121 413
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 17:
Llínea 17: − + Llínea 39:
Llínea 39: − + − La '''escala Mulliken''' (també cridada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial de ionisació|potencials de ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:+ − +
sense resum d'edició
El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.
El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.
És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria la [[afinitat electrònica]] o electroafinitat.
És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria l'[[afinitat electrònica]] o electroafinitat.
Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
El flúor és l'element més electronegatiu de la taula periòdica, mentres que el Franci és l'element menys electronegatiu de la taula periòdica. És molt important saber que els valors de la electronegativitat van d'avall cap amunt i d'esquerra a dreta.
El flúor és l'element més electronegatiu de la taula periòdica, mentres que el Franci és l'element menys electronegatiu de la taula periòdica. És molt important saber que els valors de la electronegativitat van d'avall cap amunt i d'esquerra a dreta.
R. S. Mulliken va propondre que la electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia de ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables.
R. S. Mulliken va propondre que l'electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia d'ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables.
L''''escala Mulliken''' (també cridada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial de ionisació|potencials de ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]:
::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math>
::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math>
En la següent taula se troben tabulados algunos valors de la electronegativitat para [[elements representatius]] en la escala '''Mulliken''':
En la següent taula se troben tabulados algunos valors de l'electronegativitat para [[elements representatius]] en l'escala '''Mulliken''':
{| class="wikitable" cellpadding="3" cellspacing="0" style="text-align:center;"
{| class="wikitable" cellpadding="3" cellspacing="0" style="text-align:center;"