Canvis

La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].

La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].

La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínia entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.

La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.

En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sur, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a [[Alacant]].  

En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sur, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a [[Alacant]].