Canvis

Des dels primers anys del seu regnat, Isabel va depositar la seua confiança en [[William Cecil|sir William Cecil]]<ref>William Cecil li portava 13 anys. Al moment de la coronació d'Isabel (15 de giner de 1559), William tenia 38 anys, mentres que la Reina tenia 25 anys. Francis Walsignham li portava entre 3 i menys d'un any, entre 25 i 28 anys (es desconeix l'any exacte del seu naiximent).</ref>([[Lord Burghley]] des de [[1572]]), que va ser primer Secretari Real i més tart Tesorer real fins a la seua mort en [[1598]], moment en el qual la confiança de la reina va passar al fill d'est, [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert Cecil]].

Des dels primers anys del seu regnat, Isabel va depositar la seua confiança en [[William Cecil|sir William Cecil]]<ref>William Cecil li portava 13 anys. Al moment de la coronació d'Isabel (15 de giner de 1559), William tenia 38 anys, mentres que la Reina tenia 25 anys. Francis Walsignham li portava entre 3 i menys d'un any, entre 25 i 28 anys (es desconeix l'any exacte del seu naiximent).</ref>([[Lord Burghley]] des de [[1572]]), que va ser primer Secretari Real i més tart Tesorer real fins a la seua mort en [[1598]], moment en el qual la confiança de la reina va passar al fill d'est, [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert Cecil]].

=== La successió: María Stuart ===

=== La successió: María Stuart ===

No obstant, [[María I Stuart|María]] tenia els seus propis problemes en [[Escòcia]], a on una rebelió provocada per la seua boda en l'assessí del seu segon marit (en el que havia concebut a [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]) va forçar que abdicara en est i fugira a [[Anglaterra]]. Allí va ser molt mal rebuda, i degut tant al perill que suponia per a Isabel com a hereua del tro com al descobriment d'unes cartes a on supostament instigava als assessins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa en el [[Castell de Sheffield]].

No obstant, [[María I Stuart|María]] tenia els seus propis problemes en [[Escòcia]], a on una rebelió provocada per la seua boda en l'assessí del seu segon marit (en el que havia concebut a [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]) va forçar que abdicara en est i fugira a [[Anglaterra]]. Allí va ser molt mal rebuda, i degut tant al perill que suponia per a Isabel com a hereua del tro com al descobriment d'unes cartes a on supostament instigava als assessins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa en el [[Castell de Sheffield]].

=== Respal a la causa protestant ===

=== Respal a la causa protestant ===

Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció d'[[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]].

Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció d'[[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]].

Isabel va enviar encara dos flotes en contra d'Espanya, una en [[1596]] que va fracassar en el seu intent d'atacar les colónies americanes (i que va causar la mort de [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]), i una atra en [[1597]], que va conseguir saquejar [[Cadis]]. [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], per la seua banda, va enviar també dos expedicions contra [[Anglaterra]], la primera de les quals va conseguir desembarcar en [[Cornwall]] i saquejar els territoris circumdants, fet conegut com [[Batalla de Cornualles]], pero la segona flota va naufragar en [[Finisterre (La Corunya)|Finisterre]] per un temporal.

Isabel va enviar encara dos flotes en contra d'Espanya, una en [[1596]] que va fracassar en el seu intent d'atacar les colónies americanes (i que va causar la mort de [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]), i una atra en [[1597]], que va conseguir saquejar [[Cadis]]. [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], per la seua banda, va enviar també dos expedicions contra [[Anglaterra]], la primera de les quals va conseguir desembarcar en [[Cornwall]] i saquejar els territoris circumdants, fet conegut com [[Batalla de Cornualles]], pero la segona flota va naufragar en [[Finisterre (La Corunya)|Finisterre]] per un temporal.