Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  00:24 18 feb 2018
m
Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'
Llínea 17: Llínea 17:  
L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.  
 
L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.  
   −
El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció medieval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].  
+
El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció migeval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].  
   −
Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa medieval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.  
+
Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.  
    
Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.
 
Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.
124 373

edicions

Menú de navegació