Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Manises és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de València, en la comarca de l'Horta Oest. Compta amb 29.778 habitants (INE...».
Manises és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de València, en la comarca de l'Horta Oest. Compta amb 29.778 habitants (INE 2007) i és famós per la seua ceràmica i per albergar en el seu terme municipal a l'aeroport de València.
Contingut
[ocultar]
* 1 Geografia
O 1.1 Barris
O 1.2 Masies i Caserius
O 1.3 Urbanitzacions
O 1.4 Localitats limítrofes
* 2 Història
* 3 Política
* 4 Demografia
* 5 Economia
O 5.1 La ceràmica de Manises
* 6 Monuments i llocs d'interés
* 7 Festes locals
* 8 Clima
* 9 Noves construccions
* 10 Enllaços externs
Geografia [editar]
Situat en l'extrem occidental de l'Horta de València, en el marge dret del riu Túria.
Des de València, s'accedix a aquesta localitat per carretera a través de la a-3 i la V-11. Per transport públic és també accessible a través de les línies 3 i 5 de Metre València i de la línia 150 de l'autobús Manises/Aeroport.
Imatge:Linea3metrovalencia.Gif
Imatge:Linea5metrovalencia.Gif
Barris [editar]
El Carmen
Socusa
Obradors
Sant Jeroni (Barriada compartida amb el municipi veí de Quart de Poblet)
Santa Fèlix
Albereda Park
San Francisco
Masies i Caserius [editar]
La Presa La Cova
Urbanitzacions [editar]
La Presa
Els Pouets
Montemayor
La Mallà. Es troba 2 km a l'oest de Manises, en direcció a Riba-roja del Túria.
Localitats limítrofes [editar]
El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja del Túria, totes elles en la província de València.
Història [editar]
No hi ha dades segurs d'una ocupació humana d'aquest terme, anterior a la romanització. D'aquesta època són testimonis, a més d'una moneda trobada en el camp de golf i de fragments de gots de terra sigillata apareguts en el Racó, les restes d'una possible vila rústica que hi ha en la partida del Collado, on es veia el fust d'una columna de calcària d'un metre de diàmetre.
L'origen de la població és musulmana, si bé s'han trobat empremtes de l'època romana. Els musulmans van crear un centre ceràmic molt important que, darrere de la seua conquista, va ser Donat per 1237 pel rei Jaume II d'Aragó a Artal de Lluna, la família del qual va continuar en la possessió fins a finals del segle XIII, que va passar a poder de Pere Boval, majordorm i tresorer de Jaume II. Els musulmans van continuar vivint a Manises, treballant el fang olla, la tècnica del qual van ensenyar als cristians, els quals al seu torn la van perfeccionar.
Política [editar]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979 Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979–1983 Antonio Asunción Hernández PSPV-PSOE
1983–1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1987–1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1991–1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1995–1999 Jose Alberto Arnal Borrec PSPV-PSOE
1999–2003 Enrique Crespo Calatrava PPCV
2003–2007 Enrique Crespo Calatrava PPCV
2007–2011 Enrique Crespo Calatrava PPCV
Demografia [editar]
Compta amb una població de 31.778 habitants en 2007. Un 6,21% dels seus habitants era, segons el mateix padró, de nacionalitat estrangera.
Evolució demogràfica de Manises
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 25.975 27.453 29.897 30.717 31.778 32.983
Economia [editar]
La ceràmica de Manises [editar]
Cal dedicar un especial capítol a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume I, el senyoriu de Manises va ser adquirit per la família Boval, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.
La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus es va imposar en tot Europa fins fins del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.
Darrere de cobrir les necessitats la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim va voler crear una tall brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un pronunciat centre d'influència per a la resta de talls italianes. Calixt III i Alexandre VI van demanar contínuament a València peces i taulellets per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les talls d'Europa es van enriquir amb la ceràmica manisera. Molts pintors la van reproduir en els seus quadros: així pot veure's en l'obra de Humberto i Juan Van Eyck i en la taula central del tríptic de Hugo Van Der Goes que es conserva en el Museu dels Oficis de Florència. En aquesta mateixa ciutat hi ha uns frescos de Chirlandajo que apareix la pisa morisc-valenciana.
El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, xipriotes i turcs; després catalans i mallorquins, que transportaven els taulellets i diverses peces amb tota atenció, embalades en grans gerres o cossis revestits de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un imposat per l'eixida d'aquests productes.
Monuments i llocs d'interés [editar]
* Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat en 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser derrocat en 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Mare de Déu del Rosario. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquejant.
* Museu Municipal. Inaugurat en 1969 i instal·lat en el casalot llegat a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa. S'exhibixen en ell conjunts de taulellets dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de taulellets, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle XVIII.
* Aqüeducte Els Arcs.
* Vaig moldre de Vernís o Vaig moldre del Roll de Faitanar.
* La Casa de la Cultura. Antic convent de les Carmelites.
* Edifici de l'Ajuntament.
* Portal de l'antiga Fàbrica de Majòliques Francisco Valldecabres.
* Ruïnes de l'antic cementeri morisc.
* Edifici de l'antiga fàbrica de ceràmica l'Art.
* La Placeta.
* Antic edifici de l'Escola de Ceràmica de Manises.
* Mercats dels Pins i dels Filtres.
* Parc i Sala d'Exposicions dels Filtres.
* Carrers comercials i de venda de ceràmica: Riba-roja i Blasco Ibáñez.
* Camp de golf.
* Aeroport Internacional de València.
Festes locals [editar]
* Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
* Santa Justa i Rufina: 19 de juliol.
* Setmana Santa, Aquesta ciutat té 4 hermandaddes en la seua setmana santa: Germandat de la nostra Senyora de la Soledad i Jesús del Gran Poder(Els Negres), Germandat de la Flagel·lació del Senyor(Els Rojos), Germandat del Sant sepulcre i cavallers del sant enterrament(Els Morats)i Germandat del nostre pare Jesús de les misericòrdies i María Santíssima Esperanza dels Desamparados(Els Verds)
* Falles del 16 al 19 de març.
* Sant Joan: 24 de juny
Clima [editar]
És un clima típicament mediterrani però no amb trets molt definits, ens trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més freds que en la costa, amb gelades nocturnes en els mesos d'hivern. La temperatura mitjana de l'hivern descendix als 4,7 graus (encara que pot arribar als -5Cº o -10Cº en els dies més freds) mentres que a l'estiu ascendix als 24,8 graus (amb pics de 35Cº).
Mes Ene Feb Mar Abr May Juny Jul Ago Sep Oct Nov Des Any
Mitjana Màx °C 9 10,5 13,8 15,3 18,0 25,2 27,2 28,8 23,9 20,4 16,2 13,1 19,4
Mitjana mín °C 0,8 4,3 7,5 9,9 11,2 13,5 15,0 17,0 15,9 12,4 9,7 5,6 8,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556
Noves construccions [editar]
* Auditori José Sancho. Polèmic auditori que se li ha posat el nom d'un actor amb juís pendents per maltratador de la seua dona.
* Hospital de Manises. L'hospital privat de Manises comptarà amb un total de 241 llits, de les quals 180 seran habitacions individuals. Sàrria construït i gestionat per Sanitas.
* Pont. Pont que unirà Paterna i Manises per l'antiga eixida 12. la construcció del qual estava prevista en 9 mesos i porta 3 anys en obres deixant el municipi col·lapsat
Contingut
[ocultar]
* 1 Geografia
O 1.1 Barris
O 1.2 Masies i Caserius
O 1.3 Urbanitzacions
O 1.4 Localitats limítrofes
* 2 Història
* 3 Política
* 4 Demografia
* 5 Economia
O 5.1 La ceràmica de Manises
* 6 Monuments i llocs d'interés
* 7 Festes locals
* 8 Clima
* 9 Noves construccions
* 10 Enllaços externs
Geografia [editar]
Situat en l'extrem occidental de l'Horta de València, en el marge dret del riu Túria.
Des de València, s'accedix a aquesta localitat per carretera a través de la a-3 i la V-11. Per transport públic és també accessible a través de les línies 3 i 5 de Metre València i de la línia 150 de l'autobús Manises/Aeroport.
Imatge:Linea3metrovalencia.Gif
Imatge:Linea5metrovalencia.Gif
Barris [editar]
El Carmen
Socusa
Obradors
Sant Jeroni (Barriada compartida amb el municipi veí de Quart de Poblet)
Santa Fèlix
Albereda Park
San Francisco
Masies i Caserius [editar]
La Presa La Cova
Urbanitzacions [editar]
La Presa
Els Pouets
Montemayor
La Mallà. Es troba 2 km a l'oest de Manises, en direcció a Riba-roja del Túria.
Localitats limítrofes [editar]
El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja del Túria, totes elles en la província de València.
Història [editar]
No hi ha dades segurs d'una ocupació humana d'aquest terme, anterior a la romanització. D'aquesta època són testimonis, a més d'una moneda trobada en el camp de golf i de fragments de gots de terra sigillata apareguts en el Racó, les restes d'una possible vila rústica que hi ha en la partida del Collado, on es veia el fust d'una columna de calcària d'un metre de diàmetre.
L'origen de la població és musulmana, si bé s'han trobat empremtes de l'època romana. Els musulmans van crear un centre ceràmic molt important que, darrere de la seua conquista, va ser Donat per 1237 pel rei Jaume II d'Aragó a Artal de Lluna, la família del qual va continuar en la possessió fins a finals del segle XIII, que va passar a poder de Pere Boval, majordorm i tresorer de Jaume II. Els musulmans van continuar vivint a Manises, treballant el fang olla, la tècnica del qual van ensenyar als cristians, els quals al seu torn la van perfeccionar.
Política [editar]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979 Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979–1983 Antonio Asunción Hernández PSPV-PSOE
1983–1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1987–1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1991–1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1995–1999 Jose Alberto Arnal Borrec PSPV-PSOE
1999–2003 Enrique Crespo Calatrava PPCV
2003–2007 Enrique Crespo Calatrava PPCV
2007–2011 Enrique Crespo Calatrava PPCV
Demografia [editar]
Compta amb una població de 31.778 habitants en 2007. Un 6,21% dels seus habitants era, segons el mateix padró, de nacionalitat estrangera.
Evolució demogràfica de Manises
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 25.975 27.453 29.897 30.717 31.778 32.983
Economia [editar]
La ceràmica de Manises [editar]
Cal dedicar un especial capítol a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume I, el senyoriu de Manises va ser adquirit per la família Boval, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.
La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus es va imposar en tot Europa fins fins del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.
Darrere de cobrir les necessitats la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim va voler crear una tall brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un pronunciat centre d'influència per a la resta de talls italianes. Calixt III i Alexandre VI van demanar contínuament a València peces i taulellets per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les talls d'Europa es van enriquir amb la ceràmica manisera. Molts pintors la van reproduir en els seus quadros: així pot veure's en l'obra de Humberto i Juan Van Eyck i en la taula central del tríptic de Hugo Van Der Goes que es conserva en el Museu dels Oficis de Florència. En aquesta mateixa ciutat hi ha uns frescos de Chirlandajo que apareix la pisa morisc-valenciana.
El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, xipriotes i turcs; després catalans i mallorquins, que transportaven els taulellets i diverses peces amb tota atenció, embalades en grans gerres o cossis revestits de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un imposat per l'eixida d'aquests productes.
Monuments i llocs d'interés [editar]
* Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat en 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser derrocat en 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Mare de Déu del Rosario. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquejant.
* Museu Municipal. Inaugurat en 1969 i instal·lat en el casalot llegat a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa. S'exhibixen en ell conjunts de taulellets dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de taulellets, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle XVIII.
* Aqüeducte Els Arcs.
* Vaig moldre de Vernís o Vaig moldre del Roll de Faitanar.
* La Casa de la Cultura. Antic convent de les Carmelites.
* Edifici de l'Ajuntament.
* Portal de l'antiga Fàbrica de Majòliques Francisco Valldecabres.
* Ruïnes de l'antic cementeri morisc.
* Edifici de l'antiga fàbrica de ceràmica l'Art.
* La Placeta.
* Antic edifici de l'Escola de Ceràmica de Manises.
* Mercats dels Pins i dels Filtres.
* Parc i Sala d'Exposicions dels Filtres.
* Carrers comercials i de venda de ceràmica: Riba-roja i Blasco Ibáñez.
* Camp de golf.
* Aeroport Internacional de València.
Festes locals [editar]
* Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
* Santa Justa i Rufina: 19 de juliol.
* Setmana Santa, Aquesta ciutat té 4 hermandaddes en la seua setmana santa: Germandat de la nostra Senyora de la Soledad i Jesús del Gran Poder(Els Negres), Germandat de la Flagel·lació del Senyor(Els Rojos), Germandat del Sant sepulcre i cavallers del sant enterrament(Els Morats)i Germandat del nostre pare Jesús de les misericòrdies i María Santíssima Esperanza dels Desamparados(Els Verds)
* Falles del 16 al 19 de març.
* Sant Joan: 24 de juny
Clima [editar]
És un clima típicament mediterrani però no amb trets molt definits, ens trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més freds que en la costa, amb gelades nocturnes en els mesos d'hivern. La temperatura mitjana de l'hivern descendix als 4,7 graus (encara que pot arribar als -5Cº o -10Cº en els dies més freds) mentres que a l'estiu ascendix als 24,8 graus (amb pics de 35Cº).
Mes Ene Feb Mar Abr May Juny Jul Ago Sep Oct Nov Des Any
Mitjana Màx °C 9 10,5 13,8 15,3 18,0 25,2 27,2 28,8 23,9 20,4 16,2 13,1 19,4
Mitjana mín °C 0,8 4,3 7,5 9,9 11,2 13,5 15,0 17,0 15,9 12,4 9,7 5,6 8,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556
Noves construccions [editar]
* Auditori José Sancho. Polèmic auditori que se li ha posat el nom d'un actor amb juís pendents per maltratador de la seua dona.
* Hospital de Manises. L'hospital privat de Manises comptarà amb un total de 241 llits, de les quals 180 seran habitacions individuals. Sàrria construït i gestionat per Sanitas.
* Pont. Pont que unirà Paterna i Manises per l'antiga eixida 12. la construcció del qual estava prevista en 9 mesos i porta 3 anys en obres deixant el municipi col·lapsat