| La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos anà incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]]. | | La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos anà incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]]. |
− | En [[1579]], recolzant-se en la bula d'excomunió contra Isabel, [[James Fitzmaurice Fitzgerald]] va llançar la segona [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]]. Contava en el respal del [[Papa]], que va enviar tropes i diners, i de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que va enviar un menut cos expedicionari a [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], acceptant ser coronat en lloc d'Isabel quan la revolució triumfara. No obstant, les tropes de la reina varen conseguir contindre progressivament la rebelió, acabant en ella en [[1583]]. | + | En [[1579]], recolzant-se en la bula d'excomunió contra Isabel, [[James Fitzmaurice Fitzgerald]] va llançar la segona [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]]. Contava en el respal del [[Papa]], que va enviar tropes i diners, i de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que va enviar un chicotet cos expedicionari a [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], acceptant ser coronat en lloc d'Isabel quan la revolució triumfara. No obstant, les tropes de la reina varen conseguir contindre progressivament la rebelió, acabant en ella en [[1583]]. |