Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Garmo Stave Church Winter (edited).JPG|thumb|220px|L'iglésia de fusta de Garmo en invern.]] | | [[Archiu:Garmo Stave Church Winter (edited).JPG|thumb|220px|L'iglésia de fusta de Garmo en invern.]] |
− | La '''iglésia de fusta de Garmo''' és una [[stavkirke]] [[noruega]] de ca. [[1200]] construïda en el municipi de [[Lom (Noruega)|Lom]], [[Oppland]]. Despuix de ser demolida, el seu material va ser traslladat a [[Lillehammer]] i es troba des de [[1921]] en el museu [[Maihaugen]] d'eixa ciutat.
| + | L''''iglésia de fusta de Garmo''' és una [[stavkirke]] [[noruega]] de l'any [[1200]] construïda en el municipi de [[Lom (Noruega)|Lom]], [[Oppland]]. Despuix de ser demolida, el seu material va ser traslladat a [[Lillehammer]] i es troba des de [[1921]] en el museu [[Maihaugen]] d'eixa ciutat. |
| | | |
| == Característiques == | | == Característiques == |
− | Conserva bona part de la fusta original, pero la seua planta de [[creu grega]] és una característica totalment aliena a les stavkirke [[Edat Mija|medievals]]. Consistix de [[nau (arquitectura)|nau]] en [[vestíbul]] occidental i un [[cor (arquitectura)|cor]] de menor esgambi; este últim és una intrusió de [[1730]] i encara que de fusta, va ser construït en una tècnica diferent. El cor no té [[àbsit]], en lloc d'això hi ha una sacristia anexa al costat orient. | + | Conserva bona part de la [[fusta]] original, pero la seua planta de [[creu grega]] és una característica totalment aliena a les stavkirke [[Edat Mija|migevals]]. Consistix de [[nau (arquitectura)|nau]] en [[vestíbul]] occidental i un [[cor (arquitectura)|cor]] de menor esgambi; este últim és una intrusió de [[1730]] i encara que de fusta, va ser construït en una tècnica diferent. El cor no té [[àbsit]], en lloc d'això hi ha una sacristia anexa al costat orient. |
| | | |
− | Ademés de la planta, el seu sostre en dos aigües, la torre del [[travessia (arquitectura)|travessia]] en la seua agulla aguda i els seus [[pinàculs]], i la decoració de [[dragó|dragons]] en l'anguilera del sostre recorden a la [[iglésia de fusta de Lom]], encara que en una versió de menor tamany. | + | Ademés de la planta, el seu sostre en dos aigües, la torre del [[travessia (arquitectura)|travessia]] en la seua agulla aguda i els seus [[pinàculs]], i la decoració de [[dragó|dragons]] en l'anguilera del sostre recorden a l'[[iglésia de fusta de Lom]], encara que en una versió de menor tamany. |
| | | |
− | == Historia == | + | == Història == |
− | El primer edifici va ser tal volta una iglésia en postes enterrats en el sol. Eixe primer temple va sobreviure fins a ca. [[1200]], quan a causa dels danys del clima va ser substituït per l'iglésia actual. S'ha associat la construcció de la primera iglésia en l'iniciativa d'un cap [[viking]] despuix del pelegrinage que va realisar el rei [[Olaf II el Sant]] a través de [[Gudbrandsdal]] al voltant de [[1021]]. | + | El primer edifici va ser tal volta una iglésia en postes enterrats en el sol. Eixe primer temple va sobreviure fins a l'any [[1200]], quan a causa dels danys del clima va ser substituït per l'iglésia actual. S'ha associat la construcció de la primera iglésia en l'iniciativa d'un cap [[viking]] despuix del pelegrinage que va realisar el rei [[Olaf II el Sant]] a través de [[Gudbrandsdal]] al voltant de [[1021]]. |
| | | |
| [[Archiu:Garmo stavkirke.JPG|thumb|270px|Vista des del sur.]] | | [[Archiu:Garmo stavkirke.JPG|thumb|270px|Vista des del sur.]] |
| L'iglésia actual va ser en un principi una senzilla iglésia en nau rectangular i un cor de menor dimensió, i tal volta un [[pati|corredor]] exterior. Despuix, despuix de la [[reforma protestant]], va ser expandida i en [[1690]] es va agregar un [[campanar]]. En [[1730]] l'iglésia va ser novament expandida i va adoptar la seua conformació actual de planta de creu grega, per la construcció d'un transepto en tècnica ''laftverk''. La planta de creu en una característica totalment aliena a les stavkirke primitives, pero en els temples de l'orient de Noruega eixa conformació es va tornar una moda en el [[sigle XVIII]], especialment despuix de la conclusió de la [[Catedral del Salvador d'Oslo]] en la década de 1690. | | L'iglésia actual va ser en un principi una senzilla iglésia en nau rectangular i un cor de menor dimensió, i tal volta un [[pati|corredor]] exterior. Despuix, despuix de la [[reforma protestant]], va ser expandida i en [[1690]] es va agregar un [[campanar]]. En [[1730]] l'iglésia va ser novament expandida i va adoptar la seua conformació actual de planta de creu grega, per la construcció d'un transepto en tècnica ''laftverk''. La planta de creu en una característica totalment aliena a les stavkirke primitives, pero en els temples de l'orient de Noruega eixa conformació es va tornar una moda en el [[sigle XVIII]], especialment despuix de la conclusió de la [[Catedral del Salvador d'Oslo]] en la década de 1690. |
| | | |
− | L'iglésia de Garmo va ser considerada massa menuda per a la [[Parròquia (religió)|parròquia]] en el [[sigle XIX]]. Va ser desmontada en [[1880]] i el seu material va ser venut en una [[subasta]]. Va ser una de les últimes stavkirke en ser derribades, ya que els moviments [[nacionalisme|nacionalistes]] varen jujar a estes com a part fonamental del patrimoni artístic i històric de Noruega. | + | L'iglésia de Garmo va ser considerada massa chicoteta per a la [[Parròquia (religió)|parròquia]] en el [[sigle XIX]]. Va ser desmontada en [[1880]] i el seu material va ser venut en una [[subasta]]. Va ser una de les últimes stavkirke en ser derribades, ya que els moviments [[nacionalisme|nacionalistes]] varen jujar a estes com a part fonamental del patrimoni artístic i històric de Noruega. |
| | | |
| Trond Eklestuen, un habitant de Gudbrandsdal, va comprar la major part de la fusta de la stavkirke, mentres que la [[pila batismal]] i els caps de dragons li les agarrà la [[Universitat d'Oslo|Universitat de Cristianía]]. Algun temps despuix Eklestuen va entaular contacte en el coleccioniste [[Anders Sandvig]], i abdós varen poder reunir gran part del material restant de l'iglésia. El [[30 de juliol]] de [[1921]] es va alçar novament la vella iglésia de Garmo en un nou emplaçament, el museu [[Maihaugen]] de [[Lillehammer]], a on va ser donat. Totes les peces noves varen ser marcades per a distinguir-les del material original. | | Trond Eklestuen, un habitant de Gudbrandsdal, va comprar la major part de la fusta de la stavkirke, mentres que la [[pila batismal]] i els caps de dragons li les agarrà la [[Universitat d'Oslo|Universitat de Cristianía]]. Algun temps despuix Eklestuen va entaular contacte en el coleccioniste [[Anders Sandvig]], i abdós varen poder reunir gran part del material restant de l'iglésia. El [[30 de juliol]] de [[1921]] es va alçar novament la vella iglésia de Garmo en un nou emplaçament, el museu [[Maihaugen]] de [[Lillehammer]], a on va ser donat. Totes les peces noves varen ser marcades per a distinguir-les del material original. |
| | | |
| == Inventari == | | == Inventari == |
− | Entre l'inventari medieval de l'iglésia es troba la pila bautismal i una pintura. Vàries pintures més es troben actualment en el [[museu de Glomdal]] de [[Elverum]], i els caps de dragons originals en l'Universitat d'Oslo. L'arc del cor està en la moderna iglésia de Garmo, mentres que el [[retaule]], el [[púlpit]] i vàries pintures pertanyen a una colecció privada propietat privada en [[Lom (Noruega)|Lom]]. | + | Entre l'inventari migeval de l'iglésia es troba la pila bautismal i una pintura. Vàries pintures més es troben actualment en el [[museu de Glomdal]] de [[Elverum]], i els caps de dragons originals en l'[[Universitat d'Oslo]]. L'arc del cor està en la moderna iglésia de Garmo, mentres que el [[retaule]], el [[púlpit]] i vàries pintures pertanyen a una colecció privada propietat privada en [[Lom (Noruega)|Lom]]. |
| | | |
− | La pila batismal és de [[sabonet]] i és una peça [[art romànic|romànica]] del [[sigle XII]], elaborada en el nort de Gudbrandsdal. Conserva una tapa de fusta, també medieval, que servia per a resguardar el [[aigua beneïda]] i evitar el seu robo i el seu us en fetilleria. | + | La pila batismal és de [[sabonet]] i és una peça [[art romànic|romànica]] del [[sigle XII]], elaborada en el nort de Gudbrandsdal. Conserva una tapa de fusta, també migeval, que servia per a resguardar el [[aigua beneïda]] i evitar el seu robo i el seu us en fetilleria. |
| | | |
| El púlpit és original de l'iglésia de Hustad, en [[Romsdal]], i és una obra de l'artiste Peder Knudsen Kjørsvik de ca. [[1730]]. El retaule és una peça de Sigvard Guttomsen de [[1695]]. | | El púlpit és original de l'iglésia de Hustad, en [[Romsdal]], i és una obra de l'artiste Peder Knudsen Kjørsvik de ca. [[1730]]. El retaule és una peça de Sigvard Guttomsen de [[1695]]. |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| Encara que és part de la colecció d'un museu, l'iglésia encara realisa servicis religiosos ocasionalment, en especial durant el [[solstici d'estiu]]. | | Encara que és part de la colecció d'un museu, l'iglésia encara realisa servicis religiosos ocasionalment, en especial durant el [[solstici d'estiu]]. |
| | | |
| + | [[Categoria:Arquitectura]] |
| + | [[Categoria:Arquitectura en Noruega del sigle XIII]] |
| [[Categoria:Stavkirke de Noruega|Garmo]] | | [[Categoria:Stavkirke de Noruega|Garmo]] |
− | [[Categoria:Arquitectura en Noruega del sigle XIII]]
| |