Llínea 118: |
Llínea 118: |
| | | |
| == La conversió d'Anglaterra al protestantisme == | | == La conversió d'Anglaterra al protestantisme == |
− | [[Archiu:Elizabeth I *Rainbow *Portrait.*jpg|*miniaturadeimagen|Retrate de la reina Isabel I, conegut com a ''Retrat del *Arcoíris'', c.&*nbsp;1600, una representació [[Alegoria|*alegórica]] de la reina.]] | + | [[Archiu:Elizabeth I Rainbow Portrait.jpg|thumb|Retrate de la reina Isabel I, conegut com a ''Retrat de l'Arc de Sant Martí'', c. 1600, una representació [[Alegoria|alegòrica]] de la reina.]] |
− | [[Archiu:Elizabeth-I-Allegorical-Po.jpg|thumb|Retrate d'Isabel I, pintat despuix de 1620, durant la primera renaixença de l'interés en el seu regnat. El Temps dorm a la seua dreta i la Mort mira sobre el seu muscle esquerre; dos ''[[Putto|putti]]'' sostenen la corona sobre el seu cap.<ref>Strong, 163–164.</*ref>]] | + | [[Archiu:Elizabeth-I-Allegorical-Po.jpg|thumb|Retrate d'Isabel I, pintat despuix de 1620, durant la primera renaixença de l'interés en el seu regnat. El Temps dorm a la seua dreta i la Mort mira sobre el seu muscle esquerre; dos ''[[Putto|putti]]'' sostenen la corona sobre el seu cap.<ref>Strong, 163–164.</ref>]] |
| Un dels fets més destacats del regnat d'Isabel és la transformació de [[Anglaterra]], un país majoritàriament catòlic, en un país majoritàriament protestant. [[María Tudor|María]], germana d'Isabel, havia restaurat el catolicisme durant la seua época de govern, fins a tal punt que Isabel no va trobar a cap bisbe important que oficiara la seua coronació i va tindre que recórrer al bisbe de [[Carlisle]]. | | Un dels fets més destacats del regnat d'Isabel és la transformació de [[Anglaterra]], un país majoritàriament catòlic, en un país majoritàriament protestant. [[María Tudor|María]], germana d'Isabel, havia restaurat el catolicisme durant la seua época de govern, fins a tal punt que Isabel no va trobar a cap bisbe important que oficiara la seua coronació i va tindre que recórrer al bisbe de [[Carlisle]]. |
| | | |
− | Ya en [[1559]], Isabel, suprema governadora de l'iglésia anglesa, va proclamar el [[Acta d'Uniformitat]], que obligava a usar una versió revisada del [[*Devocionario]] d'Eduardo VAIG VORE - un llibre protestant - en els oficis i a anar a l'iglésia tots els dumenges, i el [[Acta de Supremacia]] que forçava als empleats de la corona a reconéixer per mig de jurament la subordinació de l'iglésia anglesa a la monarquia. La majoria dels bisbes catòlics instaurats per María es varen negar a acceptar estos canvis, i varen ser deposts i substituïts per persones favorables a les tesis de la reina. | + | Ya en [[1559]], Isabel, suprema governadora de l'iglésia anglesa, va proclamar el [[Acta d'Uniformitat]], que obligava a usar una versió revisada del [[Devocionàrio]] d'Eduardo VAIG VORE - un llibre protestant - en els oficis i a anar a l'iglésia tots els dumenges, i el [[Acta de Supremacia]] que forçava als empleats de la corona a reconéixer per mig de jurament la subordinació de l'iglésia anglesa a la monarquia. La majoria dels bisbes catòlics instaurats per María es varen negar a acceptar estos canvis, i varen ser deposts i substituïts per persones favorables a les tesis de la reina. |
| | | |
| Isabel va intentar durant els seus primers anys una política de tolerància cap als catòlics; no obstant, les rebelions de [[1569]] i [[1571]] i la bula papal d'excomunió de [[1570]], varen obligar a la reina a endurir les seues mesures contra els catòlics. Entre [[1584]] i [[1585]] es va aprovar una llei que condenava a mort a aquells sacerdots catòlics que s'hagueren ordenat despuix de l'ascens de la reina en [[1559]]. Degut en part a la persecució, en part a l'identificació de protestantisme i patriotisme durant la guerra contra [[Espanya]] i a l'envelliment(i posterior decés) dels sacerdots catòlics, el país s'havia convertit efectivament en protestant para quan la reina va fallir en [[1603]]. | | Isabel va intentar durant els seus primers anys una política de tolerància cap als catòlics; no obstant, les rebelions de [[1569]] i [[1571]] i la bula papal d'excomunió de [[1570]], varen obligar a la reina a endurir les seues mesures contra els catòlics. Entre [[1584]] i [[1585]] es va aprovar una llei que condenava a mort a aquells sacerdots catòlics que s'hagueren ordenat despuix de l'ascens de la reina en [[1559]]. Degut en part a la persecució, en part a l'identificació de protestantisme i patriotisme durant la guerra contra [[Espanya]] i a l'envelliment(i posterior decés) dels sacerdots catòlics, el país s'havia convertit efectivament en protestant para quan la reina va fallir en [[1603]]. |