Canvis

L''''electronegativitat'''  és una mesura de la capacitat d'un [[àtom]] (o de manera menys freqüent d'un [[grup funcional]]) per a atraure als [[Electró|electrons]], quan forma un [[enllaç químic]] en una molècula<ref>[http://goldbook.iupac.org/E01990.html Electronegativity.]", ''[[Compendium of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El [[flúor]] és l'element en més electronegativitat, el [[Franci]] és l'element en menys electronegativitat.

L''''electronegativitat'''  és una mesura de la capacitat d'un [[àtom]] (o de manera menys freqüent d'un [[grup funcional]]) per a atraure als [[Electró|electrons]], quan forma un [[enllaç químic]] en una molècula<ref>[http://goldbook.iupac.org/E01990.html Electronegativity.]", ''[[Compendium of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El [[flúor]] és l'element en més electronegativitat, el [[Franci]] és l'element en menys electronegativitat.

L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any 1932, com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita publicació |autor= Pauling, L.

L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any [[1932]], com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita publicació |autor= Pauling, L.

  |enlaceautor=Linus Pauling

  |enlaceautor=Linus Pauling

  |any= 1932

  |any= 1932

  |doi= 10.1021/ja01348a011}}</ref>

  |doi= 10.1021/ja01348a011}}</ref>

La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, la [[energia de ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.

La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, l'[[energia de ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.

S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha menudes diferències entre els resultats obtinguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.

S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha chicotetes diferències entre els resultats obtinguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.

El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.

El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.

És interessant senyalar que la electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de la electronegativitat per a un àtom aïllat seria la [[afinitat electrònica]] o electroafinitat.

És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria la [[afinitat electrònica]] o electroafinitat.

Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.

Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.

{{referencies|t=20130923}}

{{referencies|t=20130923}}

Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles la [[escala de Pauling]] anteriorment aludida i la [[escala de Mulliken]].

Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles la [[escala de Pauling]] anteriorment aludida i l'[[escala de Mulliken]].

En general, els diferents valors d'electronegativitat dels àtoms determinen el tipo d'enllaç que es formarà en la molècula que els combina. Aixina, segons la diferència entre les electronegativitat d'estos es pot determinar (convencionalment) si l'enllaç serà, segons l'escala de Linus Pauling:

En general, els diferents valors d'electronegativitat dels àtoms determinen el tipo d'enllaç que es formarà en la molècula que els combina. Aixina, segons la diferència entre les electronegativitat d'estos es pot determinar (convencionalment) si l'enllaç serà, segons l'escala de Linus Pauling:

* ''[[enllaç iònic|Iònic]]:'' La seua escala de medició és d'1.8 en avant.

* ''[[enllaç iònic|Iònic]]:'' La seua escala de medició és d'1.8 en avant.

Com més menut és el [[radi atòmic]], major és la [[energia de ionisació]] i major la electronegativitat i viceversa, la electronegativitat és la tendència o capacitat d'un àtom, en una molècula, per a atraure cap a sí els electrons. Ni les definicions quantitatives ni les escales d'electronegativitat es basen en la distribució electrònica, sino en propietats que se supon reflectixen la electronegativitat.

Cuan més chicotett és el [[radi atòmic]], major és l'[[energia de ionisació]] i major l'electronegativitat i viceversa, l'electronegativitat és la tendència o capacitat d'un àtom, en una molècula, per a atraure cap a sí els electrons. Ni les definicions quantitatives ni les escales d'electronegativitat es basen en la distribució electrònica, sino en propietats que se supon reflectixen l'electronegativitat.

La electronegativitat d'un element depén del seu [[estat d'oxidació]] i, per lo tant, no és una propietat atòmica invariable. Açò significa que un mateix element pot presentar distintes electronegativitats depenent del tipo de molècula en la que es trobe, per eixemple, la capacitat per a atraure els electrons d'un [[Hibridació (química)|orbital híbrit]] <math> sp^n </math>  en un àtom de carbono enllaçat en un àtom d'hidrogen, aumenta en consonancia con el percentage de caràcter s en l'orbital, segons la série          [[etano]] <  [[Etilé|etilé(eteno)]] < [[Acetilé|acetilé(*etino)]].

 

L'escala de Pauling es basa en la diferència entre la [[Energia d'enllaç|energia de l'enllaç]] A–B en el compost <math> AB_n </math> i la mija de les energies dels enllaços homopolars A–A i B–B.

L'electronegativitat d'un element depén del seu [[estat d'oxidació]] i, per lo tant, no és una propietat atòmica invariable. Açò significa que un mateix element pot presentar distintes electronegativitats depenent del tipo de molècula en la que es trobe, per eixemple, la capacitat per a atraure els electrons d'un [[Hibridació (química)|orbital híbrit]] <math> sp^n </math>  en un àtom de carbono enllaçat en un àtom d'hidrogen, aumenta en consonancia con el percentage de caràcter s en l'orbital, segons la série          [[etano]] <  [[Etilé|etilé(eteno)]] < [[Acetilé|acetilé(*etino)]].

 

L'escala de Pauling es basa en la diferència entre l'[[Energia d'enllaç|energia de l'enllaç]] A–B en el compost <math> AB_n </math> i la mija de les energies dels enllaços homopolars A–A i B–B.

El flúor és l'element més electronegatiu de la taula periòdica, mentres que el Franci és l'element menys electronegatiu de la taula periòdica. És molt important saber que els valors de la electronegativitat van d'avall cap amunt i d'esquerra a dreta.  

El flúor és l'element més electronegatiu de la taula periòdica, mentres que el Franci és l'element menys electronegatiu de la taula periòdica. És molt important saber que els valors de la electronegativitat van d'avall cap amunt i d'esquerra a dreta.