Llínea 6: |
Llínea 6: |
| == Categories gramaticals plenes == | | == Categories gramaticals plenes == |
| | | |
− | Les '''categories gramaticals plenes''' se caracterisen perque, ademés de valor gramatical, tenen també [[significat]] lèxic. Formen un conjunt obert de paraules, es dir, que no constituïxen un llistat reduït de paraules, sino que se'n poden afegir de noves. Són: | + | Les categories gramaticals plenes se caracterisen perque, ademés de valor gramatical, tenen també [[significat]] lèxic. Formen un conjunt obert de paraules, es dir, que no constituïxen un llistat reduït de paraules, sino que se'n poden afegir de noves. Són: |
| | | |
| * El [[substantiu]]:indica una entitat del món, animada o inanimada, concreta o abstracta: garaig, cudol, sépia, Internet... Pot seleccionar [[complement del nom|complements del nom]] i ser especificat gramaticalment per determinants i quantificadors. Forma [[Sintagma Nominal|Sintagmes Nominals]]. | | * El [[substantiu]]:indica una entitat del món, animada o inanimada, concreta o abstracta: garaig, cudol, sépia, Internet... Pot seleccionar [[complement del nom|complements del nom]] i ser especificat gramaticalment per determinants i quantificadors. Forma [[Sintagma Nominal|Sintagmes Nominals]]. |
− | * L'[[adjectiu]]:Senyala una qualitat de les entitats del món.Eixemples:vert, chicotet,pereós...Admet complements de l'adjectiu i especificadors gramaticals de 'grau'. Forma [[Sintagma Adjectival|Sintagmes Adjectius o Adjectivals]]. | + | * L'[[adjectiu]]:Senyala una qualitat de les entitats del món.Eixemples:vert, chicotet,pereós...Admet complements de l'adjectiu i especificadors gramaticals de 'grau'. Forma Sintagmes Adjectius o Adjectivals. |
− | | |
− | * El [[verp]], que expressa una acció, un procés o un estat: chuplar, vore, vindre,patir...Selecciona complements verbals i és especificat gramaticalment per elements com la negació i els verps auxiliars. Forma [[Sintagma Verbal|Sintagmes Verbals]].
| |
− | | |
− | * L'[[adverbi]], que indica la qualitat d'una acció, és dir, el modo: tranquilament,bé, malament...
| |
− | | |
− | * Ad estes quatre classes s'ha d'afegir la [[preposició]], la qual indica la noció d'orientació física o conceptual (Un poble sobre la mar / Un llibre sobre la peixca del bou).
| |
− | | |
− | Únicament les categories gramaticals plenes poden funcionar com a [[núcleu d'un sintagma]], de manera que tenim,correlativament, cinc classes de sintagmes: nominal, adjectival,[[Sintagma verbal|verbal]], [[Sintagma adverbial|adverbial]] i [[Sintagma preposicional|preposicional]].
| |
− | | |
− | | |
− | == Categories purament gramaticals ==
| |
− | Les '''categories purament gramaticals''' no tenen un significat lèxic com el de les classes plenes, pero sí responen a un comportament formal i sintàctic unitari. Són:
| |
− | | |
− | * Els [[determinants]]: artículs (un, el...), demostratius (aquell, esta...) i possessius (ton, ma...).
| |
− | * Els [[quantificadors]]: numerals (quint, dèsset, terç...) i indefinits (alguns, ningú...).
| |
− | * Els [[pronoms]] (yo, ell, nosatres, ne...).
| |
− | * Els [[relatius]], [[interrogatius]] i [[exclamatius]] (qui, el qual...).
| |
− | * Les [[conjuncions]] (pero, si, perque...).
| |
− | | |
− | | |
− |
| |
− | | |
− | | |
| | | |
| | | |