1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Real monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de Valéncia (Espanya) es un edifici que fon fundat en [[1242...».
El '''Real monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) es un edifici que fon fundat en [[1242]] com [[cenobi]] i hospital.
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància y que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, y es un magnífic eixemple de la perfecció alcançada per els arquitectes, pedrapiquer y obrer de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de San Guillem]] de l'any 1256, fon ocupat per las religioses clarises por voluntat de la reina Na Maria, esposa de [[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte lo va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor[[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], la autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
El Sigle d'Or valencià esta estretament relacionat en este edifici, que se alça "a la vora del riu"
Actualment el convent esta encar habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secretes que guarden els seus corredors, estancies, claustres, celdes y archius i en el que se especula podríen trobarse els restes don [[Luis de Santangel]]
Se pot admirar la fachada de la iglésia, construïda en selleria y tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que no mes es possible visitar la iglésia en horari de celebracions religioses
La porta principal es del [[sigle XV]] i esta emparentada con las de la Llonja. De ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
==Referencias==
*[http://www.valenciadelcid.com/cultural/monasteriodelatrinidad/web/index.htm Web parlant del Monasteri]
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
{{Traduït de|es|Real Monasterio de la Trinidad}}
[[categoría:Bienes de interés cultural de la provincia de Valencia]]
[[Categoría:Arquitectura de Valencia (ciudad)]]
[[Categoría:Monasterios de la Comunidad Valenciana]]
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància y que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, y es un magnífic eixemple de la perfecció alcançada per els arquitectes, pedrapiquer y obrer de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de San Guillem]] de l'any 1256, fon ocupat per las religioses clarises por voluntat de la reina Na Maria, esposa de [[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte lo va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor[[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], la autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
El Sigle d'Or valencià esta estretament relacionat en este edifici, que se alça "a la vora del riu"
Actualment el convent esta encar habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secretes que guarden els seus corredors, estancies, claustres, celdes y archius i en el que se especula podríen trobarse els restes don [[Luis de Santangel]]
Se pot admirar la fachada de la iglésia, construïda en selleria y tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que no mes es possible visitar la iglésia en horari de celebracions religioses
La porta principal es del [[sigle XV]] i esta emparentada con las de la Llonja. De ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
==Referencias==
*[http://www.valenciadelcid.com/cultural/monasteriodelatrinidad/web/index.htm Web parlant del Monasteri]
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
{{Traduït de|es|Real Monasterio de la Trinidad}}
[[categoría:Bienes de interés cultural de la provincia de Valencia]]
[[Categoría:Arquitectura de Valencia (ciudad)]]
[[Categoría:Monasterios de la Comunidad Valenciana]]