26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Jazperto de Botonach''' (Girona, ¿? - Valéncia, 3 d'abril de 1288). Fon un bisbe de la diòcesis de Valéncia. == Biografia == En morir An...»
'''Jazperto de Botonach''' ([[Girona]], ¿? - [[Valéncia]], 3 d'abril de [[1288]]). Fon un bisbe de la diòcesis de Valéncia.
== Biografia ==
En morir [[Andrés d'Albalat]] el 25 de novembre de [[1276]] en la cort papal de Viterbo, el papa [[Juan XXI]] es va reservar el dret de nomenar bisbe de Valéncia, designant a Jazperto de Botonach (1276-1288).
Només prendre possessió de la sèu episcopal, va tindre que intervindre en els incidents que hi havia entre la diòcesis de Valéncia, i les de [[Sogorp]] i [[Albarrasí]].
Va celebrar dos [[Sínodo|sínodos]] diocesans, els anys [[1278]] i [[1280]], en els que disponia sobre la residència i la disciplina dels eclesiàstics, i sobre l'autorisació per a que estos pogueren testar.
Va recomençar les obres de l'[[Catedral de Valéncia|Iglésia Catedral]], iniciades pel seu antecessor, va concloure la porta d'arcs de mig punt, que es va començar en [[1262]], aixina com atres obres noves del Temple Major.
Les ordens religioses continuaven establint-se en les terres valencianes. En [[1281]], el carmelita Arnaldo de Gasch, va conseguir autorisació per a construir un convent de la seua Orde en el barri dels ''Roteros''.
[[Pere I]], coronat rei de Valéncia en successió de [[Jaume I]] en acabant de l'arribada del nou Bisbe, va dispondre que els moros que no es trobaven a gust en les normes que s'havien donat en el Regne, pogueren marchar a terres africanes. Per a facilitar el trasllat va dispondre que s'armara una flota, al mando de [[Roger de Lauria]]. D'esta manera va poder normalisar-se la difícil convivència, i va permetre als moros que s'havien quedat, continuar atenent l'agricultura, tan florent en Valéncia.
Les Corts Valencianes es varen reunir en [[1277]], en ser coronat el Rei, per a que jurara els Furs, i en [[1281]], per a reformar els [[Furs]] referents a la contractació de mà d'obra musulmana, despuix de les últimes expulsions que s'havien donat.
Va fallir Jazperto de Botonach el 3 d'abril de 1288 en el palau episcopal de Valéncia.
Quart bisbe despuix de la Reconquista, era el primer que fallia en la Diòcesis. Les seues restes mortals varen ser inhumades en l'Iglésia Catedral. Un bell epitafi de versos lleonins, ho presenta com a pulcre, bell, alt, ben dotat, jovial i de grans virtuts.
Va cultivar les bones lletres, fins al punt d'atribuir-li les cròniques medievals de [[Bernat Desclot]].
== Referències ==
* LLIN CHÁFER, Arturo. ''D. Jazperto de Botonach (1276-1288)''. Archidiócesis de Valencia.
== Enllaços externs ==
* [http://www.archivalencia.org/contenido.php?pad=100&modulo=67&epis=21 Jazperto de Botonach - Archidiócesis de Valencia]
== Biografia ==
En morir [[Andrés d'Albalat]] el 25 de novembre de [[1276]] en la cort papal de Viterbo, el papa [[Juan XXI]] es va reservar el dret de nomenar bisbe de Valéncia, designant a Jazperto de Botonach (1276-1288).
Només prendre possessió de la sèu episcopal, va tindre que intervindre en els incidents que hi havia entre la diòcesis de Valéncia, i les de [[Sogorp]] i [[Albarrasí]].
Va celebrar dos [[Sínodo|sínodos]] diocesans, els anys [[1278]] i [[1280]], en els que disponia sobre la residència i la disciplina dels eclesiàstics, i sobre l'autorisació per a que estos pogueren testar.
Va recomençar les obres de l'[[Catedral de Valéncia|Iglésia Catedral]], iniciades pel seu antecessor, va concloure la porta d'arcs de mig punt, que es va començar en [[1262]], aixina com atres obres noves del Temple Major.
Les ordens religioses continuaven establint-se en les terres valencianes. En [[1281]], el carmelita Arnaldo de Gasch, va conseguir autorisació per a construir un convent de la seua Orde en el barri dels ''Roteros''.
[[Pere I]], coronat rei de Valéncia en successió de [[Jaume I]] en acabant de l'arribada del nou Bisbe, va dispondre que els moros que no es trobaven a gust en les normes que s'havien donat en el Regne, pogueren marchar a terres africanes. Per a facilitar el trasllat va dispondre que s'armara una flota, al mando de [[Roger de Lauria]]. D'esta manera va poder normalisar-se la difícil convivència, i va permetre als moros que s'havien quedat, continuar atenent l'agricultura, tan florent en Valéncia.
Les Corts Valencianes es varen reunir en [[1277]], en ser coronat el Rei, per a que jurara els Furs, i en [[1281]], per a reformar els [[Furs]] referents a la contractació de mà d'obra musulmana, despuix de les últimes expulsions que s'havien donat.
Va fallir Jazperto de Botonach el 3 d'abril de 1288 en el palau episcopal de Valéncia.
Quart bisbe despuix de la Reconquista, era el primer que fallia en la Diòcesis. Les seues restes mortals varen ser inhumades en l'Iglésia Catedral. Un bell epitafi de versos lleonins, ho presenta com a pulcre, bell, alt, ben dotat, jovial i de grans virtuts.
Va cultivar les bones lletres, fins al punt d'atribuir-li les cròniques medievals de [[Bernat Desclot]].
== Referències ==
* LLIN CHÁFER, Arturo. ''D. Jazperto de Botonach (1276-1288)''. Archidiócesis de Valencia.
== Enllaços externs ==
* [http://www.archivalencia.org/contenido.php?pad=100&modulo=67&epis=21 Jazperto de Botonach - Archidiócesis de Valencia]