Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca

Coincidències de títul d'artícul

  • 33 bytes (4 paraules) - 12:40 15 jul 2008
  • Una '''teoria de la conspiració''' o '''teoria conspirativa''' pot definir-se com la tentativa d'explicar un acontenyiment
    4 kB (577 paraules) - 11:45 2 dec 2018
  • …dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[gr …''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo,
    3 kB (568 paraules) - 15:42 30 març 2020
  • …per eixemple, l'[[computadora|ordenador]]. Per a això, es recolza en la [[teoria d'autómates]], a fi de simular i estandardisar dits processos, aixina com
    853 bytes (129 paraules) - 19:53 16 gin 2017
  • En [[química]], la '''teoria dels orbitals moleculars''' ('''TOM'''), és un método per a determinar l' En esta teoria, cada molècula té un grup d'[[orbital molecular|orbitals moleculars]], i
    6 kB (927 paraules) - 16:06 28 ago 2023
  • #REDIRECCIÓN [[Vèrtiç (teoria de grafo)]]
    44 bytes (7 paraules) - 15:42 30 març 2020
  • En química, la teoria de Brönsted-Lowry és una [[reacció àcit-base|teoria àcit-base]], proposta independentment pel danés [[Johannes Nicolaus Brøn Segons esta teoria, els àcits són substàncies capaces de donar un protó ([[Protó|H<sup>+<
    5 kB (985 paraules) - 18:44 20 oct 2024
  • En [[química]], la '''teoria de l'enllaç de valència''' explica la naturalea d'un [[enllaç químic]] …]. La teoria de l'enllaç de valència està propencament relacionada en la [[teoria dels orbitals moleculars]].
    6 kB (1021 paraules) - 16:16 7 maig 2024

Coincidències de text d'artícul

  • #REDIRECT [[Teoria conspirativa]]
    33 bytes (3 paraules) - 20:53 26 març 2017
  • #REDIRECCIÓN [[Vèrtiç (teoria de grafo)]]
    44 bytes (7 paraules) - 15:42 30 març 2020
  • …matèria fundacional tant per a la [[geometria algebraica]] com per a la [[teoria algebraica de números]]. …00]]) com un enfocament alternatiu a la llavors de moda [[Anàlisis complex|teoria de funcions complexes]]. Este enfocament seguix certa "llínea" de pensamen
    2 kB (267 paraules) - 08:58 29 nov 2016
  • …ncia|científics]] i provar si esta s'adequa a la realitat. En general, una teoria científica és un conjunt d'enunciats que pretén descriure la realitat (o …enunciats que la componen) queda invalidada. En este cas haurem falsat la teoria.
    955 bytes (153 paraules) - 07:15 9 maig 2024
  • ''Per al valor de canvi segons la [[teoria del valor subjectiu]], vore [[utilitat marginal]]'' …deixat majorment de costat, fonamentalment degut a que no existix en dita teoria una diferència important entre [[valor d'us]] (utilitat) i valor de canvi
    1 kB (195 paraules) - 15:58 11 jun 2024
  • En [[llògica]] i [[teoria de conjunts]], un ''' quantificador ''' s'utilisa per indicar quants elemen [[Categoria:Teoria de conjunts]]
    706 bytes (102 paraules) - 17:37 2 gin 2017
  • …en [[economia]], és un concepte diferent per a cada una de les diverses [[teoria|teories]] denominades '''teories del valor''', que a lo llarc de l'[[histò [[Categoria:Teoria econòmica]]
    653 bytes (93 paraules) - 08:13 19 jul 2017
  • …és el seu individualisme extrem, l'us de l'[[etnografia]] i la falta d'una teoria que explique com sorgixen els fenòmens estructurals de la [[societat]].
    1 kB (165 paraules) - 00:14 26 gin 2019
  • La [[teoria de la provabilitat]] s'usa extensament en àrees com la [[estadística]], l [[Categoria:Teoria de la decisió]]
    1 kB (173 paraules) - 16:33 12 jul 2024
  • …dels processos algorítmics que descriuen i transformen informació: la seua teoria, anàlisis, disseny, eficiència, implementació, algoritmes sistematisats
    1 kB (201 paraules) - 17:38 10 maig 2024
  • …ncia de la lliteratura]], açò és de l'[[Història de la lliteratura]], la [[Teoria lliterària]] i la [[Crítica lliterària]]. [[Categoria:Teoria lliterària]]
    767 bytes (131 paraules) - 16:28 1 oct 2024
  • * [[Teoria de conjunts]] * [[:Categoria:Teoria de números|''Més artículs...'']]
    5 kB (575 paraules) - 16:43 3 gin 2017
  • …ia:Anàlisis matemàtic|Anàlisis matemàtic]] | [[:Categoria:Teoria de l'orde|Teoria de l'orde]] | [[:Categoria:Topologia|Topologia]] | [[:Categoria:Transformac
    869 bytes (105 paraules) - 11:38 22 set 2024
  • * [[Teoria de conjunts]] * [[:Categoria:Teoria de números|''Més artículs...'']]
    5 kB (575 paraules) - 01:28 6 nov 2016
  • …per eixemple, l'[[computadora|ordenador]]. Per a això, es recolza en la [[teoria d'autómates]], a fi de simular i estandardisar dits processos, aixina com
    853 bytes (129 paraules) - 19:53 16 gin 2017
  • * [[Teoria de conjunts]] * [[:Categoria:Teoria de números|''Més artículs...'']]
    5 kB (575 paraules) - 01:47 6 nov 2016
  • == Teoria celular == {{AP|Teoria celular}}
    2 kB (248 paraules) - 19:02 2 nov 2024
  • [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Al En la nomenada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental
    754 bytes (126 paraules) - 17:42 28 ago 2023
  • * '''[[Vèrtiç (teoria d'grafo)]]''': un dels elements d'un grafo.
    1 kB (165 paraules) - 17:22 23 oct 2024
  • …graf]], un '''vèrtiç de tall''' o '''punt d'articulació''' és un [[Vèrtiç (teoria de graf)|vèrtiç]] d'un [[graf]] tal que en eliminar-ho d'este es produïx Una [[aresta de tall]] o pont, és una [[aresta (teoria de grafo)|aresta]] anàloga a un vèrtiç de cort; és dir, una que en elim
    2 kB (407 paraules) - 19:17 8 gin 2017

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).