Canvis

'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat només persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].

'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat només persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].

Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en [[1980]]. El [[20 de juny]] de [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].

Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].

==Història==

==Història==

En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.

En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.

En lo [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].

En el [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].

Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en el [[273]].

Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].

[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà|musulmans]] i en el [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].

[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].

== Galeria ==

== Galeria ==