Canvis

Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria|Mandat francés]]. Els [[França|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], la qual cosa va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].

Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria|Mandat francés]]. Els [[França|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], la qual cosa va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].

A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].

A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].