2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|Actualment, [[Navarra és l'única comunitat de Espanya en foralitat. Ya que la C.A.V no té forali...»
[[File:Navarra.svg|thumb|right|Actualment, [[Navarra]] és l'única comunitat de [[Espanya]] en [[Furs|foralitat]]. Ya que la [[País Vasc|C.A.V]] no té foralitat com a comunitat en el seu conjunt.]]
'''Comunitat foral''' és la denominació que rep l'organisació com [[comunitat autònoma]] de la regió de [[Navarra]] des de [[1982]], i que reflectix la singularitat del seu règim d'autogovern basat en els [[drets històrics]] reconeguts per la disposició adicional primera de la [[Constitució espanyola de 1978]]. Esta disposició diu lo següent:
{{cita|''La Constitució ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualisació general de dit règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia.''}}
Actualment, els únics territoris de [[Espanya]] en règim foral en vigor són les diputacions ''forals'' de cadascun dels tres [[Territori històric|territoris històrics]] del [[País Vasc]] i la [[Navarresa|Comunitat Foral de Navarra]] (uniprovincial).
==Diferència entre la foralitat en Navarra i en el País Vasc==
La denominació de '''Comunitat foral''' s'aplica únicament a [[Navarra]]. Si ben el [[País Vasc]] també posseïx un sistema foral propi, este és aplicat a cadascuna de les tres províncies vasques per separat ([[Àlaba]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]), pero no a la Comunitat Autònoma Vasca en el seu conjunt. Per este motiu, encara que els governs de les distintes províncies tenen el nom de '''Diputacions forals''' ([[Diputació Foral d'Àlaba]], [[Diputació Foral de Viscaya]] i [[Diputació Foral de Guipúscoa]]), el [[País Vasc]] no es denomina "Comunitat Foral" sino "Comunitat Autònoma". En el cas de Navarra, la [[Diputació Foral de Navarra]] es va transformar en 1984 en el [[Govern de Navarra]], permetent aixina la denominació de '''Comunitat Foral''' a Navarra.
==La foralitat navarresa i vasca en l'Espanya de les autonomies==
Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de [[Àlaba]], esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per #lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.
En canvi, en el cas de [[Navarra]] no va ser necessari dotar-li d'eixa autonomia perque ya la tenia en virtut de la citada llegislació de 1841, quan va deixar de ser un regne <ref>[http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/38F5ED2A-659B-4BF6-891C-7E8D14687763/34274/LeyPaccionada.pdf Texto de la Ley Paccionada]</ref> per a convertir-se en una Diputació Foral dins del [[Regne d'Espanya]]. Com ha senyalat el propi [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], es va constituir en una ''comunitat foral'' en règim, autonomia i institucions pròpies, d'acort en les traces pròpies del règim foral navarrés. Este accés a l'autonomia al marge de les determinacions del Títul VIII de la Constitució, s'amparava plenament en la Disposició Adicional primera. Açò ho confirmaria el propi artícul 2.1.
{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics @con arreglo a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei *paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}
Les sentències del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] 16/1984, de 6 de febrer i 104/1990, de 20 de setembre, fan referència a la via peculiar d'accés al règim autonòmic navarrés, precisament amparant-se en la disposició que s'està analisant."
[http://www.congreso.es/constitucion/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=1&tipo=3]
==Efectes de la *foralidad==
La denominació com a ''foral'' revist característiques especials més allà de les purament nominatives, sent el dret més destacable el que permet a [[Navarra]] i a [[Àlaba]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] la gestió dels seus propis imposts, per mig del sistema del [[Conveni Econòmic|Conveni]] i el [[Concert Econòmic]]. En este sistema, tant [[Navarra]] com el [[País Vasc]] no estan incloses en el [[Sistema de finançació autonòmica espanyol|sistema de finançació autonòmica espanyol]].
En el cas de [[Navarra]], la denominació de ''foral'' fa que dita comunitat siga l'única d'Espanya que carix de [[Estatut d'Autonomia]], ya que la institucionalisació de la Comunitat Foral de Navarra es va realisar per mig de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] de [[1982]], que implicava un regrés a l'estatus de [[1841]] i la pervivencia dels seus seculars [[Furs de Navarresa|Furs]].
== Vore també ==
* [[Comunitats forals]]
{{*Listaref|2}}
[[Categoria:Política de Navarra]]
[[Categoria:Política d'Espanya]]
[[Categoria:Dret d'Espanya]]
{{Traduït de|es|Comunidad foral}}
'''Comunitat foral''' és la denominació que rep l'organisació com [[comunitat autònoma]] de la regió de [[Navarra]] des de [[1982]], i que reflectix la singularitat del seu règim d'autogovern basat en els [[drets històrics]] reconeguts per la disposició adicional primera de la [[Constitució espanyola de 1978]]. Esta disposició diu lo següent:
{{cita|''La Constitució ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualisació general de dit règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia.''}}
Actualment, els únics territoris de [[Espanya]] en règim foral en vigor són les diputacions ''forals'' de cadascun dels tres [[Territori històric|territoris històrics]] del [[País Vasc]] i la [[Navarresa|Comunitat Foral de Navarra]] (uniprovincial).
==Diferència entre la foralitat en Navarra i en el País Vasc==
La denominació de '''Comunitat foral''' s'aplica únicament a [[Navarra]]. Si ben el [[País Vasc]] també posseïx un sistema foral propi, este és aplicat a cadascuna de les tres províncies vasques per separat ([[Àlaba]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]), pero no a la Comunitat Autònoma Vasca en el seu conjunt. Per este motiu, encara que els governs de les distintes províncies tenen el nom de '''Diputacions forals''' ([[Diputació Foral d'Àlaba]], [[Diputació Foral de Viscaya]] i [[Diputació Foral de Guipúscoa]]), el [[País Vasc]] no es denomina "Comunitat Foral" sino "Comunitat Autònoma". En el cas de Navarra, la [[Diputació Foral de Navarra]] es va transformar en 1984 en el [[Govern de Navarra]], permetent aixina la denominació de '''Comunitat Foral''' a Navarra.
==La foralitat navarresa i vasca en l'Espanya de les autonomies==
Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de [[Àlaba]], esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per #lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.
En canvi, en el cas de [[Navarra]] no va ser necessari dotar-li d'eixa autonomia perque ya la tenia en virtut de la citada llegislació de 1841, quan va deixar de ser un regne <ref>[http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/38F5ED2A-659B-4BF6-891C-7E8D14687763/34274/LeyPaccionada.pdf Texto de la Ley Paccionada]</ref> per a convertir-se en una Diputació Foral dins del [[Regne d'Espanya]]. Com ha senyalat el propi [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], es va constituir en una ''comunitat foral'' en règim, autonomia i institucions pròpies, d'acort en les traces pròpies del règim foral navarrés. Este accés a l'autonomia al marge de les determinacions del Títul VIII de la Constitució, s'amparava plenament en la Disposició Adicional primera. Açò ho confirmaria el propi artícul 2.1.
{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics @con arreglo a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei *paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}
Les sentències del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] 16/1984, de 6 de febrer i 104/1990, de 20 de setembre, fan referència a la via peculiar d'accés al règim autonòmic navarrés, precisament amparant-se en la disposició que s'està analisant."
[http://www.congreso.es/constitucion/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=1&tipo=3]
==Efectes de la *foralidad==
La denominació com a ''foral'' revist característiques especials més allà de les purament nominatives, sent el dret més destacable el que permet a [[Navarra]] i a [[Àlaba]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] la gestió dels seus propis imposts, per mig del sistema del [[Conveni Econòmic|Conveni]] i el [[Concert Econòmic]]. En este sistema, tant [[Navarra]] com el [[País Vasc]] no estan incloses en el [[Sistema de finançació autonòmica espanyol|sistema de finançació autonòmica espanyol]].
En el cas de [[Navarra]], la denominació de ''foral'' fa que dita comunitat siga l'única d'Espanya que carix de [[Estatut d'Autonomia]], ya que la institucionalisació de la Comunitat Foral de Navarra es va realisar per mig de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] de [[1982]], que implicava un regrés a l'estatus de [[1841]] i la pervivencia dels seus seculars [[Furs de Navarresa|Furs]].
== Vore també ==
* [[Comunitats forals]]
{{*Listaref|2}}
[[Categoria:Política de Navarra]]
[[Categoria:Política d'Espanya]]
[[Categoria:Dret d'Espanya]]
{{Traduït de|es|Comunidad foral}}