Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1804 bytes afegits ,  20:15 11 feb 2017
Llínea 1: Llínea 1:  
'''Lluís de Fenollet''' ([[Xàtiva]], ¿?-[[1505]]). Cavaller, humaniste i escritor [[Comunitat valenciana|valencià]].
 
'''Lluís de Fenollet''' ([[Xàtiva]], ¿?-[[1505]]). Cavaller, humaniste i escritor [[Comunitat valenciana|valencià]].
   −
== Biografia ==  
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Lluís de Fenollet fon un noble cavaller de Xàtiva, conforme ho afirma D. Nicolau Antonio, en la seua obra ''Bibliotheca Hispana Vetus''.
 +
 
 +
Les senyes que ha deixat [[Martí de Viciana]], en la seua ''Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad de Valencia'', poden oferir notes biogràfiques sobre la figura de Lluís de Fenollet. Quan s'ocupa del llinage dels Fenollet, Martí de Viciana dona una llista de nobles d'este ilustre llinage de la [[Reconquista]].
 +
 
 +
A la casa Fenollet, establida en Xàtiva, li correspongueren els senyorius de [[Genovés]], de Lloc Nou de [[Torrent]] i de Lloc Nou de Fenollet.
 +
 
 +
Als senyors de Fenollet, pels mèrits prestats a la [[Corona d'Aragó|Corona]], s'els concedí a perpetuïtat, per privilegi real, la balia de Xàtiva, dit privilegi el tenien concedit l'any [[1488]].
 +
 
 +
El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'[[Oriola]] de 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar.
 +
 
 +
Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any [[1512]].
 +
 
 +
Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'Alacant, del qual fon abadesa també.
 +
 
 +
Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'Història d'Aleixandre el Gran.
    
== Cites ==
 
== Cites ==
26 035

edicions

Menú de navegació