126 635
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 137:
Llínea 137: − + Llínea 233:
Llínea 233: − + Llínea 412:
Llínea 412: − + Llínea 642:
Llínea 642: − +
Text reemplaça - 'economica' a 'econòmica'
==== Independencia ====
==== Independencia ====
{{VT|Conjuració de Belem}}
{{VT|Conjuració de Belem}}
En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[sigle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independència]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independència de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.
En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[sigle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independència]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independència de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit econòmica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.
=== Sigle XXI ===
=== Sigle XXI ===
El [[sigle XXI]] Guatemala ha segut governada per governs democratics ininterromputs des dels seus inicis, s'ha mantingut la pau i les condicions economiques han millorat substancialment, encara que els indigenes originaris de la regió seguixen sent discriminades economica i culturalment, seguixen sense tindre una educació propia (soles tenen dret a rebre una assignatura en els seus propis idiomes, cosa que no sempre se complix perque l'estat no posa els mijos suficients, i el restant han de deprendre-ho en espanyol) si be alguns elements s'han inclós en el programa educatiu vigent.
El [[sigle XXI]] Guatemala ha segut governada per governs democratics ininterromputs des dels seus inicis, s'ha mantingut la pau i les condicions economiques han millorat substancialment, encara que els indigenes originaris de la regió seguixen sent discriminades econòmica i culturalment, seguixen sense tindre una educació propia (soles tenen dret a rebre una assignatura en els seus propis idiomes, cosa que no sempre se complix perque l'estat no posa els mijos suficients, i el restant han de deprendre-ho en espanyol) si be alguns elements s'han inclós en el programa educatiu vigent.
==== Govern democràtic 2000-2004 ====
==== Govern democràtic 2000-2004 ====
El fenomen s'ha associat a major incidencia de fronts frets, aument del número d'huracans en el Pacific mentres que disminuixen en l'Atlantic, Caribe i Golfo de Mèxic, tal com s'ha vingut observant en els ultims anys. Estes condicions atmosferiques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents a la vertent del Pacific les que se veuen agravades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establides en arees d'alt risc, com márgens de rius i costeres propenses a esgolades.
El fenomen s'ha associat a major incidencia de fronts frets, aument del número d'huracans en el Pacific mentres que disminuixen en l'Atlantic, Caribe i Golfo de Mèxic, tal com s'ha vingut observant en els ultims anys. Estes condicions atmosferiques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents a la vertent del Pacific les que se veuen agravades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establides en arees d'alt risc, com márgens de rius i costeres propenses a esgolades.
En relació a les condicions que porte el canvi climatic se considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, a menys que hi haja millors substancials en les condicions socioeconómicas. Guatemala es un país altament vulnerable. Les condicions socials del país (index alt de pobrea, inequidad i exclusió social) fan que gran part de la població patixca facilment davant situacions de tensió política, economica i natural, incloent els fenomens climatics.
En relació a les condicions que porte el canvi climatic se considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, a menys que hi haja millors substancials en les condicions socioeconómicas. Guatemala es un país altament vulnerable. Les condicions socials del país (index alt de pobrea, inequidad i exclusió social) fan que gran part de la població patixca facilment davant situacions de tensió política, econòmica i natural, incloent els fenomens climatics.
* Clima Predominant: [[clima tropical|Clima Tropical]].
* Clima Predominant: [[clima tropical|Clima Tropical]].
Les remeses són la principal font d'ingressos en moneda estrangera de Guatemala, i aplegaren a US$4.300 millons en 2008, superant al [[café]], el [[sucre]] i atres exportacions. Aproximadament 1,35 millons de ciutadans guatemaltecs, o 10% de la població, viuen en EE.UU. Uns 3,5 millons de persones que encara viuen en Guatemala depenen d'estes remeses, segons l'Institut Centroamericà d'Estudi Socials i Desenroll, en Guatemala.
Les remeses són la principal font d'ingressos en moneda estrangera de Guatemala, i aplegaren a US$4.300 millons en 2008, superant al [[café]], el [[sucre]] i atres exportacions. Aproximadament 1,35 millons de ciutadans guatemaltecs, o 10% de la població, viuen en EE.UU. Uns 3,5 millons de persones que encara viuen en Guatemala depenen d'estes remeses, segons l'Institut Centroamericà d'Estudi Socials i Desenroll, en Guatemala.
<ref>[http://online.wsj.com/public/article/SB123724736003548901.html#mod=2_1362_leftbox La crisis economica global resulta en una caiguda generalisada de les remeses cap a America Llatina - WSJ.com<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref>
<ref>[http://online.wsj.com/public/article/SB123724736003548901.html#mod=2_1362_leftbox La crisis econòmica global resulta en una caiguda generalisada de les remeses cap a America Llatina - WSJ.com<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref>
=== Intercanvi comercial en atres països ===
=== Intercanvi comercial en atres països ===