26 320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere (Alcoy 1499? - 1572). == Biografia == Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data...»
'''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere ([[Alcoy]] 1499? - [[1572]]).
== Biografia ==
Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en el [[1499]] i atres uns anys despuix, entre [[1500]] i [[1510]].
El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'[[Humanisme]]. Es l'época de màxim apogeu intelectual de l'[[Universitat de Valéncia]] on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el [[Regne de Valéncia]] fins a la vinguda de l'[[Ilustració]].
De jove va estudiar Medicina encara que no se sap a on, pot-ser ho fera en [[París]] o en [[Montpeller]]. Pareix que va ser discípul del célebre mege Luis Collado, apassionat defensor dels métodos experimentals que propugnava Vessa-li. Pero serà en el camp de la Filologia -la Gramàtica, la Retòrica i l'Eloqüència- on mostrarà Sempere el seu espirit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina.
A partir de l'any [[1539]] donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys mes tart, en [[1546]], es publica en [[Valéncia]] la primera edició de la seua Gramatica en [[Llengua valenciana]] i [[Llatí]], feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de [[Cagliari]], en l'illa de [[Sardenya]], on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.
Entre els anys [[1556]] i [[1558]] va tornar en Alcoy a eixercir la medicina. Els motius que li induïxen a abandonar l'universitat no són clars. Potser, fugia de l'esclat de pesta que havia aparegut en Valéncia o potser va anar per desencontres econòmics en l'universitat. De fet, quan esta li va oferir 1.000 sous de jornal, aixina com de poder eixercir al temps la seua professió de mege, va tornar a ocupar la càtedra de Retòrica fins a la seua mort que va tindre lloc catorze anys mes tart, el dia 5 de febrer de 1572.
== Biografia ==
Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en el [[1499]] i atres uns anys despuix, entre [[1500]] i [[1510]].
El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'[[Humanisme]]. Es l'época de màxim apogeu intelectual de l'[[Universitat de Valéncia]] on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el [[Regne de Valéncia]] fins a la vinguda de l'[[Ilustració]].
De jove va estudiar Medicina encara que no se sap a on, pot-ser ho fera en [[París]] o en [[Montpeller]]. Pareix que va ser discípul del célebre mege Luis Collado, apassionat defensor dels métodos experimentals que propugnava Vessa-li. Pero serà en el camp de la Filologia -la Gramàtica, la Retòrica i l'Eloqüència- on mostrarà Sempere el seu espirit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina.
A partir de l'any [[1539]] donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys mes tart, en [[1546]], es publica en [[Valéncia]] la primera edició de la seua Gramatica en [[Llengua valenciana]] i [[Llatí]], feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de [[Cagliari]], en l'illa de [[Sardenya]], on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.
Entre els anys [[1556]] i [[1558]] va tornar en Alcoy a eixercir la medicina. Els motius que li induïxen a abandonar l'universitat no són clars. Potser, fugia de l'esclat de pesta que havia aparegut en Valéncia o potser va anar per desencontres econòmics en l'universitat. De fet, quan esta li va oferir 1.000 sous de jornal, aixina com de poder eixercir al temps la seua professió de mege, va tornar a ocupar la càtedra de Retòrica fins a la seua mort que va tindre lloc catorze anys mes tart, el dia 5 de febrer de 1572.