2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Gijón''' (en asturià Xixón) és unaciutat costera espanyola situada alnort del país en el Principat d'Astúries, regi...».
'''Gijón''' (en [[Llengua asturiana|asturià]] Xixón) és unaciutat costera [[Espanya|espanyola]] situada alnort del país en el [[Principat d'Astúries]], regió de la qual és el seu consell més poblat. És coneguda com la capital de la Costa Verda (Costa Verde) si be no existix cap document a on quede constància del perqué d'este nom. Ha segut una ciutat eminentmentindustrial dasta data recent, lo qual va favorir un gran desenroll i rapidíssim creiximent al llarc del sigle XX, durant els últims anys la crisis de la siderúrgia i el sector naval han provocat la seua ceronversió en un important centre turístic, universitari i de servicis.
La ciutat es situa en la zona central d'Astúries, a 27 km d'[[Oviedo]] i 35 km d'[[Avilés]], formant part d'una gran àrea metropolitana qeu abarca vint concells del centre de la regió, vertebrà en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblaes de la zona, Oviedo, Avilés, [[Langreu]] i [[Mieres]], forma ademés el "[[Huit asturià]]", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.
== Història ==
=== Prehistòria i romanisació ===
Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], aon existixen uan série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.
En 1190, unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferencià, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapesoidal en un menut corredor precedint-lo. Este ultim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.
[[Image:Ajuntamentdegijon|thumb|right|200px|Ajuntament de Gijón.]]
[[Image:elogio|thumb|right|200px|Elogio del horizonte de [[Eduardo Chillida]]
[[Image:Octaviaugustesculturagijon|thumb|right|200px|Escultura de [[Octavi August]] junt a els Termes Romanes.]]
[[Image:plajasanllorens|thumb|right|200px|Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.]]
[[Image:laacerona|thumb|right|200px|Vista de "La Acerona" en el edifici "Bankunión" al fondo.]]
[[Image:Vistagijon|thumb|right|200px|Vista de Gijón.]]
El primer poblat del qeu se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] e la gens dels cilúrnics i posteriorment romanisat. En tot i això Noega fon progresivament abandonà com conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, posiblement dita [[Gigia]].
Esta ciutat, sense dubte, la més important de la Asturies romana, va deber de ser un important port de la ruta marítima del cantàbric, ademés de servir d'enlla´en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre de astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica mos queden els rests de les termes romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de salazones entre atres trobaes arqueològiques.
Ademés al romanisació va deber de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].
=== Edat Mija i Moderna ===
Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del 713 (aprox.) hasda el 718-722 (inici de la revolta, hasda la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].
Hi ha una època molt oscura que va des de la caiguda del Imperi Romà hasda la Edat Mija. Les següents notícies foren en 1270 en Alfonso X, que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de Alfonso XI, atenyint en esta època la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre PEdro I El Cruel descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i Enrique III, siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
Serà en els sigles XV i XVI quan començà a desenrollarse de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es contribuix una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
En els sigles XVII i XVIII, és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per a el comerç de colònies americanes.
El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de la època, açò portà un retrocés que no canviaria hasda les últimes dècaes del sigle a on comença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipent activitat industrial.
=== Edat contemporànea ===
El sigle XIX, portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com la explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en 1893 que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i després elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].
Ya en el sigle XX, en el estallit de la Guerra Civil, el 18 de juliol el 1934, la ciutat i els seus habitants es amntingueres fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància narquista, mentres que no el eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominà hasda el mes d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'astúries i Lleó- hasda la ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes del general [[Francisco Franco|Franco]].
La siderúrgia és la principal indústria desde finals del sigle XIX i sobre tot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de de la fusió de les fàbriques de Moreda i mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.
Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobre tot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que mos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, un amplament de ses zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
=== història heràlidca ===
[[AP|Escut de Gijón]]
[[Image:Plazamayorgijon|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat adalt a l'esquerra.]]
El escut de Gijón, del qual el seu us es té constància des de el any 1649, representa a [[Don Pelayo]], primer rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofendit per el matrimoni no consentit d'este en la germana de aquell, sestening una espasa en sa ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongà en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.
== Paisans ilustres ==
Algunes persones famoses oriundes de Gijón són:
* [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]
* [[Melquíades Álvarez]]
* [[Santiago Carrillo]]
* [[Juan Castaño Quirós]]
* [[Natalia Estrada]]
* [[Abelardo Fernández Atuña]]
* [[Abelardo Fernández Atuña]]
* [[Arturo Fernández]]
* [[Torcuato Ferández-Miranda]]
* [[Javier Majarín]]
* [[Luis Enrique Martínez García]]
* [[Eoy Olaya]]
* [[Nacho Vegas]]
* [[Alicio Garcitoral]]
* [[Alfredo Liñero Rivero]]
La ciutat es situa en la zona central d'Astúries, a 27 km d'[[Oviedo]] i 35 km d'[[Avilés]], formant part d'una gran àrea metropolitana qeu abarca vint concells del centre de la regió, vertebrà en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblaes de la zona, Oviedo, Avilés, [[Langreu]] i [[Mieres]], forma ademés el "[[Huit asturià]]", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.
== Història ==
=== Prehistòria i romanisació ===
Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], aon existixen uan série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.
En 1190, unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferencià, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapesoidal en un menut corredor precedint-lo. Este ultim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.
[[Image:Ajuntamentdegijon|thumb|right|200px|Ajuntament de Gijón.]]
[[Image:elogio|thumb|right|200px|Elogio del horizonte de [[Eduardo Chillida]]
[[Image:Octaviaugustesculturagijon|thumb|right|200px|Escultura de [[Octavi August]] junt a els Termes Romanes.]]
[[Image:plajasanllorens|thumb|right|200px|Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.]]
[[Image:laacerona|thumb|right|200px|Vista de "La Acerona" en el edifici "Bankunión" al fondo.]]
[[Image:Vistagijon|thumb|right|200px|Vista de Gijón.]]
El primer poblat del qeu se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] e la gens dels cilúrnics i posteriorment romanisat. En tot i això Noega fon progresivament abandonà com conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, posiblement dita [[Gigia]].
Esta ciutat, sense dubte, la més important de la Asturies romana, va deber de ser un important port de la ruta marítima del cantàbric, ademés de servir d'enlla´en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre de astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica mos queden els rests de les termes romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de salazones entre atres trobaes arqueològiques.
Ademés al romanisació va deber de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].
=== Edat Mija i Moderna ===
Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del 713 (aprox.) hasda el 718-722 (inici de la revolta, hasda la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].
Hi ha una època molt oscura que va des de la caiguda del Imperi Romà hasda la Edat Mija. Les següents notícies foren en 1270 en Alfonso X, que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de Alfonso XI, atenyint en esta època la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre PEdro I El Cruel descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i Enrique III, siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
Serà en els sigles XV i XVI quan començà a desenrollarse de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es contribuix una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
En els sigles XVII i XVIII, és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per a el comerç de colònies americanes.
El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de la època, açò portà un retrocés que no canviaria hasda les últimes dècaes del sigle a on comença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipent activitat industrial.
=== Edat contemporànea ===
El sigle XIX, portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com la explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en 1893 que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i després elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].
Ya en el sigle XX, en el estallit de la Guerra Civil, el 18 de juliol el 1934, la ciutat i els seus habitants es amntingueres fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància narquista, mentres que no el eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominà hasda el mes d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'astúries i Lleó- hasda la ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes del general [[Francisco Franco|Franco]].
La siderúrgia és la principal indústria desde finals del sigle XIX i sobre tot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de de la fusió de les fàbriques de Moreda i mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.
Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobre tot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que mos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, un amplament de ses zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
=== història heràlidca ===
[[AP|Escut de Gijón]]
[[Image:Plazamayorgijon|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat adalt a l'esquerra.]]
El escut de Gijón, del qual el seu us es té constància des de el any 1649, representa a [[Don Pelayo]], primer rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofendit per el matrimoni no consentit d'este en la germana de aquell, sestening una espasa en sa ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongà en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.
== Paisans ilustres ==
Algunes persones famoses oriundes de Gijón són:
* [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]
* [[Melquíades Álvarez]]
* [[Santiago Carrillo]]
* [[Juan Castaño Quirós]]
* [[Natalia Estrada]]
* [[Abelardo Fernández Atuña]]
* [[Abelardo Fernández Atuña]]
* [[Arturo Fernández]]
* [[Torcuato Ferández-Miranda]]
* [[Javier Majarín]]
* [[Luis Enrique Martínez García]]
* [[Eoy Olaya]]
* [[Nacho Vegas]]
* [[Alicio Garcitoral]]
* [[Alfredo Liñero Rivero]]