2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{atres usos|consens científic|el concepte de debat científic}} {{atres usos|método socràtic|el concepte en Filosofia}} El '''debat '''és un acte de...»
{{atres usos|consens científic|el concepte de debat científic}}
{{atres usos|método socràtic|el concepte en [[Filosofia]]}}
El '''debat '''és un acte de comunicació i exposició d'idees diferents sobre un mateix tema entre dos o més persones, el que serà més complet a mesura que els arguments exposts vagen aumentant en cantitat i en solidea dels seus motius. La finalitat directa i exposta a conéixer les postures, bases i arguments funcionals, de les distintes parts d'una discussió indirectament pot complir un rol d'aprenentage i enriquiment per a els qui participen en un debat, poden eventualment canviar a una atra postura o profundisar i enriquir la pròpia, encara que això no és la finalitat o el principal motiu d'un debat.
Segons la seua espontaneïtat, el debat es classifica en aquells formals, els que tenen un format *pre-establit, aixina com el tema específic a discutir, i que conten en un moderador; i aquells informals no és prèviament acordat, no existix un moderador directe, i prima la llibertat d'argumentació.
== Alguns formats de debat ==
=== Karl Popper ===
El format [[Karl Popper]], basat en el [[Filosofia|filòsof]] del mateix nom, és la forma de debat més clàssic i generalment el primer en deprendre. Es basa en una lluita de dos punts de vista argumentats: "afirmatiu" i "negatiu", sobre un tema polèmic. L'equip afirmatiu oferix arguments en respal a la proposta, i una postura negativa discutix contra ella. S'espera que abdós equips responguen l'u a l'atre els arguments, donant lloc a un intercanvi d'idees a partir de l'investigació neutral, que cada grup va fer abans del debat. Per lo anterior, este format sol necessitar respals i garanties empíriques en les seues argumentacions. Este format pot dividir-se en dèu parts, sis d'elles consistixen en discursos sense interrupció i les atres quatre parts consistixen en preguntes entre dos [[Oratòria|oradors]], un de cada equip. Ademés, abdós bandos conten en una determinada cantitat de temps que poden solicitar durant el transcurs del debat a fi de preparar la seua estratègia d'equip i coordinar les argumentacions o #refutació. Dit temps, comunament no excedix els huit minuts i cada equip pot solicitar-ho per fraccions o en una única instància.
=== Lincoln-Douglas ===
Prové dels debats sostinguts entre [[Abraham Lincoln]] i [[Stephen A. Douglas]] en l'any [[1858]], els temes del qual se centraven en els tòpics de la [[esclavitut]], la [[moral]] i els valors. Va sorgir també com una reacció a la desmesura del debat de política d'equip, establint-se ací una discussió de dos persones. Conseqüent en la raïl del seu naiximent, este tipo de format tracta de controvèrsia d'índole valòrica. Aixina, a diferència del debat polític, el format *LD no requerix d'arguments que es basen en estadístiques o senyes empíriques, sino que és un debat de caràcter eminentment valòric que el seu sustente són els principis morals i la llògica en que l'orador els ampra per a sostindre la seua postura. Consta de sèt etapes, de les quals dos corresponen a discursos argumentatius, tres a discursos de refutació i dos a preguntes creuades.
== Passos a seguir durant la realisació del debat ==
* Es definix el tema o problema sobre el qual es vol debatre.
* Organisació d'equips de treball.
* Preparar participació per al debat.
*hipòtesis i tesis plantejada
* Portar a terme el debat.
* El coordinador deu ajudar a completar el tema.
* Evaluació tècnica.
== Regles per a la seua realisació ==
Els qui van a debatre deuran conéixer plenament el tema a debatre.
Durant el debat el moderador deu:
* Posar en consideració l'objectiu del tema.
* Anunciar el tema i ubicar-ho dins del procés.
* Descriure l'activitat.
* Formular la primera pregunta i donar la paraula @en orden a els participants.
* Eixercitar durant la discussió el paper de moderador.
* En terminar el debat, el secretari tractarà d'aplegar al consens sobre les conclusions.
* Donar a conéixer l'objectiu de la realisació del debat.
* Posseir bona informació.
== Recomanacions per a participar en un debat popular ==
Per a desenrollar i portar a bon terme els eixercicis de Debat, resulta molt important que tant l'emissor com el receptor, consideren els següents punts:
* Ser breu i concret en parlar.
* Ser tolerant respecte a les diferències.
* No subestimar a l'atre.
* No parlar en excés per a aixina deixar intervindre als demés, evitant la tendència al monòlec i la monotonia.
* No burlar-se de l'intervenció de ningú.
* Evitar els crits per a acallar a l'interlocutor.
* Parlar en seguritat i llibertat, sense temor a la crítica.
* Acompanyar les crítiques en propostes.
* Sentir atentament a l'interlocutor per a respondre de forma adequada.
* Articular correctament els sons, amprant un to de veu adequat a la situació concreta d'entonament i al contingut del mensage (interrogat, exclamació, sons indicatius de fin d'enunciació, pauses, etc).
* No usar cap tipo d'argument que este lligat a la fe o qualsevol dogma, açò per la naturalea subjectiva de les creències religioses.
== Arguments ==
* Els [[argument]]s a favor es diuen proves i els que estan en contra es diuen objeccions.
* Pels primers, s'intenta demostrar la validea de les afirmacions o arguments de la part.
* Pels segons, s'intentarà mostrar els errors de la *contraparte.
=== Arguments llògics racionals ===
* Sintomàtics o per signe: Les raons es presenten en forma d'indicis, signes o síntomes que conduïxen a una breu conclusió. Per eixemple: No seria estrany que Juan tinguera un infart. Menja, beu , fuma en excés, ademés treballa massa.
* Nexes causals: Les raons es presenten com la causa que provoca la conclusió: un és causa d'un atre. Per eixemple: Córrer 5 quilómetros diaris produïx un benestar general del sistema cardiovascular. Córrega per la seua vida.
* Analògics: Raonament basat en l'existència d'atributs semblants en sers o coses diferents. Per eixemple: Deu haver una preocupació permanent pel mig ambient, igual que per un auto. Este es deu mantindre net, reparar-ho quan es requerixca i usar d'un modo racional els seus beneficis.
* Per generalisació: A partir de varis casos similars, es pot generalisar una tesis comuna a tots ells, comprovant-la per mig de solució.
=== Falàcies ===
{{AP|Falàcia}}
Un bon argument deu aportar respal suficient per a acceptar la conclusió, i les premisses deuen estar relacionades en la conclusió. Una argumentació insuficient és considerada una [[falàcia]].
;Per eixemple
“La meua primera nóvia em va traïcionar, per lo que totes les dònes són traïdores” (la cantitat de casos no és suficient per a concloure, per lo que es denomina conclusió afanyada); “Estic en desacort en les pràctiques educacionals de la professora" (les raons que planteja no tenen relació en la conclusió: raó irrellevant); “Sostinc que els extraterrestres existixen. L'atre dia varen entrevistar a Juanito Pérez en la tele, i va contar cóm va ser seqüestrat per ells” (la raó que planteja per a concloure no pot ser acceptada universalment: premissa problemàtica). Despuix seguix sense aclarir les coses.
== Funcions i virtuts d'un debat ==
* Com a eixercici per a l'intelecte ya que servix per a desenrollar múltiples habilitats.
* Per a reforçar i millorar la personalitat, en aspectes com l'autoestima, seguritat, confiança, expressió verbal i corporal.
* Eleva el criteri per a prendre una decisió ya que ensenya a expondre les ventages i desventages d'un punt de vista.
* Com a mig per a alcançar la pluralisació sobre idees.
* Com a mig informatiu/expositiu ya que com a espectador d'un debat es pot aplegar a clarificar molt sobre el tema tractat o a debatre.
Aixina mateix s'eixerciten habilitats específiques com:
* Escolta crítica.
* Raonament i pensament crític.
* Estructuració d'idees.
* Resposta ràpida i adequada.
* Expressió oral efectiva.
* [[Dialèctica]]
* [[Conversació]]
* [[Falàcia]]
* [[Prejuí cognitiu]]
* [[Pensament crític]]
* [[Controvèrsia]]
== Referències ==
{{Llistaref}}
* Expressió Verbal en l'Àmbit Professional, 2011, Tecnològic de *Monterrey, Campus Pobla.
== Enllaços externs ==
{{Wikcionario}}
{{Commonscat|Debating}}
* [http://www.unab.cl/extension/sociedad_debates/formatos_debates.asp Societat de Debats: Format de Debats. Extensió Universitat Andrés Bell, Chile.]
[[Categoria:Debats| ]]
{{atres usos|método socràtic|el concepte en [[Filosofia]]}}
El '''debat '''és un acte de comunicació i exposició d'idees diferents sobre un mateix tema entre dos o més persones, el que serà més complet a mesura que els arguments exposts vagen aumentant en cantitat i en solidea dels seus motius. La finalitat directa i exposta a conéixer les postures, bases i arguments funcionals, de les distintes parts d'una discussió indirectament pot complir un rol d'aprenentage i enriquiment per a els qui participen en un debat, poden eventualment canviar a una atra postura o profundisar i enriquir la pròpia, encara que això no és la finalitat o el principal motiu d'un debat.
Segons la seua espontaneïtat, el debat es classifica en aquells formals, els que tenen un format *pre-establit, aixina com el tema específic a discutir, i que conten en un moderador; i aquells informals no és prèviament acordat, no existix un moderador directe, i prima la llibertat d'argumentació.
== Alguns formats de debat ==
=== Karl Popper ===
El format [[Karl Popper]], basat en el [[Filosofia|filòsof]] del mateix nom, és la forma de debat més clàssic i generalment el primer en deprendre. Es basa en una lluita de dos punts de vista argumentats: "afirmatiu" i "negatiu", sobre un tema polèmic. L'equip afirmatiu oferix arguments en respal a la proposta, i una postura negativa discutix contra ella. S'espera que abdós equips responguen l'u a l'atre els arguments, donant lloc a un intercanvi d'idees a partir de l'investigació neutral, que cada grup va fer abans del debat. Per lo anterior, este format sol necessitar respals i garanties empíriques en les seues argumentacions. Este format pot dividir-se en dèu parts, sis d'elles consistixen en discursos sense interrupció i les atres quatre parts consistixen en preguntes entre dos [[Oratòria|oradors]], un de cada equip. Ademés, abdós bandos conten en una determinada cantitat de temps que poden solicitar durant el transcurs del debat a fi de preparar la seua estratègia d'equip i coordinar les argumentacions o #refutació. Dit temps, comunament no excedix els huit minuts i cada equip pot solicitar-ho per fraccions o en una única instància.
=== Lincoln-Douglas ===
Prové dels debats sostinguts entre [[Abraham Lincoln]] i [[Stephen A. Douglas]] en l'any [[1858]], els temes del qual se centraven en els tòpics de la [[esclavitut]], la [[moral]] i els valors. Va sorgir també com una reacció a la desmesura del debat de política d'equip, establint-se ací una discussió de dos persones. Conseqüent en la raïl del seu naiximent, este tipo de format tracta de controvèrsia d'índole valòrica. Aixina, a diferència del debat polític, el format *LD no requerix d'arguments que es basen en estadístiques o senyes empíriques, sino que és un debat de caràcter eminentment valòric que el seu sustente són els principis morals i la llògica en que l'orador els ampra per a sostindre la seua postura. Consta de sèt etapes, de les quals dos corresponen a discursos argumentatius, tres a discursos de refutació i dos a preguntes creuades.
== Passos a seguir durant la realisació del debat ==
* Es definix el tema o problema sobre el qual es vol debatre.
* Organisació d'equips de treball.
* Preparar participació per al debat.
*hipòtesis i tesis plantejada
* Portar a terme el debat.
* El coordinador deu ajudar a completar el tema.
* Evaluació tècnica.
== Regles per a la seua realisació ==
Els qui van a debatre deuran conéixer plenament el tema a debatre.
Durant el debat el moderador deu:
* Posar en consideració l'objectiu del tema.
* Anunciar el tema i ubicar-ho dins del procés.
* Descriure l'activitat.
* Formular la primera pregunta i donar la paraula @en orden a els participants.
* Eixercitar durant la discussió el paper de moderador.
* En terminar el debat, el secretari tractarà d'aplegar al consens sobre les conclusions.
* Donar a conéixer l'objectiu de la realisació del debat.
* Posseir bona informació.
== Recomanacions per a participar en un debat popular ==
Per a desenrollar i portar a bon terme els eixercicis de Debat, resulta molt important que tant l'emissor com el receptor, consideren els següents punts:
* Ser breu i concret en parlar.
* Ser tolerant respecte a les diferències.
* No subestimar a l'atre.
* No parlar en excés per a aixina deixar intervindre als demés, evitant la tendència al monòlec i la monotonia.
* No burlar-se de l'intervenció de ningú.
* Evitar els crits per a acallar a l'interlocutor.
* Parlar en seguritat i llibertat, sense temor a la crítica.
* Acompanyar les crítiques en propostes.
* Sentir atentament a l'interlocutor per a respondre de forma adequada.
* Articular correctament els sons, amprant un to de veu adequat a la situació concreta d'entonament i al contingut del mensage (interrogat, exclamació, sons indicatius de fin d'enunciació, pauses, etc).
* No usar cap tipo d'argument que este lligat a la fe o qualsevol dogma, açò per la naturalea subjectiva de les creències religioses.
== Arguments ==
* Els [[argument]]s a favor es diuen proves i els que estan en contra es diuen objeccions.
* Pels primers, s'intenta demostrar la validea de les afirmacions o arguments de la part.
* Pels segons, s'intentarà mostrar els errors de la *contraparte.
=== Arguments llògics racionals ===
* Sintomàtics o per signe: Les raons es presenten en forma d'indicis, signes o síntomes que conduïxen a una breu conclusió. Per eixemple: No seria estrany que Juan tinguera un infart. Menja, beu , fuma en excés, ademés treballa massa.
* Nexes causals: Les raons es presenten com la causa que provoca la conclusió: un és causa d'un atre. Per eixemple: Córrer 5 quilómetros diaris produïx un benestar general del sistema cardiovascular. Córrega per la seua vida.
* Analògics: Raonament basat en l'existència d'atributs semblants en sers o coses diferents. Per eixemple: Deu haver una preocupació permanent pel mig ambient, igual que per un auto. Este es deu mantindre net, reparar-ho quan es requerixca i usar d'un modo racional els seus beneficis.
* Per generalisació: A partir de varis casos similars, es pot generalisar una tesis comuna a tots ells, comprovant-la per mig de solució.
=== Falàcies ===
{{AP|Falàcia}}
Un bon argument deu aportar respal suficient per a acceptar la conclusió, i les premisses deuen estar relacionades en la conclusió. Una argumentació insuficient és considerada una [[falàcia]].
;Per eixemple
“La meua primera nóvia em va traïcionar, per lo que totes les dònes són traïdores” (la cantitat de casos no és suficient per a concloure, per lo que es denomina conclusió afanyada); “Estic en desacort en les pràctiques educacionals de la professora" (les raons que planteja no tenen relació en la conclusió: raó irrellevant); “Sostinc que els extraterrestres existixen. L'atre dia varen entrevistar a Juanito Pérez en la tele, i va contar cóm va ser seqüestrat per ells” (la raó que planteja per a concloure no pot ser acceptada universalment: premissa problemàtica). Despuix seguix sense aclarir les coses.
== Funcions i virtuts d'un debat ==
* Com a eixercici per a l'intelecte ya que servix per a desenrollar múltiples habilitats.
* Per a reforçar i millorar la personalitat, en aspectes com l'autoestima, seguritat, confiança, expressió verbal i corporal.
* Eleva el criteri per a prendre una decisió ya que ensenya a expondre les ventages i desventages d'un punt de vista.
* Com a mig per a alcançar la pluralisació sobre idees.
* Com a mig informatiu/expositiu ya que com a espectador d'un debat es pot aplegar a clarificar molt sobre el tema tractat o a debatre.
Aixina mateix s'eixerciten habilitats específiques com:
* Escolta crítica.
* Raonament i pensament crític.
* Estructuració d'idees.
* Resposta ràpida i adequada.
* Expressió oral efectiva.
* [[Dialèctica]]
* [[Conversació]]
* [[Falàcia]]
* [[Prejuí cognitiu]]
* [[Pensament crític]]
* [[Controvèrsia]]
== Referències ==
{{Llistaref}}
* Expressió Verbal en l'Àmbit Professional, 2011, Tecnològic de *Monterrey, Campus Pobla.
== Enllaços externs ==
{{Wikcionario}}
{{Commonscat|Debating}}
* [http://www.unab.cl/extension/sociedad_debates/formatos_debates.asp Societat de Debats: Format de Debats. Extensió Universitat Andrés Bell, Chile.]
[[Categoria:Debats| ]]