Canvis

*L'[[Església Catòlica Romana]] ha acceptat el Big Bang com una descripció de l'orige de l'univers. S'ha sugerit que la teoria del Big Bang és compatible en les vies de sant [[Tomàs d'Aquino]], en especial en la primera d'elles sobre el moviment, aixina com en la quinta.

*L'[[Església Catòlica Romana]] ha acceptat el Big Bang com una descripció de l'orige de l'univers. S'ha sugerit que la teoria del Big Bang és compatible en les vies de sant [[Tomàs d'Aquino]], en especial en la primera d'elles sobre el moviment, aixina com en la quinta.

*Alguns estudiants del [[Kabbalah]], el [[deisme]] i atres fes no antropomòrfiques, concorden en la teoria del Big Bang, conectant-la per eixemple en la teoria de la "retracció divina" ''([[tzimtzum]])'' com és explicat pel judeu [[Maimònides|Moisés Maimònides]].

*Alguns estudiants del [[Kabbalah]], el [[deisme]] i atres fes no antropomòrfiques, concorden en la teoria del Big Bang, conectant-la per eixemple en la teoria de la "retracció divina" ''([[tzimtzum]])'' com és explicat pel judeu [[Maimònides|Moisés Maimònides]].

*Alguns [[Islam|musulmans]] moderns creuen que l'''[[Alcorà]]'' fa un paralel en el Big Bang en el seu relat sobre la creació: ¿«No veuen els no creents que els cels i la Terra foren units en una sola unitat de creació, abans que mosatros els separàrem a la força? Hem creat tots els sers vius a partir de l'aigua» (capítul 21, versícul 30). L'''Alcorà'' també pareix descriure un univers en expansió: «Hem construït el cel de poder, i l'estem expandint» (52.47).

*Alguns [[Islam|musulmans]] moderns creuen que l' ''[[Alcorà]]'' fa un paralel en el Big Bang en el seu relat sobre la creació: ¿«No veuen els no creents que els cels i la Terra foren units en una sola unitat de creació, abans que mosatros els separàrem a la força? Hem creat tots els sers vius a partir de l'aigua» (capítul 21, versícul 30). L'''Alcorà'' també pareix descriure un univers en expansió: «Hem construït el cel de poder, i l'estem expandint» (52.47).

*Algunes branques [[teisme|teistes]] de l'[[hinduisme]], com ara les tradicions [[vaisnava|vishnuistes]], conceben una teoria de la creació en eixemples narrats en el tercer cant del ''[[Bhagavata Purana]]'' (principalment, en els capítuls 10 i 26), on es descriu un estat primordial s'expandix mentres el Gran [[Vishnú]] observa, transformant-se en l'estat actiu de la suma total de la matèria ''([[prakriti]])''.

*Algunes branques [[teisme|teistes]] de l'[[hinduisme]], com ara les tradicions [[vaisnava|vishnuistes]], conceben una teoria de la creació en eixemples narrats en el tercer cant del ''[[Bhagavata Purana]]'' (principalment, en els capítuls 10 i 26), on es descriu un estat primordial s'expandix mentres el Gran [[Vishnú]] observa, transformant-se en l'estat actiu de la suma total de la matèria ''([[prakriti]])''.

*El [[budisme]] posseïx una concepció de l'univers en el qual no hi ha un acontenyiment de creació. No obstant, no pareix que la teoria del Big Bang entrara en conflicte en la mateixa, ya que hi ha formes d'obtindre un univers etern segons el paradigma. Cert número de populars filòsofs [[Zen]] estigueren molt interessats, en particular, pel concepte de l'[[univers oscilant]].

*El [[budisme]] posseïx una concepció de l'univers en el qual no hi ha un acontenyiment de creació. No obstant, no pareix que la teoria del Big Bang entrara en conflicte en la mateixa, ya que hi ha formes d'obtindre un univers etern segons el paradigma. Cert número de populars filòsofs [[Zen]] estigueren molt interessats, en particular, pel concepte de l'[[univers oscilant]].