− | La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". | + | La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". |
| Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. | | Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. |