| Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, del'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de Polònia i les lluntanes terres de Rússia, Escòcia, Noruega, Suècia i Irlanda. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'assolament. | | Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, del'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de Polònia i les lluntanes terres de Rússia, Escòcia, Noruega, Suècia i Irlanda. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'assolament. |
− | D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyol Luis Mercado o el francés Guyde Chauliac relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i la seua convivència entre la població que malvivia amontonada en les ciutats en males condicions higièniques. Ya en el [[sigle XI]], el gran mege àrap Avicenna havia relacionat en força encert la pesta en les rates, encara que aleshores els métodos científics no deixaven de ser realment extravagants: els meges duen un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una mascara, quasi sempre d'una peça i en un bec ben llarc i metàlic farcit d'estopa en vinagre, per tal d'acostar-se sense córrer riscs als malalts. | + | D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyol Luis Mercado o el francés Guyde Chauliac relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i la seua convivència entre la població que malvivia amontonada en les ciutats en males condicions higièniques. Ya en el [[sigle XI]], el gran mege àrap Avicenna havia relacionat en força encert la pesta en les rates, encara que llavors els métodos científics no deixaven de ser realment extravagants: els meges duen un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una mascara, quasi sempre d'una peça i en un bec ben llarc i metàlic farcit d'estopa en vinagre, per tal d'acostar-se sense córrer riscs als malalts. |