{{Cita|...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano.|Josep Alemany i Bolufer}}
{{Cita|...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano.|Josep Alemany i Bolufer}}
−
{{Cita|...la major part del tresor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo sigle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat.|Pare Lluïs Fullana i Mira}}
+
{{Cita|...la major part del tesor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo sigle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat.|Pare Lluïs Fullana i Mira}}
{{Cita|...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares...|Josep Alemany i Bolufer}}
{{Cita|...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares...|Josep Alemany i Bolufer}}