimental controla les conclusions de totes les atres ciències. Revela veritats que el raonament dels principis generals mai haurien descobert».<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 294-295</ref> A Roger Bacon també se li ha atribuït l'inici de la investigació de la [[pedra filosofal]] i de l'elixir de la vida. La idea de la [[immortalitat]] va ser reemplaçada per la noció de la [[longevitat]]: despuix de tot, el temps que l'home passa en la Terra era simplement per esperar i preparar-se per a la immortalitat al món de Deu. La immortalitat en la Terra no encaixava en la teologia cristiana.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.37−38. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Bacon no va ser l'únic alquimista d'esta época pero sí el més important. Les seues obres varen ser usades per incontables alquimistes entre els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XIX|XIX]]. Atres alquimistes de la seua mateixa época varen compartir diversos trets. Primer, i més òbviament, quasi tots varen ser membres del clericat. Això es devia simplement al fet que poca gent fora de les escoles parroquials tenia l'educació necessària per examinar les obres derivades de l'àrap. Ademés, l'alquímia en esta época era autorisada per l'iglésia com un bon método d'explorar i desenrollar la teologia. L'alquimia era interessant per a l'àmplia varietat de clergues perqué oferia una visió racionalista de l'univers a on els hòmens en prou feines estaven començant a deprendre sobre el racionalisme.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.24-27. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Bacon no va ser l'únic alquimista d'esta época pero sí el més important. Les seues obres varen ser usades per incontables alquimistes entre els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XIX|XIX]]. Atres alquimistes de la seua mateixa época varen compartir diversos trets. Primer, i més òbviament, quasi tots varen ser membres del clericat. Això es devia simplement al fet que poca gent fora de les escoles parroquials tenia l'educació necessària per examinar les obres derivades de l'àrap. Ademés, l'alquímia en esta época era autorisada per l'iglésia com un bon método d'explorar i desenrollar la teologia. L'alquimia era interessant per a l'àmplia varietat de clergues perqué oferia una visió racionalista de l'univers a on els hòmens en prou feines estaven començant a deprendre sobre el racionalisme.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.24-27. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

En el [[sigle XIV]], la [[pesta negra]] i l'increment de [[guerra|guerres]] i [[fam]]s que varen caracterisar a este sigle varen servir d'obstàcul a l'eixercici filosòfic en general.  

En el [[sigle XIV]], la [[pesta negra]] i l'increment de [[guerra|guerres]] i [[fam]]s que varen caracterisar a este sigle varen servir d'obstàcul a l'eixercici filosòfic en general.  

[[Guillem d'Occam]], un franciscà d'[[Oxford]], va atacar la visió de Tomás d'Aquino sobre la compatibilitat entre la fe i la raó. La seua opinió, hui àmpliament acceptada, era que Deu ha de ser acceptat només en la fe, i que no podia ser llimitat per la raó humana. Este punt de vista no era incorrecte si un acceptava el postulat d'un Deu illimitat enfront de la llimitada capacitat humana per raonar, pero va eliminar virtualment a l'alquímia com a pràctica acceptada en els sigles XIV i XV.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 335</ref> El Papa [[Joan XXII]] va publicar en l'any [[1317]] l'edicte ''Spondet quas senar exhibent'' contra l'alquímia, que efectivament va retirar a tots els membres de l'iglésia de la seua pràctica.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.49. Nova York: Stein and Day, 1977</ref> No obstant això, es creu que este mateix Papa va estar interessat en l'estudi alquímic i va escriure un tractat titulat ''Ars transmutatoria''<ref>{{fr}} [[Joan XXII]], ''[http://www.carbanzo.com/alchemy/textes/arttrans.doc Ars Transmutatoria]''</ref> en el qual narrava com va fabricar 200 barres d'or d'un quintar.  

[[Guillem d'Occam]], un franciscà d'[[Oxford]], va atacar la visió de Tomás d'Aquino sobre la compatibilitat entre la fe i la raó. La seua opinió, hui àmpliament acceptada, era que Deu ha de ser acceptat a soles en la fe, i que no podia ser llimitat per la raó humana. Este punt de vista no era incorrecte si un acceptava el postulat d'un Deu illimitat enfront de la llimitada capacitat humana per raonar, pero va eliminar virtualment a l'alquímia com a pràctica acceptada en els sigles XIV i XV.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 335</ref> El Papa [[Joan XXII]] va publicar en l'any [[1317]] l'edicte ''Spondet quas senar exhibent'' contra l'alquímia, que efectivament va retirar a tots els membres de l'iglésia de la seua pràctica.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.49. Nova York: Stein and Day, 1977</ref> No obstant això, es creu que este mateix Papa va estar interessat en l'estudi alquímic i va escriure un tractat titulat ''Ars transmutatoria''<ref>{{fr}} [[Joan XXII]], ''[http://www.carbanzo.com/alchemy/textes/arttrans.doc Ars Transmutatoria]''</ref> en el qual narrava com va fabricar 200 barres d'or d'un quintar.  

[[Archiu:flamel-figures.png|thumb|[[Nicolas Flamel]] tenia estos misteriosos símbols alquímics gravats en la seua [[tomba]] a l'iglésia dels [[Sants Inocents]] de París.]]

[[Archiu:flamel-figures.png|thumb|[[Nicolas Flamel]] tenia estos misteriosos símbols alquímics gravats en la seua [[tomba]] a l'iglésia dels [[Sants Inocents]] de París.]]

L'alquimia es va mantindre viva gràcies a hòmens com [[Nicolas Flamel]], digne d'esment només perqué va ser un dels pocs alquimistes que varen escriure en estos temps difícils. Flamel va viure entre [[1330]] i [[1417]] i serviria com [[arquetip]] en la fase següent de l'alquímia. No va ser un investigador religiós com molts dels seus predecessors i tot el seu interés per l'art girava entorn de la investigació de la pedra filosofal, que es diu que va trobar. Les seues obres dediquen gran quantitat d'espai a descriure processos i reaccions, pero mai arriben realment a donar la fòrmula per conseguir les transmutacions. La majoria de la seua obra estava dedicada a recollir el saber alquímic anterior a ell, especialment en el relacionat a la pedra filosofal.<ref name=TE/>

L'alquimia es va mantindre viva gràcies a hòmens com [[Nicolas Flamel]], digne d'esment a soles perqué va ser un dels pocs alquimistes que varen escriure en estos temps difícils. Flamel va viure entre [[1330]] i [[1417]] i serviria com [[arquetip]] en la fase següent de l'alquímia. No va ser un investigador religiós com molts dels seus predecessors i tot el seu interés per l'art girava entorn de la investigació de la pedra filosofal, que es diu que va trobar. Les seues obres dediquen gran quantitat d'espai a descriure processos i reaccions, pero mai arriben realment a donar la fòrmula per conseguir les transmutacions. La majoria de la seua obra estava dedicada a recollir el saber alquímic anterior a ell, especialment en el relacionat a la pedra filosofal.<ref name=TE/>

Durant la [[baixa Edat Mijana]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

Durant la [[baixa Edat Mijana]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

[[Archiu:Alchemik Sedziwoj Matejko.JPG|thumb|450px|''Alchemik Michał Sędziwój'', oli sobre taula de [[Jan Matejko]], 73×130 cm, Museu d'Arts de [[Łódź]].]]

[[Archiu:Alchemik Sedziwoj Matejko.JPG|thumb|450px|''Alchemik Michał Sędziwój'', oli sobre taula de [[Jan Matejko]], 73×130 cm, Museu d'Arts de [[Łódź]].]]

Paracels va ser pioner en l'us de composts químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per a fabricar or i argent. Per a mi no és tal el propòsit, sino considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalea (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant esta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sino al fet que els humans han de mantindre certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'estes hi havia remeis químics que podien sanar-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentres els seus intents de tractar malalties en remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seua idea bàsica de medicines produïdes químicament ha permaneixcut vigent sorprenentment be.

Paracels va ser pioner en l'us de composts químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per a fabricar or i argent. Per a mi no és tal el propòsit, sino considerar a soles la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalea (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant esta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sino al fet que els humans han de mantindre certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'estes hi havia remeis químics que podien sanar-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentres els seus intents de tractar malalties en remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seua idea bàsica de medicines produïdes químicament ha permaneixcut vigent sorprenentment be.

En [[Anglaterra]] l'alquímia en esta época s'associa freqüentment en [[John Dee]] ([[1527]]-[[1608]]), més conegut per les seues facetes d'[[astròlec]], criptógraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', [[1564]]), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar en [[àngel]]s a través d'una bola de cristal i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver segut la font de l'image popular de l'alquimista-charrador.

En [[Anglaterra]] l'alquímia en esta época s'associa freqüentment en [[John Dee]] ([[1527]]-[[1608]]), més conegut per les seues facetes d'[[astròlec]], criptógraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', [[1564]]), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar en [[àngel]]s a través d'una bola de cristal i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver segut la font de l'image popular de l'alquimista-charrador.