Canvis

El '''debat '''és un acte de comunicació i exposició d'idees diferents sobre un mateix tema entre dos o més persones, el que serà més complet a mesura que els arguments exposts vagen aumentant en cantitat i en solidea dels seus motius. La finalitat directa i  exposta a conéixer les postures, bases i arguments funcionals, de les distintes parts d'una discussió indirectament pot complir un rol d'aprenentage i enriquiment per a els qui participen en un debat, poden eventualment canviar a una atra postura o profundisar i enriquir la pròpia, encara que això no és la finalitat o el principal motiu d'un debat.  

El '''debat '''és un acte de comunicació i exposició d'idees diferents sobre un mateix tema entre dos o més persones, el que serà més complet a mesura que els arguments exposts vagen aumentant en cantitat i en solidea dels seus motius. La finalitat directa i  exposta a conéixer les postures, bases i arguments funcionals, de les distintes parts d'una discussió indirectament pot complir un rol d'aprenentage i enriquiment per a els qui participen en un debat, poden eventualment canviar a una atra postura o profundisar i enriquir la pròpia, encara que això no és la finalitat o el principal motiu d'un debat.  

Segons la seua espontaneïtat, el debat es classifica en aquells formals, els que tenen un format *pre-establit, aixina com el tema específic a discutir, i que conten en un moderador; i aquells informals no és prèviament acordat, no existix un moderador directe, i prima la llibertat d'argumentació.

Segons la seua espontaneïtat, el debat es classifica en aquells formals, els que tenen un format pre-establit, aixina com el tema específic a discutir, i que conten en un moderador; i aquells informals no és prèviament acordat, no existix un moderador directe, i prima la llibertat d'argumentació.

== Alguns formats de debat ==

== Algunes formats de debat ==

=== Karl Popper ===

=== Karl Popper ===

El format [[Karl Popper]], basat en el [[Filosofia|filòsof]] del mateix nom, és la forma de debat més clàssic i generalment el primer en deprendre. Es basa en una lluita de dos punts de vista argumentats: "afirmatiu" i "negatiu", sobre un tema polèmic. L'equip afirmatiu oferix arguments en respal a la proposta, i una postura negativa discutix contra ella. S'espera que abdós equips responguen l'u a l'atre els arguments, donant lloc a un intercanvi d'idees a partir de l'investigació neutral, que cada grup va fer abans del debat. Per lo anterior, este format sol necessitar respals i garanties empíriques en les seues argumentacions. Este format pot dividir-se en dèu parts, sis d'elles consistixen en discursos sense interrupció i les atres quatre parts consistixen en preguntes entre dos [[Oratòria|oradors]], un de cada equip. Ademés, abdós bandos conten en una determinada cantitat de temps que poden solicitar durant el transcurs del debat a fi de preparar la seua estratègia d'equip i coordinar les argumentacions o #refutació. Dit temps, comunament no excedix els huit minuts i cada equip pot solicitar-ho per fraccions o en una única instància.

El format [[Karl Popper]], basat en el [[Filosofia|filòsof]] del mateix nom, és la forma de debat més clàssic i generalment el primer en deprendre. Es basa en una lluita de dos punts de vista argumentats: "afirmatiu" i "negatiu", sobre un tema polèmic. L'equip afirmatiu oferix arguments en respal a la proposta, i una postura negativa discutix contra ella. S'espera que abdós equips responguen l'u a l'atre els arguments, donant lloc a un intercanvi d'idees a partir de l'investigació neutral, que cada grup va fer abans del debat.  

 

Per lo anterior, este format sol necessitar respals i garanties empíriques en les seues argumentacions. Este format pot dividir-se en dèu parts, sis d'elles consistixen en discursos sense interrupció i les atres quatre parts consistixen en preguntes entre dos [[Oratòria|oradors]], un de cada equip. Ademés, abdós bandos conten en una determinada cantitat de temps que poden solicitar durant el transcurs del debat a fi de preparar la seua estratègia d'equip i coordinar les argumentacions o refutació. Dit temps, comunment no excedix els huit minuts i cada equip pot solicitar-ho per fraccions o en una única instància.

=== Lincoln-Douglas ===

=== Lincoln-Douglas ===

Prové dels debats sostinguts entre [[Abraham Lincoln]] i [[Stephen A. Douglas]] en l'any [[1858]], els temes del qual se centraven en els tòpics de la [[esclavitut]], la [[moral]] i els valors. Va sorgir també com una reacció a la desmesura del debat de política d'equip, establint-se ací una discussió de dos persones. Conseqüent en la raïl del seu naiximent, este tipo de format tracta de controvèrsia d'índole valòrica. Aixina, a diferència del debat polític, el format *LD no requerix d'arguments que es basen en estadístiques o senyes empíriques, sino que és un debat de caràcter eminentment valòric que el seu sustente són els principis morals i la llògica en que l'orador els ampra per a sostindre la seua postura. Consta de sèt etapes, de les quals dos corresponen a discursos argumentatius, tres a discursos de refutació i dos a preguntes creuades.

Prové dels debats sostinguts entre [[Abraham Lincoln]] i [[Stephen A. Douglas]] en l'any [[1858]], els temes del qual se centraven en els tòpics de l'[[esclavitut]], la [[moral]] i els valors. Va sorgir també com una reacció a la desmesura del debat de política d'equip, establint-se ací una discussió de dos persones. Conseqüent en la raïl del seu naiximent, este tipo de format tracta de controvèrsia d'índole valòrica. Aixina, a diferència del debat polític, el format LD no requerix d'arguments que es basen en estadístiques o senyes empíriques, sino que és un debat de caràcter eminentment valòric que el seu sustente són els principis morals i la llògica en que l'orador els ampra per a sostindre la seua postura. Consta de sèt etapes, de les quals dos corresponen a discursos argumentatius, tres a discursos de refutació i dos a preguntes creuades.

== Passos a seguir durant la realisació del debat ==

== Passos a seguir durant la realisació del debat ==

* Organisació d'equips de treball.

* Organisació d'equips de treball.

* Preparar participació per al debat.

* Preparar participació per al debat.

*hipòtesis i tesis plantejada

* Hipòtesis i tesis plantejada

* Portar a terme el debat.

* Portar a terme el debat.

* El coordinador deu ajudar a completar el tema.

* El coordinador deu ajudar a completar el tema.

* Anunciar el tema i ubicar-ho dins del procés.

* Anunciar el tema i ubicar-ho dins del procés.

* Descriure l'activitat.

* Descriure l'activitat.

* Formular la primera pregunta i donar la paraula @en orden a els participants.

* Formular la primera pregunta i donar la paraula en orden als participants.

* Eixercitar durant la discussió el paper de moderador.

* Eixercitar durant la discussió el paper de moderador.

* En terminar el debat, el secretari tractarà d'aplegar al consens sobre les conclusions.

* En terminar el debat, el secretari tractarà d'aplegar al consens sobre les conclusions.

* Els [[argument]]s a favor es diuen proves i els que estan en contra es diuen objeccions.

* Els [[argument]]s a favor es diuen proves i els que estan en contra es diuen objeccions.

* Pels primers, s'intenta demostrar la validea de les afirmacions o arguments de la part.  

* Pels primers, s'intenta demostrar la validea de les afirmacions o arguments de la part.  

* Pels segons, s'intentarà mostrar els errors de la *contraparte.

* Pels segons, s'intentarà mostrar els errors de la contrapart.

=== Arguments llògics racionals ===

=== Arguments llògics racionals ===

* Nexes causals: Les raons es presenten com la causa que provoca la conclusió: un és causa d'un atre. Per eixemple: Córrer 5 quilómetros diaris produïx un benestar general del sistema cardiovascular. Córrega per la seua vida.  

* Nexes causals: Les raons es presenten com la causa que provoca la conclusió: un és causa d'un atre. Per eixemple: Córrer 5 quilómetros diaris produïx un benestar general del sistema cardiovascular. Córrega per la seua vida.  

* Analògics: Raonament basat en l'existència d'atributs semblants en sers o coses diferents. Per eixemple: Deu haver una preocupació permanent pel mig ambient, igual que per un auto. Este es deu mantindre net, reparar-ho quan es requerixca i usar d'un modo racional els seus beneficis.  

* Analògics: Raonament basat en l'existència d'atributs semblants en sers o coses diferents. Per eixemple: Deu haver una preocupació permanent pel mig ambient, igual que per un auto. Este es deu mantindre net, reparar-ho quan es requerixca i usar d'un modo racional els seus beneficis.  

* Per generalisació: A partir de varis casos similars, es pot generalisar una tesis comuna a tots ells, comprovant-la per mig de solució.

* Per generalisació: A partir de varis casos similars, es pot generalisar una tesis comú a tots ells, comprovant-la per mig de solució.

=== Falàcies ===

=== Falàcies ===

{{AP|Falàcia}}

{{AP|Falàcia}}

Un bon argument deu aportar respal suficient per a acceptar la conclusió, i les premisses deuen estar relacionades en la conclusió. Una argumentació insuficient és considerada una [[falàcia]].  

Un bon argument deu aportar respal suficient per a acceptar la conclusió, i les premisses deuen estar relacionades en la conclusió. Una argumentació insuficient és considerada una [[falàcia]].  

;Per eixemple

Per eixemple:

“La meua primera nóvia em va traïcionar, per lo que totes les dònes són traïdores” (la cantitat de casos no és suficient per a concloure, per lo que es denomina conclusió afanyada); “Estic en desacort en les pràctiques educacionals de la professora" (les raons que planteja no tenen relació en la conclusió: raó irrellevant); “Sostinc que els extraterrestres existixen. L'atre dia varen entrevistar a Juanito Pérez en la tele, i va contar cóm va ser seqüestrat per ells” (la raó que planteja per a concloure no pot ser acceptada universalment: premissa problemàtica). Despuix seguix sense aclarir les coses.

* “La meua primera nóvia em va traïcionar, per lo que totes les dònes són traïdores” (la cantitat de casos no és suficient per a concloure, per lo que es denomina conclusió afanyada).

* “Estic en desacort en les pràctiques educacionals de la professora" (les raons que planteja no tenen relació en la conclusió: raó irrellevant).

* “Sostinc que els extraterrestres existixen. L'atre dia varen entrevistar a Juanito Pérez en la tele, i va contar cóm va ser seqüestrat per ells” (la raó que planteja per a concloure no pot ser acceptada universalment: premissa problemàtica). Despuix seguix sense aclarir les coses.

== Funcions i virtuts d'un debat ==

== Funcions i virtuts d'un debat ==