Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + Llínea 17:
Llínea 17: − + − + Llínea 29:
Llínea 29: − + Llínea 45:
Llínea 45: − + − + Llínea 59:
Llínea 59: − + − + Llínea 69:
Llínea 69: − + Llínea 80:
Llínea 80: − + Llínea 87:
Llínea 87: − + − + Llínea 99:
Llínea 99: − + Llínea 134:
Llínea 134: − + Llínea 142:
Llínea 142: − + Llínea 150:
Llínea 150: − + Llínea 157:
Llínea 157: +
sense resum d'edició
[ocultar]
[ocultar]
* 1 Geografia
* [[1 Geografia
O 1.1 Barris
O 1.1 Barris
O 1.2 Masies i Caserius
O 1.2 Masies i Caserius
* 8 Clima
* 8 Clima
* 9 Noves construccions
* 9 Noves construccions
* 10 Enllaços externs
* 10 Enllaços externs]]
Geografia [editar]
Geografia
Situat en l'extrem occidental de l'Horta de València, en el marge dret del riu Túria.
Situat en l'extrem occidental de l'Horta de València, en el marge dret del riu Túria.
Imatge:Linea5metrovalencia.Gif
Imatge:Linea5metrovalencia.Gif
Barris [editar]
Barris
El Carmen
El Carmen
San Francisco
San Francisco
Masies i Caserius [editar]
Masies i Caserius
La Presa La Cova
La Presa La Cova
Urbanitzacions [editar]
Urbanitzacions
La Presa
La Presa
La Mallà. Es troba 2 km a l'oest de Manises, en direcció a Riba-roja del Túria.
La Mallà. Es troba 2 km a l'oest de Manises, en direcció a Riba-roja del Túria.
Localitats limítrofes [editar]
Localitats limítrofes
El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja del Túria, totes elles en la província de València.
El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja del Túria, totes elles en la província de València.
Història [editar]
Història
No hi ha dades segurs d'una ocupació humana d'aquest terme, anterior a la romanització. D'aquesta època són testimonis, a més d'una moneda trobada en el camp de golf i de fragments de gots de terra sigillata apareguts en el Racó, les restes d'una possible vila rústica que hi ha en la partida del Collado, on es veia el fust d'una columna de calcària d'un metre de diàmetre.
No hi ha dades segurs d'una ocupació humana d'aquest terme, anterior a la romanització. D'aquesta època són testimonis, a més d'una moneda trobada en el camp de golf i de fragments de gots de terra sigillata apareguts en el Racó, les restes d'una possible vila rústica que hi ha en la partida del Collado, on es veia el fust d'una columna de calcària d'un metre de diàmetre.
L'origen de la població és musulmana, si bé s'han trobat empremtes de l'època romana. Els musulmans van crear un centre ceràmic molt important que, darrere de la seua conquista, va ser Donat per 1237 pel rei Jaume II d'Aragó a Artal de Lluna, la família del qual va continuar en la possessió fins a finals del segle XIII, que va passar a poder de Pere Boval, majordorm i tresorer de Jaume II. Els musulmans van continuar vivint a Manises, treballant el fang olla, la tècnica del qual van ensenyar als cristians, els quals al seu torn la van perfeccionar.
L'origen de la població és musulmana, si bé s'han trobat empremtes de l'època romana. Els musulmans van crear un centre ceràmic molt important que, darrere de la seua conquista, va ser Donat per 1237 pel rei Jaume II d'Aragó a Artal de Lluna, la família del qual va continuar en la possessió fins a finals del segle XIII, que va passar a poder de Pere Boval, majordorm i tresorer de Jaume II. Els musulmans van continuar vivint a Manises, treballant el fang olla, la tècnica del qual van ensenyar als cristians, els quals al seu torn la van perfeccionar.
Política [editar]
Política
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979 Període Nom de l'alcalde Partit polític
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979 Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979–1983 Antonio Asunción Hernández PSPV-PSOE
1979–1983 Antonio Asunción Hernández PSPV-PSOE
2007–2011 Enrique Crespo Calatrava PPCV
2007–2011 Enrique Crespo Calatrava PPCV
Demografia [editar]
Demografia
Compta amb una població de 31.778 habitants en 2007. Un 6,21% dels seus habitants era, segons el mateix padró, de nacionalitat estrangera.
Compta amb una població de 31.778 habitants en 2007. Un 6,21% dels seus habitants era, segons el mateix padró, de nacionalitat estrangera.
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 25.975 27.453 29.897 30.717 31.778 32.983
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 25.975 27.453 29.897 30.717 31.778 32.983
Economia [editar]
Economia
La ceràmica de Manises [editar]
La ceràmica de Manises
Cal dedicar un especial capítol a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume I, el senyoriu de Manises va ser adquirit per la família Boval, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.
Cal dedicar un especial capítol a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume I, el senyoriu de Manises va ser adquirit per la família Boval, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.
El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, xipriotes i turcs; després catalans i mallorquins, que transportaven els taulellets i diverses peces amb tota atenció, embalades en grans gerres o cossis revestits de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un imposat per l'eixida d'aquests productes.
El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, xipriotes i turcs; després catalans i mallorquins, que transportaven els taulellets i diverses peces amb tota atenció, embalades en grans gerres o cossis revestits de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un imposat per l'eixida d'aquests productes.
Monuments i llocs d'interés [editar]
Monuments i llocs d'interés
* Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat en 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser derrocat en 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Mare de Déu del Rosario. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquejant.
* Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat en 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser derrocat en 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Mare de Déu del Rosario. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquejant.
* Aeroport Internacional de València.
* Aeroport Internacional de València.
Festes locals [editar]
Festes locals
* Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
* Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
* Sant Joan: 24 de juny
* Sant Joan: 24 de juny
Clima [editar]
Clima
És un clima típicament mediterrani però no amb trets molt definits, ens trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més freds que en la costa, amb gelades nocturnes en els mesos d'hivern. La temperatura mitjana de l'hivern descendix als 4,7 graus (encara que pot arribar als -5Cº o -10Cº en els dies més freds) mentres que a l'estiu ascendix als 24,8 graus (amb pics de 35Cº).
És un clima típicament mediterrani però no amb trets molt definits, ens trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més freds que en la costa, amb gelades nocturnes en els mesos d'hivern. La temperatura mitjana de l'hivern descendix als 4,7 graus (encara que pot arribar als -5Cº o -10Cº en els dies més freds) mentres que a l'estiu ascendix als 24,8 graus (amb pics de 35Cº).
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556
Noves construccions [editar]
Noves construccions
* Auditori José Sancho. Polèmic auditori que se li ha posat el nom d'un actor amb juís pendents per maltratador de la seua dona.
* Auditori José Sancho. Polèmic auditori que se li ha posat el nom d'un actor amb juís pendents per maltratador de la seua dona.
* Pont. Pont que unirà Paterna i Manises per l'antiga eixida 12. la construcció del qual estava prevista en 9 mesos i porta 3 anys en obres deixant el municipi col·lapsat
* Pont. Pont que unirà Paterna i Manises per l'antiga eixida 12. la construcció del qual estava prevista en 9 mesos i porta 3 anys en obres deixant el municipi col·lapsat
[[Títul de l'enllaç]]