Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1:
Llínea 1:
+
{100}}
+{{protegida}}
+{{Infotaula de divisió territorial administrativa|dels |Països Catalans|
+|camp_nom_estil = background:#DEDEDE; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em;
+|camp_dada_estil = background:#F7F7F7; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em;
+|nom_oficial = Països Catalans
+
+|localització = [[Imatge:Global_Catalan_Countries.svg|200px]]
+|fotografia =
+|fotografia_descripció =
+|fotografia_mida = 350px
+
+|població_any = 2006
+|població = 13.712.983
+|superfície = 70.520
+|densitat = <br />191,9 hab/km²
+|altitud =
+|altitud_màxima = [[pic d'Aneto]]; 3.403,5 m
+|altitud_mínima =
+|coordenades = {{coor dm|40|34|N|0|39|E|type:country}}
+
+|admin_tipus1 = [[Estat|Estats]]
+|admin1 = [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]
+|}}
+
+Els '''Països Catalans''' (sovint abreujats '''PPCC'''), o '''Països de Llengua Catalana''', són els territoris en els quals els seus habitants parlen el [[català]], o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la [[península Ibèrica]], entre els [[Pirineus]] i el riu [[Segura]] al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'[[estany de Salses]] i la [[serra de les Corberes]] al nord, l'[[arxipèlag]] de les [[Illes Balears|Balears]] (que inclou el de les [[Pitiüses]] i el de [[Cabrera]]), les [[illes Columbretes]], la de [[Nova Tabarca|Tabarca]], la comarca murciana del [[Carxe]] (Múrcia), la Franja d'Aragó (Aragó) i la ciutat sarda de [[l'Alguer]], on un 30% de la població encara parla català.
+
+L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007).
+
+== Evolució històrica del nom i del concepte ==
+[[Fitxer:Porta dels Països Catalans (Salses).jpg|thumb|[[Porta dels Països Catalans]], escultura simbòlica a [[Salses]].]]
+El terme ''Països Catalans'' es troba documentat per primera vegada en la monumental obra ''[[Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I]]'' ([[Madrid]], [[1876]]) del valencià [[Bienvenido Oliver i Esteller]]{{cal citació}}, natural de [[Catarroja]] (l'[[Horta Sud]]) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la [[Renaixença]] catalana a finals del [[segle XIX]] com a sinònim de «territoris de parla catalana». En aquest sentit, el terme aparegué també l'any [[1886]] en un article de [[Josep Narcís Roca i Farreras]] a la revista [[L'Arc de Sant Martí]].
+
+No obstant això, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs ''[[Nosaltres els valencians]]'' i ''Qüestió de noms'',<ref>[http://www.racocatala.cat/eltalp/fuster.htm ''Qüestió de noms''], de Joan Fuster</ref> de [[Joan Fuster]], publicats el [[1962]]. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Països Catalans provisional fins que es produís la unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se [[Catalunya]] (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d'algunes regions). Per tant, com a conseqüència d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no només prescindibles, sinó també un entrebanc per a l'èxit d'aquest projecte nacional.<ref>"''"Les zones "aragoneses", "castellanes" i "murcianes", inscrites en la seva òrbita per la fitació medieval, són com un annex d'escassa importància [...] La "unitat" té exigències indefugibles: demana d'excloure o assimilar els elements radicalment heterogenis que subsisteixen en la seva àrea [...] això entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcció que hauria d'ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud com a poble.''", de "'''Nosaltres, els valencians'''", pàgs. 105-109, Joan Fuster, València 1962.</ref> Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels Països Catalans no haja sigut gaire assumida en aquests territoris històricament castellanòfons.
+
+Malgrat això, sovint es representen territorialment els Països Catalans amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, el territori d'uns Països Catalans polítics representarien el conjunt d'entitats polítiques històriques de l'antiga Corona d'Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seves institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els històrics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Pitiüses i el Rosselló), i Regne de València (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena).
+
+Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Per exemple, el 1859 [[Víctor Balaguer]] proposava la «Pàtria llemosina» com una federació de províncies que parlaven català. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la [[llengua llemosina]] per la seua inexactitud històrica i filològica.
+
+Mentre [[Joan Maragall]] i [[Francesc Cambó]] parlaven de l'Espanya gran, el 1906 [[Enric Prat de la Riba]] publicava l'article «Greater Catalonia», dins de ''La nacionalitat catalana'', proposant la denominació «Catalunya Gran».<ref>[http://www.racocatala.cat/dpclub/greater.htm ''Greater Catalonia''], d'Enric Prat de la Riba</ref> Feia una paral·lelisme amb la ''Greater Britannia'' i associava la [[Commonwealth]] amb la Corona d'Aragó. Però el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la ''Grossdeutschland'' de [[Otto von Bismarck|Bismarck]], i posteriorment de [[Adolf Hitler|Hitler]]. Amb aquesta connotació d'imperialisme també s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya».
+
+[[Comunitat Catalànica]], països o territoris catalanòfons (termes proposats des del [[valencianisme]] de meitats del [[segle XX]]) són altres denominacions utilitzades. El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és «territoris de parla catalana».
+També s'utilitza el terme '''Catalanofonia''', similar als conceptes de [[Francofonia]] en el cas del francès o [[Hispanitat]] en el cas del castellà.
+
+A finals del [[segle XX]], [[Josep Guia]] va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Països Catalans", i no només el territori del Principat de Catalunya.
+
+==Territoris que conformen els Països Catalans==
+{| class="infobox bordered" style="width: 10em; text-align: left; font-size: 80%;"
+|+ style="font-size: larger;" | '''Territoris que conformen els Països Catalans'''
+|-
+| colspan="2" style="text-align:center;" |{{PaisosCatalans}}
+|-
+! Estat
+! Regió
+|-
+! [[Image:Flag_of_Spain.svg|22px]] [[Espanya]]
+! [[Image:Flag_of_Catalonia.svg|22px]] [[Catalunya]]</br>[[Image:Bandera de la Comunidad Valenciana (2x3).svg|22px]] [[País Valencià]]</br>[[Image:Flag_of_the_Balearic_Islands.svg|22px]] [[Illes Balears]]</br>[[Image:Flag_of_Aragon.svg|22px]] [[Aragó]] (a la [[Franja de Ponent]])</br>[[Image:Flag of the Region of Murcia.svg|22px]] [[Múrcia]] (al [[Carxe]])
+|-
+! [[Image:Flag_of_France.svg|22px]] [[França]]
+! [[Image:Flag_of_Roussillon.svg|22px]] [[Pirineus Orientals]] (al [[Rosselló]])
+|-
+! [[Image:Flag_of_Italy.svg|22px]] [[Itàlia]]
+! [[Image:Alghero-Stemma.png|22px]] ciutat de l'[[Alguer]]
+|-
+! [[Image:Flag_of_Andorra.svg|22px]] [[Andorra]]
+|}
+La dita popular defineix els Països Catalans com «de [[Salses]] a [[Guardamar del Segura|Guardamar]] i de [[Fraga]] a [[Maó]]».
+
+Tradicionalment, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
+* [[Principat de Catalunya|Catalunya]], anomenat habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel [[Tractat dels Pirineus]], que separa la [[Catalunya del Nord]] (actualment forma el departament dels [[Pirineus Orientals]]) de la [[Comunitat autònoma de Catalunya]].
+* El [[País Valencià]], que es correspon amb l'antic [[Regne de València]].
+* Les [[illes Balears]] i les [[Pitiüses]].
+* el [[Principat d'Andorra]].
+* la [[Franja de Ponent]].
+
+Cadascun dels principals territoris té la seua capital: [[Barcelona]] ([[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]]), [[València]] ([[País Valencià]]), [[Ciutat de Mallorca|Palma]] ([[Illes Balears]]), [[Andorra la Vella]] ([[Andorra]]) i [[Perpinyà]] ([[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]]). La ciutat més important de la [[Franja de Ponent]] és [[Fraga]].
+
+En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
+* el poble de [[l'Alguer]] a [[Sardenya]], on s'hi ha preservat una varietat del català, l'[[alguerès]], d'ençà de la conquesta de la ciutat.
+* la regió [[Múrcia|murciana]] d'[[el Carxe]], on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
+
+===Límits===
+*Al nord: [[Occitània]]
+*Al sud: [[Múrcia]]
+*A l'est: la mar [[Mediterrània]]
+*A l'oest: l'[[Aragó]] i [[Castella]]
+
+==Llengua==
+La [[llengua pròpia]] dels Països Catalans és el [[català]] que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, alguerès, etc.; només al [[País Valencià]] el gentilici té reconeixement oficial: [[valencià]]). S'exceptuen les [[Comarques del País Valencià|comarques]] occidentals i meridionals del [[País Valencià]], on es parla el [[castellà]], i la [[Vall d'Aran]] i la [[Fenolleda]], on es parla l'[[occità]]. La [[català|llengua catalana]] és l'única [[llengua oficial]] a [[Andorra]], és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a [[Comunitat Autònoma de Catalunya|Catalunya]], al costat del [[castellà]] i l'[[aranès]]; i també és oficial conjuntament amb el [[castellà]] al [[País Valencià]] i a les [[illes Balears]]. No ho és, en canvi, als altres territoris.
+
+Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els processos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com [[Oriola]].
+[[Fitxer:Mural Països Catalans.JPG|thumb|Mural de l'organització independentista [[Maulets (política)|Maulets]] a [[Argentona]], amb el lema ''per la unitat de la llengua i dels Països Catalans''.]]
+== Política ==
+[[Fitxer:262212884 b117fbdcf0 o.jpg|thumb|Adhesiu del [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]] rebutjant la unitat de la llengua.]]
+Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses ''regions'' amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents a [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]. Hi ha un corrent polític que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu [[independentisme català]]). Altres corrents polítics nacionalistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagen de formar una entitat política independent.
+
+Alguns independentistes proposen l'ús del terme [[Catalunya]] per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi és una proposta consensuada sinó que a més a més ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats.
+
+Hi ha altres corrents polítics que rebutgen l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris. En els casos més extrems, com és el cas del [[blaverisme]], hi ha sectors que ho consideren com una imposició de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la [[Secessionisme lingüístic|unitat de la llengua catalana]].
+
+En l'actualitat, les úniques institucions de govern dels territoris compresos que reconeixen l'existència dels Països Catalans són el [[Consell General dels Pirineus Orientals]]<ref>[http://www.cg66.fr/culture/patrimoine_catalanite/catalanite/catalanitat.html#llocs Web oficial dl Departament dels Pirineus Orientals]</ref> i un nombre d'ajuntaments, alguns dels quals han anomenat vies públiques amb aquest nom, com ara la [[plaça dels Països Catalans]] a [[Barcelona]].
+
+==Demografia==
+Els territoris de llengua catalana tenen una població de 12.805.197 d'habitants [[2006]]. Juntament amb les [[Comarques del País Valencià|comarques]] castellanoparlants del [[País Valencià]] (719.970 habitants) i la [[Vall d'Aran]] (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants.
+
+{| class="wikitable"
+!style="background: #e3e3e3;"|Territori
+!style="background: #e3e3e3;"|Població
+|-
+|[[Fitxer:Escudo de Cataluña.svg|20px]] [[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]] (sense la [[Vall d'Aran]])
+|7.125.143
+|-
+|[[Fitxer:Escudo de la Comunidad Valenciana.svg|20px]] [[País Valencià]] (sense les comarques castellanoparlants)
+|4.086.938
+|-
+|[[Fitxer:Escudo de las Islas Baleares.svg|20px]] [[Illes Balears]]
+|1.001.062
+|-
+|[[Fitxer:Escut de la Catalunya del Nord.svg|20px]] [[Catalunya Nord]] (Departament dels [[Pirineus Orientals]], amb la [[Fenolleda]])
+|422.000
+|-
+|[[Fitxer:Coat of arms of Andorra.svg|20px]] [[Andorra]]
+|81.222
+|-
+| [[Franja de Ponent]]
+|47.771
+|-
+|[[Fitxer:Alghero-Stemma.png|20px]] [[L'Alguer]]
+|40.391
+|-
+|[[Fitxer:Escudo-ca-murcia.svg|20px]] [[El Carxe]]
+|670
+|-
+|'''TOTAL'''
+|12.805.197
+|}
+
+{{Ciutats PPCC|state= expanded}}
+{{Municipis més petits PPCC|state= expanded}}
+
+==Bibliografia==
+*Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". ''El contemporani'', 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
+*Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", ''L'Espill'', núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
+*Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins ''Debat sobre els Països Catalans'', Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359.
+
+===Referències===
+<references/>
+
+==Vegeu també==
+*[[Comunitat Catalànica]]
+*[[Català]]
+*[[Pancatalanisme]]
+*[[Portal:Atles dels Països Catalans|'''Portal:''' Atles dels Països Catalans]]
+*[[Cuina dels Països Catalans]]
+*[[Llista de castells dels Països Catalans]]
+
+==Enllaços externs ==
+{{Projectes germans |Commons=Category:Catalan Countries |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies=Categoria:Països Catalans |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
+* [http://www.freecatalonia.com Pàgina d'una associació que revindica la independència dels Països Catalans]
+* [http://personal.auna.com/1277509/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
+* [http://personal.redestb.es/pantocrator/inici.html Història dels Països Catalans]
+* [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
+* [http://www.llull.com Fedració d'unviersitats dels Països Catalans]
+* [http://www.tinet.org/~omnium/estatic/ppcc/intro.htm Perfil geogràfic dels Països Catalans]
+* [http://www.dadescat.info/ Totes les dades dels Països Catalans]
+
+{{Països Catalans}}
+
+[[Categoria:Països Catalans| ]]
+
+[[an:Países Catalans]]
+[[ast:Países catalanes]]
+[[br:Broioù Katalan]]
+[[cy:Països Catalans]]
+[[de:Països Catalans]]
+[[en:Països Catalans]]
+[[eo:Katalunaj Landoj]]
+[[es:Países Catalanes]]
+[[eu:Katalan Herriak]]
+[[fr:Pays catalans]]
+[[frp:Payis catalans]]
+[[gl:Países Cataláns - Països Catalans]]
+[[he:הארצות הקטלאניות]]
+[[is:Katalónsku löndin]]
+[[it:Paesi Catalani]]
+[[ja:カタルーニャ語圏]]
+[[nl:Països Catalans]]
+[[no:De katalanske landa]]
+[[oc:Païses Catalans]]
+[[pl:Kraje katalońskie]]
+[[pms:Pais Catalan]]
+[[pt:Países Catalães]]
+[[ro:Ţările Catalane]]
+[[scn:Paisi Catalani]]
+[[sl:Katalonske dežele]]
+[[uk:Каталанські країни]]
+[[vec:Paexi catałani]]