1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Miguel Ramón Izquierdo''' va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de decembre de 1919. ==Dates biogràfiques== El 17 de març de 1938 fon c...».
'''Miguel Ramón Izquierdo''' va nàixer en la [[ciutat de Valéncia]] el [[8 de decembre]] de [[1919]].
==Dates biogràfiques==
El [[17 de març]] de 1938 fon cridat a files incorporant-se en el [[Bando republicà]] en el que va permanéixer fins al final de la guerra.
Llicenciat en [[Dret]] per la [[Universitat de Valéncia]] en [[1943]] es va incorporar en eixe mateix any en l'ilustre Colege d'Advocats de Valéncia.
Fon membre de la Junta del Govern del Colege d'Advocats de Valéncia ([[1952]]-[[1958]]) com a Diputat 7m.
Durant la [[Gran riuada de Valéncia]] es va dedicar a neteja en diversos llocs de la ciutat entre ells el Palau de Justícia junt en els advocats del seu despaig i treballadors de la seua fàbrica, en motiu d'això li fon concedida la [[Creu distinguida de primera classe de Sant Raimon de Peñafort]].
En 1966, va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a Sagunt a la que aspiraven a això [[Astúries]], [[Villagarcia d'Arosa]], [[Cadis]] i [[Sevilla]] i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.
===Càrrecs ostentats===
*President del Sindicat Provincial del Metal de Valéncia (1963-66).
*President fundador de l'Agrupació d'Exportadors Metalúrgics de la regió Valenciana (ARVET) (1966-68).
*President de la Fira Internacional del Metal de Valéncia (FIAM) (1969-72)
*Decà del Colege d'Advocats de Valéncia (1973-74).
*President de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Llegislació (1973-74) Durant el seu mandat va publicar un dictamen jurídic pel que s'abonava que l'ensenyança del [[valencià]] en les escoles s'ajustava a la llegalitat.
*Fon [[alcalde]] de [[Valéncia]] (1973-79), sent el primer alcalde que no va simultanejar el càrrec en el de Cap Local del Moviment.
*[[Procurador en Corts]] (1973-79).
*Conseller del Regne triat pel Grup de corporacions locals (1976-77) vencent al candidat "oficial", el [[alcalde de Madrit]].
*Fon president eixecutiu de la Junta Central Fallera en [[1979]], estretint més la seua vinculació en el món faller que ya s'havia iniciat en 1944 en la fundació de la [[Falla Azcàrraga]] de la que fon president en [[1948]].
*Fon, ademés, fundador, secretari generalment i posteriorment president de [[Inió Valenciana]].
*Fon [[Diputat]] en les [[Corts Generals]] en la 2a i 3a Llegislatura (1982-1986 i 1986-1989).
==En Ramon Alcalde==
Durant el seu mandat com a alcalde de Valéncia, basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'[[idioma valencià]] en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en [[Llengua Valenciana]] . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de la utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en falles el [[alcalde de Barcelona]] [[Enrique Masó]] al vore els bandos en valencià li va preguntar: '''“I això com ho fas?”''' a lo que Miguel Ramón li va contestar: '''“Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”'''. Masó no va poder aprovar en el [[Ajuntament de Barcelona]] la regularisació de l'ensenyança del [[idioma catalán|catalán]].
En el primer ple que va presidir com a alcalde figurava en l'orde del dia la subasta de determinades parceles del Saler, retirant eixe punt de l'orde del dia i paralisant aixina la venda de parceles de la devesa de [[el Saler]]. Durant el seu mandat no es va vendre ni un pam del Saler.
Va rebujar la proposta de ret viaria que pretenia utilisar l'antic [[llit]] del riu [[Túria]] com a carreteres i comunicacions i va plantar arboreda en el fi de dificultar el destí del llit per a atres menesters que no foren de zona verda i va conseguir que en la primera visita com [[Rei]] de [[Joan Carles I]] es tornara a la ciutat la titularitat del riu.
No va consentir que es demoliren edificis històrics com per eixemple l'edifici d'[[Ernesto Ferrer]] de la, ara, Plaça de l'Ajuntament ni el [[convent de Sant Vicent de la Roqueta]], l'[[Institut Lluís Vives]], etc.
Sabedor que el seu Ajuntament no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Deya '''“Quan els ajuntaments no tenen diners el que han de fer són estudis per al futur”''' i aixina va nàixer el “Pla Integral de Transport Urbà de Valéncia” on es contemplava la realisació del traçat de [[Metro (ferrocarril)|Metro]].
En les primeres eleccions municipals després d'aprovar-se la [[Constitució Espanyola de 1978]] va rebujar enèrgicament les ofertes que [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] i expressament de [[Adolfo Suárez]] li van fer, incloent una insistent crida d'este des de [[Mèxic]] en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia a tornar al seu despaig de [[advocat]] i refer la seua malparada [[economia]] fruit del seu pas per l'alcaldia.
==Unió Valenciana==
Fundador, secretari generalment i posteriorment president de [[Inió Valenciana]].
Com a representant d'UV dins de la Coalició Popular, fon diputat al [[Congrés dels Diputats]] per [[Circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] en la [[II Llegislatura d'Espanya]] (1982-1986).
En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986]] fon triat Diputat per a la 3a llegislatura (1986-1989) en les llistes que [[Va unir Valenciana]] va presentar en solitari convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per per [[província de Valéncia|Valéncia]] en una llista d'estricta obediència valenciana.
==Pare de familia==
Casat en [[1948]] en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, Miquel, Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i doze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lluïa Ramón Moreno.
==Distincions==
Tenia en el seu poder la Gran Creu de [[Alfons X el Sabi]], Cruz distinguida de Primera Classe Sant Raimon de Peñafort, Creu de Caballero de l'Orde de Cisneros i de l'Orde d'Alejandro Gutiérrez de Caldes de [[Colòmbia]], alcalde Honorari de [[Valéncia (Veneçuela)]] i Medalla de Plata de la [[Càmara Oficial de Comerç de Valéncia]].
== Bibliografia ==
* SOM, Miquel Ramon i Izquierdo. Grup d'Acció Valencianiste. 2007, número 239. Valéncia. Depòsit Llegal V-2741-1979
== Enllaços externs ==
[http://www.congreso.es/public_oficiales/L3/CONG/BOCG/B/B_024-04.PDF Esmenes presentades per Miguel Ramón Izquierdo a la Declaració de les Illes Columbrets com a parc Nacional marítim-terrestre.]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070225/cultura/miguel-ramon-izquierdo-alcalde_20070225.html Miguel Ramón Izquierdo, l'alcalde que va protegir el Saler]
* [http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2007/09/18/el_alcalde_que_salvo_el_saler_y_el_viejo L'alcalde que va salvar El Saler i el vell llit del Túria]
* [http://www.diariojuridico.com/diariojuridico/detalle.asp?vid=445265 Miguel Ramón Izquierdo, un eixemple de vocació primerenca]
* [http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=358739 El fundador d'UV]
[[Categoria:alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Procuradors en Corts]]
[[Categoria:Valencianisme]]
==Dates biogràfiques==
El [[17 de març]] de 1938 fon cridat a files incorporant-se en el [[Bando republicà]] en el que va permanéixer fins al final de la guerra.
Llicenciat en [[Dret]] per la [[Universitat de Valéncia]] en [[1943]] es va incorporar en eixe mateix any en l'ilustre Colege d'Advocats de Valéncia.
Fon membre de la Junta del Govern del Colege d'Advocats de Valéncia ([[1952]]-[[1958]]) com a Diputat 7m.
Durant la [[Gran riuada de Valéncia]] es va dedicar a neteja en diversos llocs de la ciutat entre ells el Palau de Justícia junt en els advocats del seu despaig i treballadors de la seua fàbrica, en motiu d'això li fon concedida la [[Creu distinguida de primera classe de Sant Raimon de Peñafort]].
En 1966, va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a Sagunt a la que aspiraven a això [[Astúries]], [[Villagarcia d'Arosa]], [[Cadis]] i [[Sevilla]] i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.
===Càrrecs ostentats===
*President del Sindicat Provincial del Metal de Valéncia (1963-66).
*President fundador de l'Agrupació d'Exportadors Metalúrgics de la regió Valenciana (ARVET) (1966-68).
*President de la Fira Internacional del Metal de Valéncia (FIAM) (1969-72)
*Decà del Colege d'Advocats de Valéncia (1973-74).
*President de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Llegislació (1973-74) Durant el seu mandat va publicar un dictamen jurídic pel que s'abonava que l'ensenyança del [[valencià]] en les escoles s'ajustava a la llegalitat.
*Fon [[alcalde]] de [[Valéncia]] (1973-79), sent el primer alcalde que no va simultanejar el càrrec en el de Cap Local del Moviment.
*[[Procurador en Corts]] (1973-79).
*Conseller del Regne triat pel Grup de corporacions locals (1976-77) vencent al candidat "oficial", el [[alcalde de Madrit]].
*Fon president eixecutiu de la Junta Central Fallera en [[1979]], estretint més la seua vinculació en el món faller que ya s'havia iniciat en 1944 en la fundació de la [[Falla Azcàrraga]] de la que fon president en [[1948]].
*Fon, ademés, fundador, secretari generalment i posteriorment president de [[Inió Valenciana]].
*Fon [[Diputat]] en les [[Corts Generals]] en la 2a i 3a Llegislatura (1982-1986 i 1986-1989).
==En Ramon Alcalde==
Durant el seu mandat com a alcalde de Valéncia, basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'[[idioma valencià]] en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en [[Llengua Valenciana]] . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de la utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en falles el [[alcalde de Barcelona]] [[Enrique Masó]] al vore els bandos en valencià li va preguntar: '''“I això com ho fas?”''' a lo que Miguel Ramón li va contestar: '''“Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”'''. Masó no va poder aprovar en el [[Ajuntament de Barcelona]] la regularisació de l'ensenyança del [[idioma catalán|catalán]].
En el primer ple que va presidir com a alcalde figurava en l'orde del dia la subasta de determinades parceles del Saler, retirant eixe punt de l'orde del dia i paralisant aixina la venda de parceles de la devesa de [[el Saler]]. Durant el seu mandat no es va vendre ni un pam del Saler.
Va rebujar la proposta de ret viaria que pretenia utilisar l'antic [[llit]] del riu [[Túria]] com a carreteres i comunicacions i va plantar arboreda en el fi de dificultar el destí del llit per a atres menesters que no foren de zona verda i va conseguir que en la primera visita com [[Rei]] de [[Joan Carles I]] es tornara a la ciutat la titularitat del riu.
No va consentir que es demoliren edificis històrics com per eixemple l'edifici d'[[Ernesto Ferrer]] de la, ara, Plaça de l'Ajuntament ni el [[convent de Sant Vicent de la Roqueta]], l'[[Institut Lluís Vives]], etc.
Sabedor que el seu Ajuntament no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Deya '''“Quan els ajuntaments no tenen diners el que han de fer són estudis per al futur”''' i aixina va nàixer el “Pla Integral de Transport Urbà de Valéncia” on es contemplava la realisació del traçat de [[Metro (ferrocarril)|Metro]].
En les primeres eleccions municipals després d'aprovar-se la [[Constitució Espanyola de 1978]] va rebujar enèrgicament les ofertes que [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] i expressament de [[Adolfo Suárez]] li van fer, incloent una insistent crida d'este des de [[Mèxic]] en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia a tornar al seu despaig de [[advocat]] i refer la seua malparada [[economia]] fruit del seu pas per l'alcaldia.
==Unió Valenciana==
Fundador, secretari generalment i posteriorment president de [[Inió Valenciana]].
Com a representant d'UV dins de la Coalició Popular, fon diputat al [[Congrés dels Diputats]] per [[Circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] en la [[II Llegislatura d'Espanya]] (1982-1986).
En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986]] fon triat Diputat per a la 3a llegislatura (1986-1989) en les llistes que [[Va unir Valenciana]] va presentar en solitari convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per per [[província de Valéncia|Valéncia]] en una llista d'estricta obediència valenciana.
==Pare de familia==
Casat en [[1948]] en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, Miquel, Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i doze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lluïa Ramón Moreno.
==Distincions==
Tenia en el seu poder la Gran Creu de [[Alfons X el Sabi]], Cruz distinguida de Primera Classe Sant Raimon de Peñafort, Creu de Caballero de l'Orde de Cisneros i de l'Orde d'Alejandro Gutiérrez de Caldes de [[Colòmbia]], alcalde Honorari de [[Valéncia (Veneçuela)]] i Medalla de Plata de la [[Càmara Oficial de Comerç de Valéncia]].
== Bibliografia ==
* SOM, Miquel Ramon i Izquierdo. Grup d'Acció Valencianiste. 2007, número 239. Valéncia. Depòsit Llegal V-2741-1979
== Enllaços externs ==
[http://www.congreso.es/public_oficiales/L3/CONG/BOCG/B/B_024-04.PDF Esmenes presentades per Miguel Ramón Izquierdo a la Declaració de les Illes Columbrets com a parc Nacional marítim-terrestre.]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070225/cultura/miguel-ramon-izquierdo-alcalde_20070225.html Miguel Ramón Izquierdo, l'alcalde que va protegir el Saler]
* [http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2007/09/18/el_alcalde_que_salvo_el_saler_y_el_viejo L'alcalde que va salvar El Saler i el vell llit del Túria]
* [http://www.diariojuridico.com/diariojuridico/detalle.asp?vid=445265 Miguel Ramón Izquierdo, un eixemple de vocació primerenca]
* [http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=358739 El fundador d'UV]
[[Categoria:alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Procuradors en Corts]]
[[Categoria:Valencianisme]]