1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 155:
Llínea 155: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Curiositats
=== La primera expedició ===
Durant la seua estada en [[Espanya]] en 1529, Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de 1529, en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a la història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de 1529, [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a Mèxic, el 30 de juny de 1532 va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'Hernán Cortés.
Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], després de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordrens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió.
Un dels barcos maltractat per les tempestats va mamprendre la tornada, va arribar a les costes de [[Jalisco]] i va acabar en mans de Nuño de Guzmán, en tant l'atra nau en que anava [[Diego Hurtado de Mendoza (explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] va prendre rumbo al nort, mai cap dels que anaven a bordo va tornar a la [[Nova Espanya]], no es va tornar a tindre notícies d'ells, anys després l'autor de la ''Segona Relació anònima de la jornada que va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia'', va arreplegar algunes informacions que fan supondre que la nau que comandava Diego Hurtado de Mendoza havia naufragat en el litoral nort del hui estat de [[Sinaloa]], perint ell i la resta de la tripulació.
=== La segona expedició ===
La nau ''Concepció'' al comandament del capità i comandant de l'expedició [[Diego de Jònega]], era una de les dos naus que Cortés va enviar en 1533, poc després de la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]], en un segon viage d'exploració de la Mar del Sur, l'atra nau era la nau ''Sant Llàzer'' al comandament del capità [[Hernando de Grijalva]].
Va salpar l'expedició des del hui port de Manzanillo el 30 d'octubre de 1533, per al dia 20 de decembre les naus s'havien separat, el barco ''Sant Llàzer'' que s'havia alvançat va esperar en va la nau ''Concepció'' durant tres dies i al no tindre aguaitament de la nau acompanyant es va dedicar a explorar l'oceà Pacífic i va descobrir les [[Illes Revillagigedo]]. A bordo del ''Concepció'' tot era diferent, el navegant i segon en el comandament [[Fortún Jiménez]] es va amotinar i va assessinar mentres adormia al capità Diego de Jònega, després va agredir als tripulants que es van mostrar lleals a l'assessinat capità pera posteriorment abandonar als ferits en les costes de [[Michoacán]] junt en els flares [[franciscans]] que li acompanyaven en la travessia.
Fortún Jiménez va navegar cap al nort-oest seguint la costa i en algun moment va girar cap a l'oest i va arribar cap a una plàcida baïa, hui se sap que va arribar a la hui ciutat i port de [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)|La Paz]], ell va pensar que havia arribat a una illa, mai va saber que havia arribat a una península que en el temps es nomenaria [[península de Baixa California]], allí se va trobar en natius que parlaven una llengua no coneguda i ademés caminaven seminuets, eren molt diferents dels natius de l'altiplà mexicà que tenien una cultura pròpia.
Els tripulants que li acompanyaven al vore a les dones seminuetes i a causa de la llarga vigília sexual, es van dedicar a prendre-les per la força. Per a eixe llavors se n'havien donat que en el lloc abundaven les perles que els natius extraïen de les pechines de moluscs que abundaven en la baïa, aixina que es van dedicar a saquejar el lloc i a abusar de les dones.
És necessari resaltar que Fortún Jiménez i acompanyants no van otorgar cap nom a cap dels llocs que van trobar, sent atres exploradors els que donaren nom als llocs visitats per Fortún Jiménez.
L'abús de les dones per part de la tripulació unit al saqueig al qual es van dedicar va provocar un violent enfrontament en els natius que va acabar en la mort de Fortún Jiménez i alguns dels seus companys, els sobrevivents es van retirar del lloc, van abordar a males penes el navili ''Concepció'', van navegar erràticament durant diversos dies fins a arribar a les costes del hui estat de [[Jalisco]], on es van topar en els subalterns de [[Nuño de Guzmán]] els que els van requisar la nau i els van prendre presoners.
=== La tercera expedició ===
Després d'haver patrocinat dos viages d'exploració en la Mar del Sur i sense haver obtingut resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar el tercer viage d'exploració.
Molest Cortés perqué [[Nuño de Guzmán]], el seu archienemic de sempre, li havia requisat un barco durant la primera expedició que va sufragar, a demés del barco ''Concepció'' que Cortés havia enviat en el segon viage d'exploració de la [[Mar del Sur]], va decidir enfrontar-ho en el seu propi terreny i des d'allí montar la tercera expedició, per a això va preparar un gran número de tropes a peu i a cavall pera anar sobre la província de la [[Nova Galícia]] de la qual [[Nuño de Guzmán]] era governador.
El virrei de la [[Nova Espanya]] advertix a Hernán Cortés el 4 de setembre de 1534 «''que no enfrontara a qui li havia requisat els seus barcos''» a lo que Hernán Cortés es va negar alegant que havia gastat més de 100 mil castellans d'or, ademés d'haver segut designat per sa majestat el Rei d'Espanya [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] per a conquistar i descobrir nous territoris. Per a eixe llavors Cortés ya havia organisat l'drassana de Tehuantepec i tenia tres naus dispostes; el ''Sant Llàzer'' (en el que va tornar a Grijalva de la segona expedició a la Mar del Sur), i el ''Santa Àgueda'' i el ''Sant Tomàs'' que acabaven de ser construïts.
El proyecte de Cortés era ambiciós, enviaria els naus a Chametla [[Sinaloa]] (prop de l'actual població de [[Escuinapa]]) en el territori governat per [[Nuño de Guzmán]] i allí abordaria l'eixèrcit de terra comandat per ell. Per a arribar a Chametla, Cortés va haver de travessar per diversos dies en el seu eixèrcit el Nou Regne de la [[Nova Galícia]], la Nova Galícia era una província de la Nova Espanya governada pel seu acèrrim enemic Nuño de Guzmán.
Conta [[Bernal Díaz del Castillo]] que quan en la Nova Espanya es va saber que el marqués d'Oaxaca anava de conquista novament, molts «''van creure que era cosa certa i rica''» i se van oferir a servir-li soldats de a cavall, arcabussers i ballesters, i 34 casats en les seues dones, en total 320 persones i 150 cavalls. I afig que els naus estaven molt ben proveïts de bescuit, carn, oli, vi i vinagre, molt de rescat, tres ferrers en les seues fornals i dos fusters de ribera en les seues ferramentes, ademés de clercs i religiosos, i meges, cirugians i potecaria.
En els pendons a tot l'alt va arribar l'eixèrcit de Cortés a la població de Santiago de Galícia de Compostela, ubicada en eixos dies en la vall de Matatipac (en l'actualitat la ciutat de [[Tepic]]), a on fon acollit amistosament pel governador [[Nuño Beltrán de Guzmán]], el seu enemic de sempre. En eixa població Cortés i el seu eixèrcit van permanéixer durant quatre dies abans de proseguir el seu viage. Es diu que Nuño de Guzmán va aconsellar a Cortés no proseguir en el viage d'exploració i li va proveir de bastiments, en tant Cortés es va sorprendre de la pobrea en que vivia Nuño de Guzmán. Sens dubte la recepció que fon objecte el Conquistador de Mèxic de part de Guzmán es va deure a l'eixèrcit que acompanyava a Cortés.
Després de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència a Mèxic en «''que es queixa que el marqués de la Vall volia penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que només era capità General de la Nova Espanya''».
En Chametla ([[Sinaloa]]), després de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva van embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals van pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]].
Una vegada embarcat en el barco ''Sant Llàzer'', Cortés junt en la seua expedició va prendre rumbo al nort-oest, i el dia 3 de maig de 1535 va arribar a la baïa que va nomenar ''Badia de la Santa Cruz'', actualment [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)]], lloc en el qual va confirmar la mort del seu subaltern [[Fortún Jiménez]] a les mans dels natius.
Una vegada que va haver pres Cortés posessió de la Badia de la Santa Cruz, va decidir establir una colònia, va manar portar als soldats i bastiments que havia deixat en [[Sinaloa]] pero el mal temps no li va ajudar, els barcos es van perdre i únicament va tornar a la badia de la Santa Cruz un navili portant una càrrega de cinquanta faneques de dacsa, insuficients per a alimentar la població, per la qual cosa Cortés va eixir personalment a la recerca de queviures, mes allò que s'ha conseguit fon insuficient per la qual cosa va decidir retornar a la [[Nova Espanya]] en la intenció de proveir des d'ací a la nova colònia.
Al comandament del poblat de la Santa Cruz va quedar [[Francisco d'Ulloa]], pero les queixes dels familiars dels que s'havien quedat en la península van fer que el virrei ordenara l'abandó de la població i el retorn dels pobladors a la [[Nova Espanya]].
=== La quarta expedició ===
Hernán Cortés qui ya havia patrocinat tres viages d'exploració de la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic) i els quals havien acabat en fracassos, decidix enviar un Quart viage d'exploració a la Mar del Sur al comandament de [[Francisco d'Ulloa]] en 1539. Va partir l'expedició del port de [[Acapulco]] el dia 8 De Juliol de l'any citat a bord dels barcos ''Sant Tomàs'', ''Santa Àgueda'' i ''Trinidad'', a l'altura de les [[Illes Marías]] es van vore obligats a abandonar el navili ''Sant Tomàs'', per la qual cosa van continuar el viage d'exploració en els dos barcos restants.
Van ingresar al [[golf de Califòrnia]] i van visitar en el viage d'anada i de tornada l'abandonada població de la Santa Cruz, coneguda actualment com la ciutat de [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)|La Paz]], en el viage d'anada van arribar a l'extrem nort del golf el 28 de setembre, a la qual cosa es coneix actualment com a desembocadura del [[Riu Roig (Amèrica del Nord)|Río Roig]] i van cridar a la boca del riu Ancó de Sant Andreu, una breu acta fon alçada el text de la qual es transcriu:
{{cita|''Yo Pedro de Palenzia, escrivà públic desta armada, Done fe e verdader testimoni a tots els senyors que la present veren, als que Déu nostre senyor guarde de mal, com en vint e huit dies del mes de setembre de cinc-cents e trenta e nou anys, el molt magnfifíco senyor Francisco d'Ulloa, tinent de governador i capità desta armada per l'iustrísimo senyor marqués de la Vall de Guajaca, va prendre posessió en l'ancó de Sant Andreu i mar roja, que és en la costa desta Nova Espanya hazia el Nort, que està en altura de trenta-tres graus i mig, pel dita Sr. Marqués de la Vall en nom de l'Emperador nostre rei de Castella, actual i realment, posant mà a l'espasa, diziendo que si abía alguna persona que li'l contradiguera, que ell estava prest per a se'l defendre, tallant en ella arbres, arrancant herbes, menejant pedres d'una part a una altra, i traient aigua de la mar; tot en senyal de posessió''.}}
{{cita|''Testimonis que van ser presents a la que dita és els reverends pares del senyor San Francisco, el pare Fra Raymundo, el pare fra Antonio de Mena, Francisco de Terrasses, veedor Diego d'Haro, Gabriel Márquez. Date dia mes i any susdit. E yo Pedro de Palenzia, escrivà públic desta armada, li vaig escriure segons davant de mon va pasar; per tant fize ací este signe meu, que és tal, en testimoni de veritat. — Pedro de Palència, escrivà públic. Frater Ramundus Alilius, Frater Antonius de Mena, — Gabriel Márquez. — Diego d'Haro. — Francisco de Terrasses''.}}
Després d'haver desembarcat i pres posessió de les terres de l'extrem nort de la Mar Roja (conegut hui en dia com [[golf de Califòrnia]]), nom que li van donar per la coloració rogenca de les aigües, que es tenyien en les aigües procedents del Riu Roig, van iniciar la tornada al poblat de la Santa Cruz, van doblegar el [[Cap Sant Lluc]] i van ingresar en el [[oceà Pacífic]]. Per l'actual [[Badia Magdalena]] van pasar el dia 5 de desembre sense haver ingresat per estar ferit Ulloa, a causa d'una escaramusa que va sostindre en els natius.
En data 5 d'abril de 1540 va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels succesos de l'exploració en el navili ''Santa Àgueda'', en el navili ''Trinidad'' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companys de navegació.
== Curiositats ==
== Curiositats ==