1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 127:
Llínea 127: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Curiositats
Els sitiats veïen disminuir l'aigua, les municions i qualsevol classe de quemenjar. L'única eixida era la retirada. I la van fer en la plujosa nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1520, coneguda com la [[Nit Trista]]. En aquella retirada van caure la majoria dels castellans, sobretot els que van arribar en Narváez, que al portar moltes peces d'or en si, a pesar de les advertències de Cortés, van morir ofegats en el llac, ademés de perdre gran quantitat de peces d'artilleria i de cavalls, aixina com gran part del tesor que se transportava. Perseguits pels asteques, el 7 de juliol, prop de [[batalla d'Otumba|Otumba]], els espanyols van fer front als perseguidors en una batalla en que els asteques van ser derrotats i van fugir en desbandada.
Els sitiats veïen disminuir l'aigua, les municions i qualsevol classe de quemenjar. L'única eixida era la retirada. I la van fer en la plujosa nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1520, coneguda com la [[Nit Trista]]. En aquella retirada van caure la majoria dels castellans, sobretot els que van arribar en Narváez, que al portar moltes peces d'or en si, a pesar de les advertències de Cortés, van morir ofegats en el llac, ademés de perdre gran quantitat de peces d'artilleria i de cavalls, aixina com gran part del tesor que se transportava. Perseguits pels asteques, el 7 de juliol, prop de [[batalla d'Otumba|Otumba]], els espanyols van fer front als perseguidors en una batalla en que els asteques van ser derrotats i van fugir en desbandada.
=== Siti i caiguda de Tenochtitlan ===
Després de la seua derrota de la Nit Trista els espanyols i els seus aliats tlaxcaltecas se van replegar en Tlaxcala; se van reorganisar i van atacar Tenochtitlan, posant en sege a la ciutat. Després de 75 dies de tenaç resistència els mexicans finalment van ser derrotats quan es retiraven al perdre al seu nou rei. Hernán Cortés va prendre presoner a [[Cuauhtémoc]] i el va torturar pera obligar-lo a dir-li a on guardaven els seus tesors. Cuauhtémoc va morir posteriorment en batalles en l'eixèrcit espanyol, en l'intent de conquista de Guatemala sent presoner.
== El viage de Cortés a Les Hibueras ==
Cortés tenia coneiximent de les riquees que existien en ''Les Hibueras'', en l'actual [[República d'Hondures]], ademés que havia escoltat que existia un pas «''que segons l'opinió de molts pilots [...] per aquella baïa ix estret a l'atra mar''» (de l'oceà Atlàntic a l'oceà Pacífic), estret de l'existència de la qual havia donat coneiximent el pilot [[Juan de la Cosa]] des de l'any 1500. Aixina, Cortés va enviar l'any de 1524 al comandament del seu capità [[Cristóbal de Olid]] cinc naus i un bergantí rumbo a Les Hibueras, a bordo dels quals anaven 400 hòmens, suficient artilleria, armes i municions, ademés de huit mil pesos or pera comprar en Cuba cavalls i bastiments. En tant, havia partit una expedició per terra al comandament del capità [[Pedro de Alvarado]] pera conquistar i explorar Amèrica central.
Més enjorn que tart Cortés es va donar conte que el capità Cristóbal de Olid, home de tota la seua confiança, havia entrat en tractes en el seu principal enemic, ni més ni menys que en el governador de Cuba, [[Diego de Velázquez]], pera robar-li a Cortés les noves terres que s'haurien de descobrir en el viage d'exploració i conquista que ell mateix estava sufragant. Desenquetat, Cortés va montar una segona expedició en juny de 1524 al comandament del seu cosí Francisco de les Casas, en cinc naus i en cent hòmens en ordrens d'agarrar i castigar l'infidel Cristóbal de Olid. A l'arribar l'expedició punitiva a l'actual Hondures després d'un naufragi, es van succeir unes escaramusses i fon pres presoner l'enviat de Cortés, el seu cosí [[Francisco de les Casas]], en companyia de [[Gil González de Àvila]], este nou arribat en el títul de governador del golf Dolç.
D'alguna manera, tant de les Casas com Gil González van conseguir escapar cap a la jungla. Posteriorment, amics de Cortés en un sopar van prendre presoner a Cristóbal de Olid i el van degollar, donant per acabat l'assunt.
En tant Hernán Cortés, sense saber el que havia succeït, mamprén per terra rumbo a Les Hibueras en companyia d'un gran eixèrcit.
== Hernán Cortés descobrix la «Califòrnia» ==
{{cita|''Sapiau que a la destra mà de les Índies hi ha una illa crida ''California'' molt prop d'un costat del Paraís Terrenal; i estava poblada per dones negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogós valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en els seus escarpats tallats i les seues pétrees costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal eren els arnesos de les bésties salvages que elles acostumaven domar pera montar-les, perqué en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or.'' <small>''[[Les gestes d'Esplandián]]'', per [[Garci Rodríguez de Montalvo|García Ordóñez de Montalvo]] (Sevilla, 1510).</small>}}
Es considera actualment a Hernán Cortés com el descobridor de la [[península de Baixa California]], encara que el primer europeu que va desembarcar en la dita península fon el pilot i navegant espanyol [[Fortún Jiménez]], qui al comandament del navili ''Concepció'', propietat d'Hernán Cortés, l' aguaità i va desembarcar en l'any 1534 en la península, de lo que va pensar que era una illa.
En la quarta [[Cartes de relació|Carta de Relació]], datada en [[Mèxic]] el 15 d'octubre de 1524, escriu Hernán Cortés al rei de [[Espanya]] de la preparació de barcos per a explorar i sometre nous regnes sobre la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic), idea que bollia en la seua ment des de dos anys arrere, acabada de consumar la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]]. En 1529, estant Cortés en Espanya, va firmar un conveni en la Corona espanyola pel qual s'obligava a enviar pel seu conte «''armades per a descobrir illes i territoris en la Mar del Sur''».
Desijava trobar ademés del domini territorial i els possibles guanys en metals preciosos en les noves terres a descobrir, un pas de mar entre el Pacífic i l'Atlàntic, puix es pensava que si [[Fernando de Magallanes]] havia trobat un estret que comunicava abdós oceans pel Sur, també hauria d'existir un atre pas pel Nort. Eixe pas marítim era el mític [[Estret d'Anián]]. En el mencionat conveni s'estipulava que de les terres i guanys que s'obtingueren, una decena part correspondrien al descobridor en propietat perpètua, per a si i els seus descendents.