Canvis

Els [[Antiga Roma|romans]] varen adoptar l'alquímia i la metafísica gregues, igual que varen adoptar gran part del seu coneiximent i filosofia. Al final de l'[[Imperi Romà]] la filosofia alquímica s'havia unit a les filosofies dels egipcis creant el cult de l'[[hermetisme]].<ref name=Lindsay/>

Els [[Antiga Roma|romans]] varen adoptar l'alquímia i la metafísica gregues, igual que varen adoptar gran part del seu coneiximent i filosofia. Al final de l'[[Imperi Romà]] la filosofia alquímica s'havia unit a les filosofies dels egipcis creant el cult de l'[[hermetisme]].<ref name=Lindsay/>

No obstant això, del desenroll del [[cristianisme]] en l'Imperi va portar una llínia oposta de pensament, provinent d'[[Agustí d'Hipona]] (354-430), un filòsof cristià primerenc que va escriure sobre les seues creences poc abans de la [[caiguda de l'Imperi Romà]]. En essència, Agustí sentia que la [[raó]] i la [[fe]] podien ser usades per entendre a Deu, pero que la [[filosofia experimental]] era nociva: «Hi ha també present en l'ànima, pels mijos d'estos mateixos sentits corporals, una espècie de buit anhel i curiositat que pretén no conseguir el plaer de la carn sino adquirir experiència a través d'esta, i esta buida curiositat es dignifica en els noms de coneiximent i ciència.» <ref>Agustín, p. 245</ref>

No obstant això, del desenroll del [[cristianisme]] en l'Imperi va portar una llínea oposta de pensament, provinent d'[[Agustí d'Hipona]] (354-430), un filòsof cristià primerenc que va escriure sobre les seues creences poc abans de la [[caiguda de l'Imperi Romà]]. En essència, Agustí sentia que la [[raó]] i la [[fe]] podien ser usades per entendre a Deu, pero que la [[filosofia experimental]] era nociva: «Hi ha també present en l'ànima, pels mijos d'estos mateixos sentits corporals, una espècie de buit anhel i curiositat que pretén no conseguir el plaer de la carn sino adquirir experiència a través d'esta, i esta buida curiositat es dignifica en els noms de coneiximent i ciència.» <ref>Agustín, p. 245</ref>

Les idees agustinianes eren decididament antiexperimentals, si be les tècniques experimentals aristotèliques no varen ser rebujades quan varen estar disponibles a Occident. Aixina i tot, el pensament agustinià va tindre fort arrelament en la [[societat medieval]] i es va usar per a mostrar a l'alquímia com contrària a Deu.

Les idees agustinianes eren decididament antiexperimentals, si be les tècniques experimentals aristotèliques no varen ser rebujades quan varen estar disponibles a Occident. Aixina i tot, el pensament agustinià va tindre fort arrelament en la [[societat medieval]] i es va usar per a mostrar a l'alquímia com contrària a Deu.