6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 23:
Llínea 23: − + Llínea 36:
Llínea 36: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Henry VIII and Anne Boleyn.png|thumb|left|250px|Enrique VIII i Ana Bolena, pares d'Isabel I.]]
[[Archiu:Henry VIII and Anne Boleyn.png|thumb|left|250px|Enrique VIII i Ana Bolena, pares d'Isabel I.]]
[[Archiu:Embroidered bookbinding Elizabeth I.jpg|thumb|''[[The Miroir or Glasse of the Synneful Soul]]'', una traducció del francés, per Elizabeth, presentat en [[Catalina Parr]] en 1544. L'unió brodada en el monograma per a KP "Katherine Parr" es creu que ha segut treballat per Elizabeth.<ref>Davenport, 32.</ref>]]
[[Archiu:Embroidered bookbinding Elizabeth I.jpg|thumb|''[[The Miroir or Glasse of the Synneful Soul]]'', una traducció del francés, per Elizabeth, presentat en [[Catalina Parr]] en 1544. L'unió brodada en el monograma per a KP "Katherine Parr" es creu que ha segut treballat per Elizabeth.<ref>Davenport, 32.</ref>]]
Isabel va nàixer en el [[palau de Placentia]], el [[7 de setembre]] de [[1533]], sent la filla de [[Enrique VIII d'Anglaterra]] i de la seua segona esposa, [[Ana Bolena]]. Enrique hauria preferit un varó per a assegurar la successió de la casa [[dinastia Tudor|Tudor]] pero, despuix del seu naiximent, Isabel es va convertir en princesa hereua al tro d'Anglaterra. En ser Ana incapaç de donar un hereu al rei, est va ordenar eixecutar-la baix l'acusació de traïció (l'adulteri al rei es considerava traïció) i [[bruixeria]], per haver mantingut relacions incestuoses en el seu germà ([[19 de maig]] de [[1536]]); càrrecs que són considerats hui com a falsos, encara que existixen cartes creuades entre la reina María I Tudor, germana d'Isabel, i el seu espós, el rei Felipe II d'Espanya, en les que María informava al seu espós que no considerava a Isabel la seua llegítima successora per ser filla del músic Mark Smeaton, #lo que donaria hui en dia una bolcada a l'inocència d'Ana Bolena en la seua acusació d'adulteri. Quan la seua mare va morir, va ser deixada al recapte de Lady Margaret Bryan fins que el seu germà va nàixer i despuix va ser educada per Katherine Ashley. Isabel tenia llavors tres anys quan va ser declarada filla illegítima, per #lo que va perdre el seu títul de princesa. Va viure retirada de la Cort, llunt del seu pare i de les seues successives esposes, encara que l'última d'estes, [[Catalina Parr]], va mediar per a que pare i filla es reconciliaren. Isabel, gràcies al [[Acta de Successió]] de [[1544]], va recobrar els seus drets en la llínea successòria, darrere del seu germà, el [[Eduardo VI d'Anglaterra|príncip Eduardo]], fill de Jane Seymour i de la seua germana, [[María Tudor]], filla de [[Catalina d'Aragó]], que també va ser restituïda en eixa mateixa Acta de Successió.
Isabel va nàixer en el [[palau de Placentia]], el [[7 de setembre]] de [[1533]], sent la filla de [[Enrique VIII d'Anglaterra]] i de la seua segona esposa, [[Ana Bolena]]. Enrique hauria preferit un varó per a assegurar la successió de la casa [[dinastia Tudor|Tudor]] pero, despuix del seu naiximent, Isabel es va convertir en princesa hereua al tro d'Anglaterra. En ser Ana incapaç de donar un hereu al rei, est va ordenar eixecutar-la baix l'acusació de traïció (l'adulteri al rei es considerava traïció) i [[bruixeria]], per haver mantingut relacions incestuoses en el seu germà ([[19 de maig]] de [[1536]]); càrrecs que són considerats hui com a falsos, encara que existixen cartes creuades entre la reina María I Tudor, germana d'Isabel, i el seu espós, el rei Felipe II d'Espanya, en les que María informava al seu espós que no considerava a Isabel la seua llegítima successora per ser filla del músic Mark Smeaton, lo que donaria hui en dia una bolcada a l'inocència d'Ana Bolena en la seua acusació d'adulteri. Quan la seua mare va morir, va ser deixada al recapte de Lady Margaret Bryan fins que el seu germà va nàixer i despuix va ser educada per Katherine Ashley. Isabel tenia llavors tres anys quan va ser declarada filla illegítima, per lo que va perdre el seu títul de princesa. Va viure retirada de la Cort, llunt del seu pare i de les seues successives esposes, encara que l'última d'estes, [[Catalina Parr]], va mediar per a que pare i filla es reconciliaren. Isabel, gràcies al [[Acta de Successió]] de [[1544]], va recobrar els seus drets en la llínea successòria, darrere del seu germà, el [[Eduardo VI d'Anglaterra|príncip Eduardo]], fill de Jane Seymour i de la seua germana, [[María Tudor]], filla de [[Catalina d'Aragó]], que també va ser restituïda en eixa mateixa Acta de Successió.
Entre els seus assistents, durant l'época de l'exili, varen destacar [[Katherine Champernowne]] i [[Matthew Parker]]. La primera va ser inclosa entre els membres de la casa d'Isabel, prèviament a la mort de la seua mare i va mantindre en la futura reina una amistat que es va prolongar fins al seu posterior decés. Matthew Parker va ser el sacerdot favorit d'Ana Bolena, qui li va fer prometre, abans de la seua eixecució, que es preocuparia del benestar de la seua filla.
Entre els seus assistents, durant l'época de l'exili, varen destacar [[Katherine Champernowne]] i [[Matthew Parker]]. La primera va ser inclosa entre els membres de la casa d'Isabel, prèviament a la mort de la seua mare i va mantindre en la futura reina una amistat que es va prolongar fins al seu posterior decés. Matthew Parker va ser el sacerdot favorit d'Ana Bolena, qui li va fer prometre, abans de la seua eixecució, que es preocuparia del benestar de la seua filla.
A l'instant en el que es va desmentir el fet, María, incapaç d'evitar que Isabel la succeïra, va intentar convertir-la al [[Iglésia catòlica|catolicisme]], cosa que esta última va fingir acceptar pese a que en el seu interior va seguir sent fidel a la fe protestant.<ref name=ducheII>{{cita libro|apellidos=Duchein|nom=Michel|títul=Isabel I d'Anglaterra|fechaacceso=26 de novembre de 2013|idioma=espanyol|any=1994|editorial=Vergara|pàgines=109-110|cita=María Tudor, en el seu llit, pensava sobre tota la seua obra de restauració del catolicisme. Va fer demanar a Isabel, en Hatfield que prometera no canviar res de la religió establida, i també que pagara els seus deutes. La tradició protestant pretén que Isabel li va respondre que estava d'acort sobre el segon punt, pero que referent a la religió, actuaria "segons la paraula de Deu, que era la seua única regla". Pero sembla prou improvable, que, en eixe moment, quan anava a tindre que enfrontar les dificultats d'un canvi de regnat, haja utilisat una fòrmula tan imprudent. Jean Dormer, dama d'honor de María dona una versió molt més verosímil: Isabel hauria afirmat solemnement la seua fidelitat al catolicisme i pregat a Deu que la sepultara vixca si mentia. Mai hauria de costar-li proferir eixe tipo de juraments.}}</ref>
A l'instant en el que es va desmentir el fet, María, incapaç d'evitar que Isabel la succeïra, va intentar convertir-la al [[Iglésia catòlica|catolicisme]], cosa que esta última va fingir acceptar pese a que en el seu interior va seguir sent fidel a la fe protestant.<ref name=ducheII>{{cita libro|apellidos=Duchein|nom=Michel|títul=Isabel I d'Anglaterra|fechaacceso=26 de novembre de 2013|idioma=espanyol|any=1994|editorial=Vergara|pàgines=109-110|cita=María Tudor, en el seu llit, pensava sobre tota la seua obra de restauració del catolicisme. Va fer demanar a Isabel, en Hatfield que prometera no canviar res de la religió establida, i també que pagara els seus deutes. La tradició protestant pretén que Isabel li va respondre que estava d'acort sobre el segon punt, pero que referent a la religió, actuaria "segons la paraula de Deu, que era la seua única regla". Pero sembla prou improvable, que, en eixe moment, quan anava a tindre que enfrontar les dificultats d'un canvi de regnat, haja utilisat una fòrmula tan imprudent. Jean Dormer, dama d'honor de María dona una versió molt més verosímil: Isabel hauria afirmat solemnement la seua fidelitat al catolicisme i pregat a Deu que la sepultara vixca si mentia. Mai hauria de costar-li proferir eixe tipo de juraments.}}</ref>
== Primers anys en el poder ==
[[Archiu:Elizabeth I in coronation robes.jpg|thumb|left|Isabel I en la seua coronació, 1559.]]
[[Archiu:Elzbieta przyjmuj ca ambasadoró.jpg|thumb|200px|''Isabel I rebent embaixadors'' ([[idioma anglés|ang.]], ''Queen Elizabeth and the Ambassadors''), 1560.]]
En [[1558]], despuix de la mort de [[María Tudor|María]], Isabel va pujar al tro, sent coronada el [[15 de giner]] de [[1559]], en lo que va anar l'última cerimònia de coronació en llatí de [[Anglaterra]] (a partir del seu successor, [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], el rito de coronació es va realisar en [[llengua anglesa|anglés]]). Isabel era molt més popular que la seua germana [[María Tudor|María]] i es diu que, despuix de la mort d'esta, el poble ho va celebrar pels carrers.
Al començ del seu regnat, la política exterior d'Isabel es va caracterisar per la seua cautelosa relació en la [[Espanya]] de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que s'havia oferit a casar-se en ella en [[1559]], i les seues problemàtiques relacions en [[Escòcia]] i [[França]], país este últim en el que es trobava en guerra degut a que la seua germana [[María Tudor|María]] havia decidit recolzar al seu marit [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] en la guerra casi contínua en la que es trobaven immerses [[Espanya]] i [[França]] des de [[1522]].
La reina de [[Escòcia]], [[María I Stuart|María Stuart]] (neta de [[Margarita Tudor]], germana de [[Enrique VIII]]), estava casada en [[Francisco II de França]]. Encara que residia en [[França]], la seua mare, [[María de Guisa]], part d'una de les més poderoses i catòliques cases nobiliaries franceses, regia el regne en la seua absència, defenent els interessos dels catòlics en [[Escòcia]]. Per la guerra contra [[França]] en la que es trobava immersa [[Anglaterra]], [[Francisco II de França|Francisco II]] va recolzar les pretensions de la seua dòna al tro anglés, mentres que la mare d'esta permetia la presència de tropes franceses en bases escoceses.
Rodejats per l'amenaça francesa, Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] es varen vore forçats a unir forces pese a les seues diferències religioses. Per un costat, i gràcies a la mediació de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], Anglaterra es va sumar al tractat de [[pau de Cateau-Cambrésis]] en [[1559]], en el que Isabel va renunciar formalment a l'última plaça anglesa en el continent, [[Calais]], capturada l'any anterior per [[Francisco de Guisa]], germà de [[María de Guisa]]; pel seu costat, [[França]] es comprometia a retirar el seu respal a les pretensions de [[María I Stuart|María Stuart]] al tro anglés. Durant les celebracions que varen acompanyar a la firma d'este tractat de pau, [[Francisco II de França|Francisco II]] va morir, lo que va provocar en [[1561]] la tornada de la seua esposa [[María I Stuart|María]] a [[Escòcia]].
Ademés, en el mateix any ([[1559]]), Isabel va recolzar la revolució religiosa de [[John Knox]], líder [[protestant]] escocés, que buscava eliminar l'influència catòlica en Escòcia. Isabel va enviar un eixèrcit a sitiar [[Leith]], on es concentraven les tropes franceses, i una armada a bloquejar el [[Fiort de Forth]], on s'esperava que els francesos desembarcaren reforços per a recolzar als escocesos. Encara que el lloc de [[Leith]] va ser un terrible fracàs, l'armada va conseguir impedir el desembarc francés, i va facilitar la victòria rebel, conseguint, despuix de la mort de [[María de Guisa]] en [[1560]], la firma per part de representants de [[María I Stuart|María Stuart]] del [[Tractat d'Edimburc]], que va eliminar l'influència francesa en [[Escòcia]], encara que [[María I Stuart|María]] es va negar sempre a ratificar dit tractat.
Mentrestant, en [[França]], [[Catalina de Médicis]], regente en nom de [[Carlos IX de França|Carlos IX]] despuix de la mort de [[Francisco II de França|Francisco II]], va ser incapaç d'impedir a [[Francisco de Guisa]] portar a terme una matança de [[hugonotes]], en lo que va esclatar una guerra religiosa entre la casa catòlica de Guisa, dirigida per [[Francisco de Guisa|Francisco]], i la casa protestant de [[Casa de Borbón|Borbón]], dirigida pel príncip de [[Príncip de Condé|Condé]], [[Luis I de Borbón-Condé|Luis Borbón]]. Isabel va recolzar la causa protestant, aplegant a comprar a estos últims el port d'[[El Havre]], que pensava intercanviar per [[Calais]] al final de la guerra. No obstant, despuix de la treua entre protestants i catòlics de [[1563]], Isabel va ser incapaç de retindre [[El Havre]] i va firmar una pau en [[França]] en [[1564]].
Despuix de les victòries en [[Escòcia]] i la desafortunada intervenció en [[França]], varen desaparéixer els únics elements comuns de la política exterior d'Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], #lo que es va traduir en una contínua decaiguda de les relacions entre abdós paisos, al mateix temps que en un acostament de [[Anglaterra]] a [[França]].
Des dels primers anys del seu regnat, Isabel va depositar la seua confiança en [[William Cecil|sir William Cecil]]<ref>William Cecil li portava 13 anys. Al moment de la coronació d'Isabel (15 de giner de 1559), William tenia 38 anys, mentres que la Reina tenia 25 anys. Francis Walsignham li portava entre 3 i menys d'un any, entre 25 i 28 anys (es desconeix l'any exacte del seu naiximent).</ref>([[Lord Burghley]] des de [[1572]]), que va ser primer Secretari Real i després Tesorer real fins a la seua mort en [[1598]], moment en el qual la confiança de la reina va passar al fill d'est, [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert Cecil]].
== Referències ==
== Referències ==