78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − {100}}+ − {{protegida}}+ + + − {{Infotaula de divisió territorial administrativa|dels |Països Catalans|+ − |camp_nom_estil = background:#DEDEDE; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em; − |camp_dada_estil = background:#F7F7F7; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em; − |nom_oficial = Països Catalans − + − |fotografia = + − |fotografia_descripció = + − |fotografia_mida = 350px+ − |població_any = 2006+ − |població = 13.712.983 − |superfície = 70.520 − |densitat = <br />191,9 hab/km² − |altitud = − |altitud_màxima = [[pic d'Aneto]]; 3.403,5 m − |altitud_mínima = − |coordenades = {{coor dm|40|34|N|0|39|E|type:country}} − |admin_tipus1 = [[Estat|Estats]]+ − |admin1 = [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]] − |}} − Els '''Països Catalans''' (sovint abreujats '''PPCC'''), o '''Països de Llengua Catalana''', són els territoris en els quals els seus habitants parlen el [[català]], o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la [[península Ibèrica]], entre els [[Pirineus]] i el riu [[Segura]] al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'[[estany de Salses]] i la [[serra de les Corberes]] al nord, l'[[arxipèlag]] de les [[Illes Balears|Balears]] (que inclou el de les [[Pitiüses]] i el de [[Cabrera]]), les [[illes Columbretes]], la de [[Nova Tabarca|Tabarca]], la comarca murciana del [[Carxe]] (Múrcia), la Franja d'Aragó (Aragó) i la ciutat sarda de [[l'Alguer]], on un 30% de la població encara parla català. − − L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007). − − == Evolució històrica del nom i del concepte == − [[Fitxer:Porta dels Països Catalans (Salses).jpg|thumb|[[Porta dels Països Catalans]], escultura simbòlica a [[Salses]].]] − El terme ''Països Catalans'' es troba documentat per primera vegada en la monumental obra ''[[Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I]]'' ([[Madrid]], [[1876]]) del valencià [[Bienvenido Oliver i Esteller]]{{cal citació}}, natural de [[Catarroja]] (l'[[Horta Sud]]) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la [[Renaixença]] catalana a finals del [[segle XIX]] com a sinònim de «territoris de parla catalana». En aquest sentit, el terme aparegué també l'any [[1886]] en un article de [[Josep Narcís Roca i Farreras]] a la revista [[L'Arc de Sant Martí]]. − − No obstant això, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs ''[[Nosaltres els valencians]]'' i ''Qüestió de noms'',<ref>[http://www.racocatala.cat/eltalp/fuster.htm ''Qüestió de noms''], de Joan Fuster</ref> de [[Joan Fuster]], publicats el [[1962]]. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Països Catalans provisional fins que es produís la unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se [[Catalunya]] (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d'algunes regions). Per tant, com a conseqüència d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no només prescindibles, sinó també un entrebanc per a l'èxit d'aquest projecte nacional.<ref>"''"Les zones "aragoneses", "castellanes" i "murcianes", inscrites en la seva òrbita per la fitació medieval, són com un annex d'escassa importància [...] La "unitat" té exigències indefugibles: demana d'excloure o assimilar els elements radicalment heterogenis que subsisteixen en la seva àrea [...] això entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcció que hauria d'ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud com a poble.''", de "'''Nosaltres, els valencians'''", pàgs. 105-109, Joan Fuster, València 1962.</ref> Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels Països Catalans no haja sigut gaire assumida en aquests territoris històricament castellanòfons. − − Malgrat això, sovint es representen territorialment els Països Catalans amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, el territori d'uns Països Catalans polítics representarien el conjunt d'entitats polítiques històriques de l'antiga Corona d'Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seves institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els històrics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Pitiüses i el Rosselló), i Regne de València (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena). − − Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Per exemple, el 1859 [[Víctor Balaguer]] proposava la «Pàtria llemosina» com una federació de províncies que parlaven català. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la [[llengua llemosina]] per la seua inexactitud històrica i filològica. − − Mentre [[Joan Maragall]] i [[Francesc Cambó]] parlaven de l'Espanya gran, el 1906 [[Enric Prat de la Riba]] publicava l'article «Greater Catalonia», dins de ''La nacionalitat catalana'', proposant la denominació «Catalunya Gran».<ref>[http://www.racocatala.cat/dpclub/greater.htm ''Greater Catalonia''], d'Enric Prat de la Riba</ref> Feia una paral·lelisme amb la ''Greater Britannia'' i associava la [[Commonwealth]] amb la Corona d'Aragó. Però el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la ''Grossdeutschland'' de [[Otto von Bismarck|Bismarck]], i posteriorment de [[Adolf Hitler|Hitler]]. Amb aquesta connotació d'imperialisme també s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya». − − [[Comunitat Catalànica]], països o territoris catalanòfons (termes proposats des del [[valencianisme]] de meitats del [[segle XX]]) són altres denominacions utilitzades. El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és «territoris de parla catalana». − També s'utilitza el terme '''Catalanofonia''', similar als conceptes de [[Francofonia]] en el cas del francès o [[Hispanitat]] en el cas del castellà. − − A finals del [[segle XX]], [[Josep Guia]] va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Països Catalans", i no només el territori del Principat de Catalunya. − − ==Territoris que conformen els Països Catalans== − {| class="infobox bordered" style="width: 10em; text-align: left; font-size: 80%;" − |+ style="font-size: larger;" | '''Territoris que conformen els Països Catalans''' − |- − | colspan="2" style="text-align:center;" |{{PaisosCatalans}} − |- − ! Estat − ! Regió − |- − ! [[Image:Flag_of_Spain.svg|22px]] [[Espanya]] − ! [[Image:Flag_of_Catalonia.svg|22px]] [[Catalunya]]</br>[[Image:Bandera de la Comunidad Valenciana (2x3).svg|22px]] [[País Valencià]]</br>[[Image:Flag_of_the_Balearic_Islands.svg|22px]] [[Illes Balears]]</br>[[Image:Flag_of_Aragon.svg|22px]] [[Aragó]] (a la [[Franja de Ponent]])</br>[[Image:Flag of the Region of Murcia.svg|22px]] [[Múrcia]] (al [[Carxe]]) − |- − ! [[Image:Flag_of_France.svg|22px]] [[França]] − ! [[Image:Flag_of_Roussillon.svg|22px]] [[Pirineus Orientals]] (al [[Rosselló]]) − |- − ! [[Image:Flag_of_Italy.svg|22px]] [[Itàlia]] − ! [[Image:Alghero-Stemma.png|22px]] ciutat de l'[[Alguer]] − |- − ! [[Image:Flag_of_Andorra.svg|22px]] [[Andorra]] − |} − La dita popular defineix els Països Catalans com «de [[Salses]] a [[Guardamar del Segura|Guardamar]] i de [[Fraga]] a [[Maó]]». − − Tradicionalment, els Països Catalans inclouen els següents territoris: − * [[Principat de Catalunya|Catalunya]], anomenat habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel [[Tractat dels Pirineus]], que separa la [[Catalunya del Nord]] (actualment forma el departament dels [[Pirineus Orientals]]) de la [[Comunitat autònoma de Catalunya]]. − * El [[País Valencià]], que es correspon amb l'antic [[Regne de València]]. − * Les [[illes Balears]] i les [[Pitiüses]]. − * el [[Principat d'Andorra]]. − * la [[Franja de Ponent]]. − − Cadascun dels principals territoris té la seua capital: [[Barcelona]] ([[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]]), [[València]] ([[País Valencià]]), [[Ciutat de Mallorca|Palma]] ([[Illes Balears]]), [[Andorra la Vella]] ([[Andorra]]) i [[Perpinyà]] ([[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]]). La ciutat més important de la [[Franja de Ponent]] és [[Fraga]]. − − En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou: − * el poble de [[l'Alguer]] a [[Sardenya]], on s'hi ha preservat una varietat del català, l'[[alguerès]], d'ençà de la conquesta de la ciutat. − * la regió [[Múrcia|murciana]] d'[[el Carxe]], on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]]. − − ===Límits=== − *Al nord: [[Occitània]] − *Al sud: [[Múrcia]] − *A l'est: la mar [[Mediterrània]] − *A l'oest: l'[[Aragó]] i [[Castella]] − − ==Llengua== − La [[llengua pròpia]] dels Països Catalans és el [[català]] que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, alguerès, etc.; només al [[País Valencià]] el gentilici té reconeixement oficial: [[valencià]]). S'exceptuen les [[Comarques del País Valencià|comarques]] occidentals i meridionals del [[País Valencià]], on es parla el [[castellà]], i la [[Vall d'Aran]] i la [[Fenolleda]], on es parla l'[[occità]]. La [[català|llengua catalana]] és l'única [[llengua oficial]] a [[Andorra]], és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a [[Comunitat Autònoma de Catalunya|Catalunya]], al costat del [[castellà]] i l'[[aranès]]; i també és oficial conjuntament amb el [[castellà]] al [[País Valencià]] i a les [[illes Balears]]. No ho és, en canvi, als altres territoris. − − Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els processos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com [[Oriola]]. − [[Fitxer:Mural Països Catalans.JPG|thumb|Mural de l'organització independentista [[Maulets (política)|Maulets]] a [[Argentona]], amb el lema ''per la unitat de la llengua i dels Països Catalans''.]] − [[Fitxer:262212884 b117fbdcf0 o.jpg|thumb|Adhesiu del [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]] rebutjant la unitat de la llengua.]] − Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses ''regions'' amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents a [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]. Hi ha un corrent polític que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu [[independentisme català]]). Altres corrents polítics nacionalistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagen de formar una entitat política independent. − − Alguns independentistes proposen l'ús del terme [[Catalunya]] per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi és una proposta consensuada sinó que a més a més ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats. − − Hi ha altres corrents polítics que rebutgen l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris. En els casos més extrems, com és el cas del [[blaverisme]], hi ha sectors que ho consideren com una imposició de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la [[Secessionisme lingüístic|unitat de la llengua catalana]]. − − En l'actualitat, les úniques institucions de govern dels territoris compresos que reconeixen l'existència dels Països Catalans són el [[Consell General dels Pirineus Orientals]]<ref>[http://www.cg66.fr/culture/patrimoine_catalanite/catalanite/catalanitat.html#llocs Web oficial dl Departament dels Pirineus Orientals]</ref> i un nombre d'ajuntaments, alguns dels quals han anomenat vies públiques amb aquest nom, com ara la [[plaça dels Països Catalans]] a [[Barcelona]]. − − ==Demografia== − Els territoris de llengua catalana tenen una població de 12.805.197 d'habitants [[2006]]. Juntament amb les [[Comarques del País Valencià|comarques]] castellanoparlants del [[País Valencià]] (719.970 habitants) i la [[Vall d'Aran]] (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants. − − {| class="wikitable" − !style="background: #e3e3e3;"|Territori − !style="background: #e3e3e3;"|Població − |- − |[[Fitxer:Escudo de Cataluña.svg|20px]] [[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]] (sense la [[Vall d'Aran]]) − |7.125.143 − |- − |[[Fitxer:Escudo de la Comunidad Valenciana.svg|20px]] [[País Valencià]] (sense les comarques castellanoparlants) − |4.086.938 − |- − |[[Fitxer:Escudo de las Islas Baleares.svg|20px]] [[Illes Balears]] − |1.001.062 − |- − |[[Fitxer:Escut de la Catalunya del Nord.svg|20px]] [[Catalunya Nord]] (Departament dels [[Pirineus Orientals]], amb la [[Fenolleda]]) − |422.000 − |- − |[[Fitxer:Coat of arms of Andorra.svg|20px]] [[Andorra]] − |81.222 − |- − | [[Franja de Ponent]] − |47.771 − |- − |[[Fitxer:Alghero-Stemma.png|20px]] [[L'Alguer]] − |40.391 − |- − |[[Fitxer:Escudo-ca-murcia.svg|20px]] [[El Carxe]] − |670 − |- − |'''TOTAL''' − |12.805.197 − |} − {{Ciutats PPCC|state= expanded}}+ − {{Municipis més petits PPCC|state= expanded}} − ==Bibliografia==+ − *Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". ''El contemporani'', 14 (gener-maig 1998), p. 29-35. − *Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", ''L'Espill'', núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82. − *Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins ''Debat sobre els Països Catalans'', Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359. − ===Referències===+ − <references/> − + − *[[Comunitat Catalànica]]+ − *[[Català]] − *[[Pancatalanisme]] − *[[Portal:Atles dels Països Catalans|'''Portal:''' Atles dels Països Catalans]] − *[[Cuina dels Països Catalans]] − *[[Llista de castells dels Països Catalans]] − ==Enllaços externs ==+ − {{Projectes germans |Commons=Category:Catalan Countries |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies=Categoria:Països Catalans |Viquitexts= |Viquiversitat= }} − * [http://www.freecatalonia.com Pàgina d'una associació que revindica la independència dels Països Catalans] − * [http://personal.auna.com/1277509/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans] − * [http://personal.redestb.es/pantocrator/inici.html Història dels Països Catalans] − * [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger] − * [http://www.llull.com Fedració d'unviersitats dels Països Catalans] − * [http://www.tinet.org/~omnium/estatic/ppcc/intro.htm Perfil geogràfic dels Països Catalans] − * [http://www.dadescat.info/ Totes les dades dels Països Catalans] − {{Països Catalans}}+ + + + + + + + + + − [[Categoria:Països Catalans| ]]+ + − + − + − [[br:Broioù Katalan]] − [[cy:Països Catalans]] − [[de:Països Catalans]] − [[en:Països Catalans]] − [[eo:Katalunaj Landoj]] − [[es:Países Catalanes]] − [[eu:Katalan Herriak]] − [[fr:Pays catalans]] − [[frp:Payis catalans]] − [[gl:Países Cataláns - Països Catalans]] − [[he:הארצות הקטלאניות]] − [[is:Katalónsku löndin]] − [[it:Paesi Catalani]] − [[ja:カタルーニャ語圏]] − [[nl:Països Catalans]] − [[no:De katalanske landa]] − [[oc:Païses Catalans]] − [[pl:Kraje katalońskie]] − [[pms:Pais Catalan]] − [[pt:Países Catalães]] − [[ro:Ţările Catalane]] − [[scn:Paisi Catalani]] − [[sl:Katalonske dežele]] − [[uk:Каталанські країни]] − [[vec:Paexi catałani]]
Revertides les edicions de 85.55.15.140 (discussió); s'ha recuperat la última versió de RoX
[[Image:Pa%C3%AFsos_catalans.png|thumb|L'imperi utòpic catalanista.|350px|right]]
[[Image:Val%C3%A9ncia_no_als_pa%C3%AFsos_catalans.jpg|thumb|La majoria dels valencians està en contra dels [[Països Catalans]].|200px|right]]
[[Image:No_mos_fareu_catalans.gif|thumb|Campanya '''[[No mos fareu catalans]]'''|200px|right]]
'''Països Catalans''' és un terme polític, inventat pel català Enric Prat de la Riba i Sarrà en 1906 i promocionat, baix este nom, per [[Joan Fuster]], el [[pancatalanisme|nacionalisme pancatalaniste]] de [[Catalunya]] i pels polítics catalanistes per a designar als territoris que ells volen incloure en el seu proyecte imperialiste i nacionaliste i aixina ampliar la seua hipotètica i utòpica nació.
== Història ==
|localització = [[Imatge:Global_Catalan_Countries.svg|200px]]
Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla [[Llengua catalana|català]], [[Llengua balear|balear]] o [[Llengua valenciana|valencià]] i [[Llengua Aragonesa|aragonés]] clàssic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans<ref>[http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català]</ref> diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el valencià i el mallorquí estan prou documentats<ref>[http://www.regnedevalencia.com/historia.htm Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana]</ref>
<ref>[http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28 Arguments al voltat de Sa Llengo Balear]</ref> encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos
documents<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV]</ref>
<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament es conserva un foli incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City]</ref>. És evident que no ho conseguixen.
== Imposició Cultural ==
Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.<br><br>Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels [[nazisme|nazis]] en el seu temps, com el ''marketing'' consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comissaris llingüistes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls.
== Política ==
== Política ==
Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu [[pancatalanisme]] i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.
Els partits polítics que estan a favor d'esta imperialisme [[nazisme|nacional socialista]] son:[[ERC|Esquerra Republicana de Catalunya]], [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]], [[EU|Esquerra Unida]] i [[CIU|Convergència i Unió]].
Pel contrari, lluiten en contra: [[Coalició Valenciana]], [[PPCV|Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana|ONV]], [[Esquerra Nacionalista Valenciana|ENV]] i [[Unió Valenciana]].
==Vegeu també==
== Conflicte ==
Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.<ref>[http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-8.html El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL]</ref>
Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del [[Països Catalans]], en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants <ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005]</ref>
== Territoris ==
El conjunt territorial que inclou esta denominació imperialista és:
*[[Catalunya]]
*[[Illes Balears]]
*[[Andorra]]
*[[Comunitat Valenciana]]
* La regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]]
*Una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya a la que els imperialistes catalans denominen [[La Franja de Ponent]]
* La ciutat d'[[Alguer]]
*La chicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d'[[El Carche]]
== Referències ==
{{Reflist}}
[[an:Países Catalans]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[ast:Países catalanes]]
[[Categoria:Nacionalisme català]]